Es consuma el procés de segregació i privatització de Renfe i Adif
Comunicats del Sector Federal Ferroviari de la CGT:
LA VENDA DE RENFE PASSA PER UNA MERA QÜESTIÓ IDEOLÒGICA
El 19 de desembre, els sindicats majoritaris més el SF, han signat un suposat document de “garanties” i han assumit la PRIVATITZACIÓ i venda de la nostra empresa. Lamentablement, hem d'assistir a l'espectacle de la foto de la vergonya (la de la signatura) que ells mateixos publiquen en el seu comunicat conjunt: se'ls veu molt somrients davant la venda del Sector Públic Ferroviari i de les condicions de treball del personal: a qualsevol amb una mica de dignitat se li hauria de caure la cara de vergonya davant aquesta imatge. Perquè amb ella el Ministeri ha aconseguit el que volia i a més SENSE IMPOSAR RES, per acord.
Els arguments emprats pels signants en defensa del ferrocarril públic i d'altres “models ferroviaris” són, segons els signants, una qüestió “ideològica”, doncs cal anar cap a altres “models més reals conforme a la situació econòmica”. Com a França, on el Govern ha presentat ja una proposta per a unir infraestructura i transport!!!
Amb aquesta signatura UGT-CCOO-SEMAF han donat legitimitat a les mesures del Govern i Ministeri i col·laboren en el procés de PRIVATITZACIÓ. No obstant això, mantenen encara que han estat “bel·ligerants” amb el procés, quan no han actuat durant l'últim any!!! Tan assimilat tenen el discurs del Govern que ara diuen que CGT s'ha “segregat” de la unitat d'acció sindical: no serà al revés, vam començar mobilitzant-nos tots contra el RDL 22/2012 i han acabat signant, mentre CGT manté i defensa els seus plantejaments inicials.
També ens resulta increïble que un sindicat (CCOO) demani que no s'incloguin els documents que CGT aporta a l'acta i sol·liciti que es voti la seva no inclusió. No recollir les manifestacions i documents que aporta el sindicat que no accepta el procés, és un atemptat contra la Llibertat Sindical i el dret a la Llibertat d'Expressió que hauria de defensar a ultrança qui es denomina a si mateix com Sindicat.
Finalment, ens deixa perplexes el nou posicionament del SF, que signa i es menja el procés segregador i privatitzador, després de mantenir un discurs mobilitzador durant els últims mesos, tal com els han reivindicat els seus propis afiliats. L'acord, al que ells anomenen de garanties, no garanteix res, ni el Conveni de Grup d'Empreses, ni el caràcter públic del ferrocarril, ni les ocupacions ferroviàries, ni les Normatives Laborals, ni la permeabilitat entre empreses, ni res de res.
CGT seguirà lluitant, perquè el model societari que han acordat acaba amb el ferrocarril públic i social que demandàvem i que ells aparentment defensaven (notes de premsa, comunicats, fullets, concentracions amb cantautors,… MENTIDES i PARIPÉ! Per a després signar).
VENCEDORS I VENUTS
El 19 de desembre de 2013, es van celebrar dues reunions: acomiadament col·lectiu a ADIF i segregació d'ADIF. En ambdues van quedar de manifest les misèries que comporta la connivència de part dels representants dels treballadors (UGT-CCOO) amb l'empresa.
ERO
S'ha escenificat un acte amb la voluntat de confondre a qui tenim molt clar el que significa aquest acomiadament col·lectiu. L'empresa en el seu paper que tots tenim assumit, ha “concedit” la possibilitat, en un recés de la reunió, que la Comissió Negociadora d'aquest ERO pogués presentar una proposta de consens. A aquesta proposició, l'empresa ha contestat, en uns casos amb evasives (no asseguren la taxa de reposició, sembla ser que és competència del ministeri) i en unes altres millorant la d'inici (oferint un màxim de 16 mesos d'indemnització). Evidentment, molt lluny de les nostres expectatives.
Davant aquesta resposta, CGT va voler manifestar en l'acta el seu desacord, qüestió negada per decisió del president del CGE, tot un exemple de tolerància. Per aquest motiu decidim signar “no conforme” i presentar per escrit les nostres al·legacions.
DIVISIÓ D'ADIF
Han tingut la cara de preguntar qüestions que no tenien clares sobre la divisió de l'empresa. És a dir, signen un preacord i tanmateix tenen dubtes del que signen, sense comentaris. Una vegada més, el president del CGE s'ha oposat a que les manifestacions de CGT apareguessin en a l'acta tal com sol·licitàvem. La resta d'organitzacions s'han limitat a signar-les. No és d'estranyar: uns no es mobilitzen contra la segregació, un altre viu en els mons de Yupi i altres amaguen, s'espanten i surten corrent i defrauden als ferroviaris que van confiar en ells.
Hem intentat salvaguardar la unitat sindical per a defensar un model de ferrocarril que suposi el manteniment de l'ocupació i els drets dels treballadors que tant esforç va costar arribar al col·lectiu ferroviari. UGT-CCOO ho han tornat a fer; confiant en la mala memòria dels treballadors i la llunyania de la pròximes eleccions sindicals han tornat a trair-nos, una vegada més. Defensen unes “GARANTIES”, no sabem quines, ja que no es garanteixen caràcter públic del ferrocarril, les ocupacions, la N.L, la permeabilitat, ni tan sols la possibilitat que les segregacions continuïn en el futur.
CGT, des d'octubre, ve mobilitzant-se en defensa del ferrocarril públic i contra la precarització de les condicions laborals que suposarà aplanar l'entrada en el llaminer mercat ferroviari als “seus amigots”. La complaença de la resta de sindicats fa que el govern, al que tant acusen d'espoliar els serveis públics, destrossi el ferrocarril fent de la negociació, como es deia en temps passats, un passeig militar.
SIGNAT L'ACOMIADAMENT COL·LECTIU A ADIF
La nit del 26 de desembre, per la mateixa via d'urgència amb la qual legisla el Govern a cop de decret, el tàndem UGT-CCOO va signar l'acord d'Acomiadament Col·lectiu a ADIF. Era part del seu compromís de suport al Govern en el desmantellament i la privatització del ferrocarril.
Amb aquesta signatura apliquen l'última Reforma Laboral del PP, aquesta agressió als treballadors contra la qual s'anaven a mobilitzar, pactant de forma general la indemnització mínima implantada pel govern de 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats (cal tenir en compte que la Reforma Laboral permet superar aquest mínim, i no sols per als treballadors amb més de 59 anys). Ho justifiquen per la “crítica situació socioeconòmica i laboral que travessa el país”; una situació que procedeix en gran part dels seus pactes i les seves traïcions, perquè són ells els que s'estan encarregant de fer-li el treball brut al Govern i treure endavant les seves agressions de forma pactada.
La negociació d'aquest Acomiadament Col·lectiu s'ha portat a terme de la forma menys transparent possible, pactant-la en els despatxos, al marge del Comitè General i a esquena dels treballadors. En la taula de negociació s'han limitat a escenificar una burda representació, quan ho tenien ja tot tancat. Per això CGT es va aixecar de la reunió, deixant clar que no estem disposats a participar en aquesta farsa contra els treballadors.
Encara que el calendari de negociació que havien acordat s'estenia fins al 9 de gener de 2014, han volgut facilitar al Ministeri la segregació, i que pugui comptar amb una reducció de plantilla abans del dia 1, perquè les empreses segregades s'ho trobin “net”. El SF ha ajornat la seva signatura fins que ho decideixi la seva organització, però encara que públicament afirmaven, en Comunicat del 18 de desembre, que no acceptaven aquests plantejaments de l'empresa (exactament els mateixos que es plasmen en el document final), molt ens temem que la seva decisió vagi en la mateixa línia d'acceptació submissa amb que s'han desmobilitzat i han acceptat la segregació.
Encara que farem una valoració més detallada del que suposa aquest Acomiadament Col·lectiu, està clar que contempla la voluntarietat … per part de l'empresa, que examinarà “les circumstàncies de tot tipus que concorrin” i acceptarà la sol·licitud “sempre que les raons organitzatives i de producció no ho impedeixin”, és a dir, quan li doni la gana. També s'estableix que el Ministre Montoro decidirà si hi ha o no alguna taxa de reposició. Ja han acceptat la segregació d'ADIF i la destrucció d'ocupació, ara poden prendre's les seves merescudes vacances UGT-CCOO, la Direcció i el Ministeri. Empassats aquests melons, serà difícil que se'ls ennueguin els raïms la nit de cap d'any.
Sector Federal Ferroviari de la CGT
http://www.sff‐cgt.org
twitter: @SFFCGT