Entrevista a Marc Almodòvar: “El poble egipci pot tornar a rebel·lar-se”
El 25 de gener es van complir tres anys de la revolució egípcia que va enderrocar a Hosni Mubarak. Llavors, milers d'egipcis van prendre els carrers per a exigir pa, llibertat i justícia social. Tres anys després, la commemoració d'aquell aixecament ha deixat un saldo de més de 30 morts, prop de mil detinguts i centenars de ferits.
La primavera egípcia, iniciada per les milers de persones que van ocupar la ja mítica plaça de Tahrir seguint l'exemple tunisià i que van aconseguir canviar la història del país, es troba avui en un procés d'involució. Després del cop d'estat de juliol passat, els militars s'han fet de nou amb el poder i han aprovat una Constitució que els dóna més poder.
Per a Marc Almodòvar, periodista expert a Egipte, que acaba de publicar el llibre "Egipte rere la barricada. Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir" (Virus editorial), la revolució no ha acabat: “Les revolucions no són fites sinó processos llargs. Només fa falta analitzar casos com el francès, el rus, l'espanyol... l'egipci no és una excepció.
De fet, hem vist grans canvis en un curt període de temps. Mubarak va caure en només 18 dies. Si això s'hagués dit unes setmanes abans, ningú ho hagués cregut”, afirma Almodóvar. El periodista també recorda que els tancs van ser rebuts en el carrer, el 28 de gener de 2011, amb crits contra el poder militar. Avui, després de l'any de Govern de Mohamed Mursi i els Germans Musulmans, l'Exèrcit ha recobrat la seva popularitat entre amplis sectors de la població.
“Societat en transformació”
“De la nit al dia, els corrents d'opinió poden girar en una societat en transformació com l'egípcia i així ha succeït en aquests tres anys. El poble egipci pot tornar a rebel·lar-se, especialment després de veure com les demandes de gener de 2011 no són ateses per les forces polítiques, que pretenen posar pegats que no alterin el status quo imperant des de fa dècades”.
Almodóvar apunta que els Germans Musulmans tenen molt a veure amb la situació actual. Ells van intentar formar part “d'aquest consens antirevolucionari i van ser traïts pels militars. Els islamistes van respondre a gairebé totes les demandes de la cúpula militar. Però el general Abdel Fattá Al-Sisi va tornar a prendre les regnes”.
No obstant això, afirma, “els militars no són els únics responsables del caos actual”. La comunitat internacional compta amb actors interessats en que la primavera àrab no triomfi a Egipte. “El Cop militar de l'estiu va rebre el suport de forma entusiasta per part de les potències del Golf, especialment pels Emirats Àrabs, Aràbia Saudita i Kuwait, que són els que avui mantenen econòmicament el règim polític. Amb el temps veurem que va ser una cosa més que donar-li suport. Ho van fer perquè el pes creixent dels Germans Musulmans representava un contrapoder a la seva hegemonia regional, garantida durant dècades per les dòcils autocràcies instal·lades en la zona”, diu el periodista. Manté que els Germans Musulmans representaven l'ariet de la campanya diplomàtica “encapçalada per Qatar amb el suport de la Turquia de Erdogan per a fer que el petit emirat guanyés influència en la regió i el món àrab, com va succeir en els primers compassos de la revolució després de la caiguda de Mubarak”, explica.
Per a Almodóvar, el que alguns mitjans han denominat primavera àrab s'ha convertit “en un joc d'escacs en el qual les potències del Golf mouen fitxa” per a augmentar la seva influència regional. És a Egipte i, sobretot, a Síria, “on aquesta partida ha tingut les seves jugades més decisives”, per la importància estratègica d'aquests dos països.
Per la seva banda, "EE UU es troba descol·locat –continua Almodóvar– davant una partida en la qual es demostra el fracàs dels seus cossos diplomàtics i les seves anàlisis regionals i en la qual els dos costats són aliats seus”. El periodista coincideix que a Washington li interessa l'estabilitat a Egipte i a la frontera amb Israel, i que per això va optar per donar suport i apadrinar el pacte entre islamistes i militars.
“Però Estats Units davant el fracàs d'aquest pacte, està optant per una política de fets consumats que no irriti al poder militar fent tèbies denúncies dels abusos militars i parlant de cop ‘d'Estat’, perquè suposaria posar fi a l'ajuda econòmica a les forces armades egípcies, una cosa que Washington pot fer però no de forma definitiva, ja que això li faria perdre influència”, aclareix.
El president interí, Adly Mansour, va anunciar que se celebraran eleccions presidencials –en les quals els Germaens Musulmans no podran presentarse– abans que les legislatives. Aquesta situació posa al capdavant del futur Gobierno al cap de les forces armades, Al-Sisi, ministre de Defensa i responsable del cop d'estat. “Si es confirma la candidatura d'Al-Sisi és molt probable que vegem un nou gir de la popularitat militar, ja que les penalitats socials i econòmiques no seran satisfetes, com ja va succeir el 2011 amb la Junta del mariscal Tantawi”, conclou Almodóvar.
“Els egipcis ja han après el camí”
Marc Almodóvar acaba de publicar el llibre "Egipte rere la barricada", on recopila la lluita del poble egipci en els últims tres anys. Amb pròleg de Santiago Alba Rico, l'autor afirma que, “mentre les demandes de pa, llibertat i justícia social que es van llançar al gener de 2011 no siguin satisfetes, és molt probable que les insurreccions populars es repeteixin”. I recorda que després de la presa dels carrers, “els egipcis han après el camí i saben que la mobilització produeix canvis. Fins i tot alguns que semblaven impensables”.
* Article de María José Esteso Poves publicat a la revista Diagonal.
http://www.diagonalperiodico.net/global/21552-pueblo-egipcio-puede-volver-rebelarse.html
Més info al blog http://egiptebarricada.blogspot.com.es/
