CGT TV Catalunya: Una altra vegada la direcció menteix als treballad@rs de la CCMA
Una altra vegada la direcció menteix als treballad@rs de la CCMA
Les paraules a la taula només serveixen a l'enginyeria verborreicojurídica = TRILERIA
El Departament de la Presidència de la Generalitat ens ha declarat la guerra. En Brauli Duart, empresari sense empresa, sangonera de l'administració pública, és l'executor d'aquest pla maquiavèl·lic ordit a les cuines del govern, amb la col·laboració necessària dels directius de la tele i la ràdio.
Pel que denota l'escrit enviat als representats dels treballad@s de TVC, el dilluns 3 de febrer, sembla que la direcció està molt afligida per l'aplicació de l'article 86.3 de l'ET, àlies “us deixem sense els vostres drets aconseguits fruit de la negociació col·lectiva”, i que gairebé li hauríem de donar les gràcies per dedicar mitja plana a com haurà d'ésser la mesa i la representació sindical de la negociació promesa.
Però es veuen els ullals del llop quan dins el mateix redactat diu: “La direcció de les Entitats signants ha pres la decisió d’iniciar un procediment de modificació substancial de condicions de les condicions treball, de caràcter col·lectiu.” I adverteix que: “la falta de constitució de la comissió no impedirà l'inici del preceptiu període de consultes ni comportarà en cap cas l'ampliació de la seva durada.”
HISTORIA DEL CONFLICTE
- Per primera vegada, la direcció de la CCMA denuncia els convenis de TV3 i Catalunya Ràdio.
- Als 3 mesos de negociació, trenca unilateralment el diàleg i ens imposa un Procediment d'Acomiadament Col·lectiu (PAC). Amb el resultat de 267 persones a la CCMA.
- Paral·lelament i sense presses, obre de nou la negociació del conveni amb la pretensió d'implantar-nos el conveni col·lectiu del personal sanitari de l'INS. En la penúltima reunió del conveni va presentar la seva autèntica proposta econòmica: rebaixar-nos el sou un 13% .
- Externalització/regalar el Departament de Comercial, que si no fos per la nostra lluita ja estaria a mans privades.
- Ara, unilateralment, trenca el conveni i ens insta a la negociació d'un nou conveni.
Negociació? Quina negociació?
Quin és el seu màxim discurs per justificar tals actuacions: Què no hi ha diners!
Com? Que no hi ha diners?
Ni tan sols ens cal buscar solucions econòmiques i de bona gestió dels diners públics fora de la corporació per solucionar les aparents dificultats econòmiques que ens estan inoculant a la medul·la.
Eugeni Sallent, director de TVC, cobra 162 mil €/any.
Brauli Duart, director de la Corporació, cobra 132 mil €/any.
Continuen pagant salaris fora de conveni al núvol, que gairebé el formen 120 persones.
Lloguers de luxe al mig de Barcelona per a la CCMA, mentre tenim l'esquelet d'un edifici des de fa 4 anys mort de fàstic.
Lloguer dels platós d'Imagina, que l'únic servei que fan és buidar TV3 i enriquir els amics dels gestors.
La renovació del plató d'informatius en un moment que ens volen aplicar un 41% de la reducció dels sous.
S’obliden deliberadament de l’”estalvi” de la gent acomiadada pel PAC, que l’any 2017 serà de 127 milions d’€
Saben que no poden fer-ho, ni jurídicament, ni èticament (ja ens han fet un 25% de retallades en el nostre sou des de l'any 2010)
No entrem al seu parany: en aquests moments necessitem la unitat del conjunt dels treballad@s de TVC i Catalunya Ràdio per impedir aquest despropòsit.
Per totes aquestes raons i amb l’experiència que hem adquirit:
- Hem d'establir un calendari d'acció i mobilització, sense el qual no ens veuran com un adversari real. El calendari ha de ser revisat setmanalment en assemblea, perquè entre tots i totes decidim com continuar. La unitat sindical s'ha de construir des de l'assemblea, que ha de ser l'organisme sobirà per prendre totes les decisions .
- Hem de saber que tenim uns drets “ad personam” aconseguits pels 30 anys de conveni demostrables jurídicament, però que necessitem la mobilització i no fem cap pas de pacte, és a dir, obligar-los a retirar les seves pretensions.
- Hem de tornar a recuperar la caixa de resistència.
Hem de creure en les nostres pròpies forces!
Si acceptem la derrota en el nostre pensament abans de començar la batalla, estem perduts!
*Un article de Pilar Martin, Eva Fuentes, Roque Martínez i Chus Elias de la Secció Sindical de CGT TV Catalunya