Alemanya (UE): Declaren l’estat d’excepció a Hamburg. La ciutat en toc de queda
Els incidents a Hamburg van esclatar quan la policia va atacar a 10 mil manifestants oposats al desallotjament d'un centre cultural. En aquest moment la policia està registrant i detenint a qualsevol persona. Aquesta és la "democràcia" de l'Europa del Capital. Segueixen els registres arbitraris a altes hores de la matinada
Declaració d'estat d'excepció a Hamburg ( Alemanya ) . La ciutat en toc de queda , al país que se suposa com a model perfecte , perquè els seus habitants no se sotmeten a la dictadura repressiva del capital i els seus acòlits polítics . Després del desallotjament violent d'un Centre Social al desembre, aquesta nit la policia ha irromput als barris del centre en una escalada repressiva sense precedents . Pots seguir els esdeveniments a twitter mitjançant el HT #Gefahrengebiet
Partits de l'oposició d'Hamburg analitzen aquest dilluns la presentació d'una demanda contra la instal·lació d'una anomenada "zona de perill" al centre de la ciutat alemanya amb l'objectiu de reprimir la protesta social.
Les autoritats van declarar l'esmentada zona en els barris d'Altona, St Pauli i Sternschanze, després d'enfrontaments violents entre manifestants i la policia el desembre passat , amb un saldo de més de 600 ferits.
Dins d'ella els drets fonamentals estan limitats i la policia pot controlar, aturar i expulsar ciutadans sense indicis concrets .
Els greus incidents en aquesta ciutat van esclatar quan la policia va atacar a uns 10.000 manifestants oposats al desallotjament d'un tradicional centre cultural de l'esquerra alternativa.
Un informe de la policia indica que 120 agents de l'ordre van rebre lesions, mentre que els manifestants van reportar entre les seves files més de 500 ferits.
Els organitzadors i l'oposició a la Cambra de Representants d'Hamburg van retreure a la policia haver atacat la manifestació per impedir-la.
Amb motiu de l'establiment de la zona de perill , el grup del Partit de l'Esquerra (Die Linke) en l'òrgan legislatiu analitza una possible demanda contra aquesta mesura.
"Per a nosaltres aquesta zona és un acte il·legal", va afirmar la portaveu del grup Christiane Schneider, en una entrevista de premsa .
Segons Schneider, la mesura és il·legítima perquè la policia mateixa decideix sobre l'extensió i la durada de les detencions, sense cap control parlamentari .
Mentrestant, la policia va anunciar en una declaració de premsa que "aprofitarà totes les possibilitats legals per defensar la seguretat dels seus agents". També es refereix a un atac de militants a una estació de policia amb un saldo de diversos agents lesionats.
Malgrat aquests incidents, l'oposició compara la creació de la zona de perill amb l'aplicació de lleis d'emergència .
Segons el partit dels Verds, la policia i el govern socialdemòcrata posen "milers de persones sota sospita general" .
https://www.facebook.com/Malaga15M/posts/677702325594476 - PL - Agències -
A #Hamburg proclamar #gefahrengebiet, zona de perill, permet a la policia practicar detencions arbitràries o utilitzar armes de foc ...
ÚLTIMA HORA : Declaració d'estat d'excepció a Hamburg ( Alemanya ) .
La ciutat en toc de queda , al país que se suposa com a model perfecte , perquè els seus habitants no se sotmeten a la dictadura repressiva del capital i els seus acòlits polítics . Després del desallotjament violent d'un Centre Social al desembre, aquesta nit la policia ha irromput als barris del centre en una escalada repressiva sense precedents . Pots seguir els esdeveniments a twitter mitjançant el HT # Gefahrengebiet
( Fotografia de B. Marcks publicada al diari El Mundo )
"Zona de perill : Policia fora de control" , " Exigim cascos blaus ( ONU ) " façana d'Hamburg avui ( @ 15MBcn_int )
La situació d'Hamburg va començar el 2013.12.21 en una manifestació al voltant del CSO Rote Flora (centre social okupat i autogestionat des de 1989), on s'unificaven tres lluites: contra el desallotjament d'aquest edifici, contra la gentrificació de la zona i contra la persecució a persones estrangeres, sobretot a les refugiades que van arribar a Lampedusa de Lampedusa. Aquesta manifestació va aconseguir reunir més de 10.000 persones segons fonts organitzadores. Només començar, es van produir càrregues policials, on es van usar canons d'aigua esprai de pebre i cops de porra contra les manifestants, que van resistir als enfrontaments .
Una setmana després de la manifestació, segons fonts policials, un grup de persones pertanyents a l'esquerra radical va atacar comissaries, tot i que, segons sembla, no és com explica la policia, ja que no es mostren proves d'aquests atacs tot i haver càmeres de seguretat a les comissaries. De fet, un advocat confirma en un comunicat que mai va tenir lloc un segon atac (en alemany: http://www.publikative.org/2014/01/05/gab-es-keinen-zweiten-angriff-auf-die-davidwache/).
A Alemanya, la policia pot proclamar una zona de perill ( # Gefahrengebiet ), que els dóna el dret de detenir i controlar qualsevol persona sense cap sospita, i això van fer dissabte passat després dels successos. Hamburg està plena de policia, s'estan produint diverses manifestacions espontànies, kettles ( tàctica de la policia que consisteix a envoltar manifestacions i dissoldre ), etc . Una autèntica repressió s'està vivint a Hamburg .
Informació via @ Svenceremos
- Policia alemanya agafant transport públic per escorcollar i detindre #gefahrengebiet:
- A Hamburg fins i tot les senyals de tràfic alerten de l'estat d'excepció de la brutalitat policial:
FONT: KAOSENLARED.NET
ANTECEDENTS
Amenaça de desallotjament sobre el centre social Rote Flora
La Policia va impedir una manifestació de prop de deu mil persones al centre de la ciutat en rebuig al desallotjament.
El centre social Rote Flora de la ciutat d'Hamburg, okupat el 1989, és un dels espais autogestionats amb una de les trajectòries més important d'Europa. Des dels seus inicis s'ha vist travessat per diferents processos judicials, conflictes amb l'ajuntament així com diversos escenaris de negociació amb l'administració que han permès la seva permanència en el centre d'aquesta ciutat del nord d'Alemanya.
El 20 de desembre era la data límit per l'desallotjament proposada pel propietari de l'edifici Klausmartin Kretschmer, inversor immobiliari, qui en 2001 va comprar aquest antic teatre construït el 1888 l'ajuntament de la ciutat. Kretschmer va anunciar que en cas de no complir-se aquest termini sol · licitaria a les autoritats de la ciutat el desallotjament del mateix. Davant aquests fets el centre social ha llançat la campanya Rote Flora bleibt! (Rote Flora es queda!).
El dissabte 21 de desembre es va convocar als carrers del centre d'Hamburg una manifestació amb un triple objectiu: deixar clar que qualsevol intent de desallotjament del centre social donarà lloc a una resistència massiva; denunciar el cas d'especulació immobiliària que s'està produint en el veí barri de Sant Pauli, en què els veïns d'un bloc d'habitatges conegut com Esso es veuran obligats a abandonar les seves cases davant el risc d'ensorrament de les mateixes per donar pas a un nou edifici d'apartaments de luxe i finalment al dret de residència dels refugiats arribats des Lampedusa.
Mitjançant un desplegament d'uns 3.000 policies, sota el pretext que podia haver participants violents les autoritats van impedir la manifestació, que havia estat comunicada i es trobava sota un marc completament legal. Malgrat la pressió policial, 7.300 persones segons fonts policials i més de 10.000 segons els organitzadors, es van donar cita al centre d'Hamburg. Quan la capçalera de la mateixa només havia recorregut uns pocs metres va ser atacada per la policia, que va utilitzar gas pebre, porres i canons d'aigua per dissoldre-la. Això va provocar forts disturbis al centre de la ciutat, els més greus en anys segons la policia, així com centenars de ferits, alguns dels quals van necessitar atenció hospitalària. Així mateix, 16 persones van ser detingudes.
Cal destacar que la Policia va declarar el centre d'Hamburg com a zona perillosa, la qual cosa sota la legislació alemanya suposa una sèrie de permisos especials que habiliten la Policia per registrar i detenir qualsevol persona sense cap sospita concreta. Així mateix diversos centenars de manifestants van passar més de 4 hores en un kettle (setge policial), envoltats per la policia, a l'aire lliure, sense menjar i en plena pluja.
En el comunicat que cridava a la mobilització, els activistes d'aquest centre social deien: "Rote Flora és només un dels molts llocs que en l'actualitat reflecteixen els conflictes que travessen la ciutat" . En aquest sentit, davant del desallotjament forçós d'Esso, es reclama que aquest edifici sigui rehabilitat evitant així la demolició del bloc d'edificis i un nou episodi de gentrificació dins del llarg procés que travessa el barri de Sant Pauli. Respecte a la situació dels prop de 300 refugiats, que van arribar a Hamburg a principis d'aquest any procedents de països com Síria, Egipte o Líbia, i que estan lluitant pel seu dret a romandre a la ciutat, el citat comunicat deia "fins ara , les autoritats els han negat el dret a quedar-se, sota l'amenaça de ser deportats a Itàlia, encara que un gran nombre d'ells s'han registrat davant les autoritats i han presentat la seva sol·licitud d'asil ".
FONT: DIAGONALPERIODICO.NET
Toc de queda a la ciutat alemanya d'Hamburg
ROGER SUSO / @EUROSUSO | 07/01/2014
Un presumpte atac contra una comissaria de policia ha estat el pretext emprat per la conselleria d'Interior per a la imposició, de manera indefinida, d'una “zona de perill” al centre de la Ciutat Lliure i Hanseàtica d'Hamburg. Gefahrengebiet -àrea de perill en alemany-, així és com l'ha anomenat el senador d'Interior de la ciutat, el socialdemòcrata Michael Neumann, quan a efectes pràctics és un toc de queda encobert amb components de llei marcial. Es troba en vigor des del 5 de gener i suspèn diversos drets bàsics.
Gairebé un miler de persones han estat controlades, identificades i escorcollades. Tot això a estrebades, amb intimidació i cops. La declaració de “zona de perill”, estipulada des de 2005, permet a la policia d'Hamburg aturar, de forma arbitrària, a qualsevol vianant que transiti per l'espai públic. “N'hi ha prou amb portar un jersei amb caputxa, calçat esportiu, una bossa de tela penjada a l'espatlla o una xapa del FC St. Pauli. Qualsevol cosa. Tothom és potencialment sospitós”, afirma Humbi, un veí del districte de St. Pauli i militant de l'esquerra autònoma i antifeixista hamburguesa que prefereix amagar el seu nom rere un pseudònim. “Passejar, anar en grup, fumar pel carrer, seure en un banc o cridar està perseguit”, assegura. Milers de policies han estat desplegats als barris de St. Pauli, Schanze i Altona, que a part d'imposar la “zona de perill”, reprimeixen i aturen qualsevol tipus de manifestació i concentració, ja sigui espontània o convocada en contra d'aquesta mesura extraordinària, que ha posat sota sospita general les més de 50.000 persones que hi viuen. Es tracta d'una repressió brutal, mai vista”, afirma Humbi a la Directa. “Les mobilitzacions seguiran. Això no pot quedar així”.
La policia i Neumann s'escuden en un suposat atac, el 28 de desembre passat, “d'una trentena de militants de l'esquerra autònoma d'Hamburg vestits de negre i amb bufandes del FC St. Pauli” -segons que afirmen fonts policials- a la Davidwache, una coneguda comissaria de St. Pauli a tocar del barri roig de la ciutat, el Reeperbahn. En aquest “atac”, un policia hauria estat ferit de gravetat d'un cop de roc i dos més haurien patit contusions a l'estomac, segons fonts del propi cos. Per la seva part, el sindicat de policies alemany DPolG, va mostrar-se a favor de les “armes d'electroxoc” per “combatre la violència atroç dels manifestants”, que vinculen amb l'entorn de la Rote Flora, un emblemàtic centre social ocupat que es troba en risc de desallotjament.
Si bé és cert que des de fa dies grups de l'esquerra autònoma estan duent a terme accions directes descentralitzades contra la policia d'Hamburg, no ho és tant que un policia de la Davidwache hagués estat ferit en un atac contra aquesta comissaria. Testimonis, investigacions periodístiques i les proves de què disposa l'advocat Andreas Beuth, representant, entre d'altres, de les activistes de la Rote Flora, afirmen que l'agent en qüestió va resultar ferit a 200 metres de distància de la seu policial, en concret, al carrer Hein-Hoyer-Straße, en un incident independent i no vinculat a les accions directes autònomes.
Durant dies, la versió oficial ha estat que la comissaria va ser atacada per activistes d'esquerres i que un agent en va resultar ferit. Tanmateix, degut a la pressió popular i a les informacions publicades, el 6 de gener la policia va canviar la versió i va afirmar que l'agent no va ser ferit a la Davidwache, “però que la comissaria, en tot cas, sí que va ser apedregada”. Tot i l'afirmació, la conselleria d'Interior es nega, a hores d'ara, a fer públiques les imatges de les càmeres de videovigilància del perímetre de la comissaria, al·legant protecció de dades.
Rere la “zona de perill”
Per entendre el perquè de la “zona de perill” hem de tornar al 21 de desembre de 2013, quan l'esquerra extraparlamentària d'Hamburg va organitzar una de les manifestacions més importants dels últims anys a la República Federal d'Alemanya. El lema de la convocatòria, multitemàtica, va ser “La ciutat ens pertany a tots”. Tres qüestions, a simple vista independents però entrellaçades entre elles, van ser el motor de la manifestació: els refugiats, els edificis Esso i la Rote Flora. Més de 9.000 activistes van congregar-s'hi. Tanmateix, la manifestació va ser reprimida i aturada, just començar -a uns deu metres-, per la policia, obeïnt les ordres del batlle del SPD Olaf Scholz, amb gas pebre, gossos, encerclaments i canons d'aigua. Sense cap avís previ. Les tanquetes Wasserwerfer 10000 no van parar durant diversos minuts de mullar les manifestants, que, després, van dedicar-se a realitzar manifestacions i accions descentralitzades i espontànies pel barri de Schanzenviertel. Durant el vespre i la nit la policia va estar jugant al gat i a la rata amb les manifestants. Escaramusses i enfrontaments. Diverses desenes de ferits a les dues parts. 21 manifestants van ser detingudes sota sospita d'alteració de l'ordre públic i 320 van ser identificades posteriorment.
Lampedusa a Hamburg
Un bon grup de refugiades porta ja molts mesos malvivint a la ciutat, però també organitzades, lluitant i protestant. Vénen de Líbia i de l’Àfrica negra. La majoria d’elles, unes 300, van aconseguir arribar a Hamburg des de Lampedusa, l’illa italiana on hi ha un macro Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), i s’enfronten diàriament a la persecució estatal alemanya. Els demanen presentar-se davant de les autoritats, atès que la llei alemanya i el Reglament de Dublín II -que dóna competències a les autoritats locals- no els permet quedar-se al país teutó. Aquest és el pas previ per a la seva deportació. Les refugiades reclamen també acabar amb el Residenzpflicht, la llei que les confina a viure en centres d’internament -la majoria d’ells en condicions pèssimes i situats a les afores de les poblacions o en antigues casernes militars- i els hi prohibeix abandonar el lloc de residència assignada i viatjar a altres ciutats. També demanen l’abolició de la prohibició a la qual estan subjectes, tant pel que fa a buscar feina de manera autònoma com d’accedir a cursos oficials de llengua alemanya.
A això cal afegir-hi la fi de les deportacions, del racisme policial i de les targetes de racionament, que les obliga a comprar un tipus de menjar concret i a establiments predesignats. Com a darrer punt, les refugiades d'Hamburg demanen a les autoritats que s’atorguin permisos de residència a totes les persones en la seva situació i que s’agilitzi el procediment d’asil, ja que el procés acostuma a trigar diversos anys i provoca un desgast psicològic elevadíssim. Mentrestant, l’església luterana de St. Pauli els ha facilitat un sostre per quedar-s'hi sota l'“asil eclesiàstic”, però els seus casos continuen a l'espera d'una resolució.
Edificis Esso
El segon motiu de la mobilització va ser la preservació dels edificis Esso, coneguts popularment així per la gasolinera d’aquesta entitat estatunitenca que hi ha a un dels seus baixos. Els dos edificis van ser construïts el 1959 seguint els plànols de l’arquitecte Hans Stich. Es tracta de dos complexos rectangulars que hi ha prop del barri roig. Uns edificis d’arquitectura de post-guerra als quals s’hi ubiquen un centenar d'habitatges, així com petits comerços i bars alternatius. La lluita per la conservació d’aquests edificis, amenaçats d’enderrocament i en força mal estat i dels quals ja s’hi ha desallotjat, de nit, els residents, s’emmarca a la lluita contra la gentrificació que viu la ciutat-estat nord-alemanya, un dels eixos principals de lluita dels moviments socials alemanys.
Si els edificis Esso són enderrocats, s’hi construirà sobre les seves runes un nou complex d’edificis d’última generació i de luxe que impulsa la immobiliària bavaresa Bayerische Hausbau, que durant anys no ha invertit ni un cèntim a la restauració i millora dels edificis, i que pretén canviar l’estatus del barri i els estils de vida independents i alternatius de St. Pauli. Des de la manifestació es va demanar el sanejament i conservació dels edificis Esso i la tornada dels seus residents.
Rote Flora
“Qui vulgui comprar aquí [referint-se a 'això', l'edifici de la Rote Flora], li ha d’agradar l’estrès”. Durant mesos, a la façana de l'edifici ocupat s'hi pot llegir aquest eslògan en una pancarta, un dels centres socials okupats més antics i històrics d’Alemanya. I és que aquesta consigna desafiant resumeix perfectament l’esperit de lluita per la continuïtat i la preservació del simbòlic centre de l’esquerra autònoma alemanya, ubicat a Schanzenviertel. I és que l’eliminació, de la Rote Flora, és a dir, el seu desallotjament, no serà un passeig ni una tasca fàcil pels propietaris ni per a les autoritats d’Hamburg. Així ho veuen les activistes que hi participen, amb les protestes i les accions: com a recordatori que “el cost de la gentrificació i de la repressió dels projectes d’habitatge lliures, autogestionats i assemblearis serà elevat”. Comportarà estrès, com van reiterar les activistes durant la manifestació i els dies posteriors. Durant les últimes setmanes, Hamburg també ha estat escenari de diversos atacs amb pintura contra comissaries de policia i contra instal·lacions públiques i les cases dels responsables polítics i empresarials.
Rote Flora, Klausmartin Kretschmer i el seu home de palla, Gert Baer, van llençar un ultimàtum amb data de 20 de desembre de 2013 per desallotjar l’edifici i per l’extinció de les seves activitats. Aquest ultimàtum encara ha fet mobilitzar molta més gent en solidaritat i en defensa del projecte hamburguès. L’edifici de la Rote Flora va ser construït el 1888 com a Concerthaus Flora, un teatre d’opereta i revista. Després de la Segona Guerra Mundial, el teatre va ser convertit en un cinema i es va tancar el 1964. Després s’hi va instal·lar un centre comercial anomenat 1000 Töpfe, que va ser clausurat el 1987. Quan el productor musical de l'obra Cats a Hamburg, Friedrich Kurz, hi va projectar el musical de El Fantasma de l’Òpera el 1988, hi va trobar l’oposició política de l’esquerra autònoma i de part del veïnat, preocupat, aleshores, per la transformació del barri i per l’encariment de la vida. L’edifici, que aleshores es trobava en desús, va acabar ocupat pels autonome d'Hamburg i, des de 1989, és el centre cultural ocupat més antic d’Alemanya.
Durant anys les seves habitants han lluitat contra possibles desallotjaments i plans urbanístics als seus terrenys. L’any 2001, el Senat d’Hamburg, amb majoria de l’SPD i Els Verds i liderat per l’alcalde Ortwin Runde, va vendre l’edifici a l’empresari Kretschmer per 370.000 marcs. Kretschmer va llogar l’edifici el 2013 a l’inversor Baer, que planifica la construcció d’un “centre cultural real” i fer fora “al cercle de l’elit de l’esquerra extremista que l’ocupa”, en les seves paraules. I aquest va ser el darrer motiu i motor de la manifestació: de nou, salvar Rote Flora.
En qualsevol cas, com sostè Humbi, les mobilitzacions i la “zona de perill” estan provocant "molt d'estrès a la policia i a l’establishment i han posat de nou sobre la taula la política racista i de repressió, -fomentada pels lobbys policials- de la dissidència i de les formes de vida alternatives a Hamburg. Ara, a base de tocs de queda", conclou l'activista.
Font: Setmanari Directa
VÍDEOS:
Més informació: