La misèria incendia els carrers de Bòsnia

La corrupció i el creixent atur porta a milers de manifestants a protestar contra el govern.

Les privatitzacions d'empreses públiques llancen milers de treballadors del mercat laboral.

La violència s'ha convertit en una estampa habitual en els últims dies.

Els manifestants bosnians demanen un nou futur i lluita contra la corrupció

Manifestants ataquen a Sarajevo la seu de la Presidència bosniana, segons mitjans

Mitjans de tot el món recalquen que és la primera protesta d'aquestes característiques des de la guerra. La veritat és que ja al juny hi va haver "protestes pacífiques bastants grans en les que simplement bloquejar la sortida del Parlament", comenta una estudiant d'Erasmus que ha presenciat l'aixecament popular que van protagonitzar els ciutadans de Bòsnia Hercegovina al llarg de tota aquesta setmana.

L'onada de mobilitzacions començar fa tres dies a Tuzla, ciutat industrial al nord-oest de Bòsnia, com a reacció a l'acomiadament de centenars de treballadors que se sumen a la llarga llista d'obrers i treballadors qualificats que porten anys sense poder treballar. A més del suport als acomiadats després de la privatització i tancament de diverses empreses, les protestes tenen com a teló de fons el cansament de la societat civil enfront d'una creixent xacra de corrupció política, que des de fa anys s'ha convertit en un mal endèmic del país .

Els carrers del cantó de Sarajevo, capital de Bòsnia Hercegovina, han estat escenari aquest divendres del cim d'un esclat social que va començar dimecres passat, i que ha acabat amb l'edifici de la presidència cremant en flames i nombrosos ferits, entre policia i civils . Segons els mitjans locals, hi ha 67 hospitalitzats, dels quals 44 serien policies. L'aixecament va començar al matí al llarg i ample del país balcànic, i es va perllongar durant tot el dia. En algunes ciutats com Zenica es va mantenir l'ambient pacífic, mentre a Tuzla o Sarajevo va derivar en una batalla campal que es va dur per davant els edificis de la municipalitat de tots dos cantons.

Una estudiant d'Erasmus Mundus a Sarajevo resumeix les causes: "La gent està farta d'aquesta situació, els polítics s'enriqueixen mentre Bòsnia té la taxa d'atur més alta dels Balcans".

A la capital del país, la concentració que estava convocada a la una del migdia va començar de manera tranquil · la, però els manifestants han acabat incendiant l'edifici de la presidència de Bòsnia Hercegovina i el de la municipalitat del cantó de la capital, que es troba just al costat.

El nombre de policies era des del principi clarament inferior al de manifestants, i al llarg de la jornada no es va incrementar. Adisa, jove bosniana de Goražde, comenta que "la gent s'estava tornant molt agressiva, si la policia hagués cridat als soldats en la seva ajuda, la guerra hauria començat".

En l'ambient flota cert temor a un fatal desenllaç, el record de la guerra està encara recent en la memòria. "Estic trist perquè al meu país la guerra mai acabarà. Però al meu entendre és bo que això passés perquè, després de 20 anys, els polítics no han canviat res, i la gent està cansada ", comenta la jove estudiant.

Pèrdues patrimonials importants

A Sarajevo, la mobilització d'aquest divendres, va començar a la una del migdia davant l'edifici de la presidència. A poc a poc es va anar omplint de gent mentre un cordó policial protegia l'edifici presidencial, però en unes hores el nombre de manifestants superava al de policies. Prop de mil persones enfront de menys de cinquanta agents.

Segons explica Noelia, estudiant andalusa, "en general hi havia gent de totes les edats allà, però van ser els més joves els que van començar a tirar pedres i pals a la policia"

La policia es va veure sobrepassada en nombre pels manifestants, als quals va tractar de dispersar utilitzant gasos lacrimògens, però al poc es van veure obligats a retirar-entre pedrades dels manifestants i bats de beisbol. La gent va començar a llençar objectes contra l'edifici fins que va calar foc la primera planta, mentre llançaven des de dins tot tipus de mobiliari: ordinadors, pantalles de plasma, arxius ...

Quan van arribar els bombers es va formar una barricada al voltant per impedir-los el pas, de manera que durant almenys tres hores (des de les 15.00 que va començar l'incendi fins a les 18.00), no es va aconseguir apagar el foc.

A l'entorn de l'edifici administratiu diversos cotxes de la policia van ser incendiats, la imatge del riu mostrava automòbils carbonitzats, mobiliari, documents ... A més, la vidriera d'un banc Hypo ha patit danys i diversos quioscos han estat cremats i saquejats. "Hi havia gent, fins i tot gent gran, agafant tabac i aliments", comenta aquesta estudiant que es trobava en el lloc de les protestes.

Segons informen aquest dissabte diversos mitjans locals, a Tuzla els certificats de naixement i altres documents es troben escampats al costat de les carreteres. A Sarajevo s'han perdut documents de l'època austrohongaresa i la setmana que se sabrà la magnitud del desastre. Aquesta pèrdua de documents i arxius pot tenir unes conseqüències devastadores, ja que com expliquen les joves estudiants, "aquí a Bòsnia no tenen res automatitzat, tot és per escrit. Per al visat triguen molt per això, i per a la universitat jo tinc una llibreteta que m'acredita com a estudiant (indez) amb les meves notes i tot, si la perdo, he d'anar als professors a que em facin una altra ".

Vint anys més tard, aquesta situació recorda, salvant les distàncies, a l'ocorreguda durant la guerra, quan es va cremar la Biblioteca Nacional de Bòsnia Hercegovina, ocasionant el que per a molts és la segona major pèrdua de manuscrits després de la d'Alexandria.

Molta gent "no té res per menjar"

El germen d'aquestes mobilitzacions es troba a la privatització i posterior tancament de diverses fàbriques en ciutat de Tuzla, capital del cantó amb el mateix nom, on fa tres setmanes desenes de manifestants que protestaven contra els acomiadaments, van ser agredits per la policia. L'endemà, diverses ciutats de Bòsnia com Zenica, Bihac o Sarajevo van sortir al carrer com a forma de solidaritzar-se amb els treballadors de Tuzla. La metxa estava presa.

A la ciutat de Adisa també hi va haver protestes contra els acomiadaments, però no violentes: "La gent va a organitzar-se per netejar tot, i demostrar que l'únic que vols és treballar", assenyala. I és que la situació actual de Sarajevo és la de convivència entre la misèria i la corrupció política generalitzada. El malestar social que des de fa anys afecta la població de Bòsnia Hercegovina s'ha vist reflectit en aquestes protestes.

"Hi ha molta gent que no té per menjar, el 60% viu molt per sota dels estàndards europeus", en un país on el salari mitjà està entre 300 i 400 euros, el lloguer sobre els 200 euros, i la despesa mensual mitjà de una llar en alimentació i productes bàsics ronda els 100 euros (200 marcs), comenta la jove bosniana.

Segons molts manifestants, com ha afirmat el president de la federació, seguidors d'un equip de futbol van poder haver-se barrejat en les protestes "amb ganes de fer-la grossa". Una cosa que sol passar molt sovint i que no és raó per perdre de vista el malestar que va reunir ahir milers de bosnians. Molta de la gent recolzava i aplaudia el que allí estava passant perquè des de fa anys la situació és alarmant, encara que molts estaven sorpresos i preocupats pel que pogués passar. Adisa està seguda que a la seva ciutat molts desaproven l'ús de la violència.

A última hora d'aquest dissabte la gent continuava entrant i sortint amb objectes, cremant i tirant pedres, mentre al carrer una multitud aplaudia i victorejava. Prop de mil persones han participat en la jornada d'avui, fartes de la corrupció política que assola el país i que sembla que s'ha convertit en un mal endèmic de les institucions

Segons les xifres oficials, la taxa d'atur és del 28% de la població activa, el que comparant amb el 24% del 2009 mostra un empitjorament de la situació, tot això sense comptar amb la població inactiva (joves que no estan en edat de treballar, jubilats ...) ni amb el que amaguen les xifres oficials. Ja que molta de la població comptabilitzada com activa rep un salari que no arriba a cobrir les necessitats bàsiques, de manera que molta gent planta els seus propis vegetals i fa el seu propi menjar a casa, com ressalta Adisa.

Bòsnia espera noves manifestacions mentre proposen avançar les eleccions

Les autoritats de Bòsnia i Hercegovina esperen per avui més protestes ciutadanes contra la pobresa i la corrupció, enmig de crides polítics a convocar eleccions anticipades, informen els mitjans de comunicació locals.

Diversos grups de manifestants han demanat autorització per a noves marxes a ciutats com Sarajevo, Mostar, Livno, Bugojno i Cazin, totes situades a la federació croata-musulmana del país, assegura la versió electrònica del diari "Avaz".

Les protestes, que van començar dimecres passat, es van intensificar divendres amb desenes de milers de persones als carrers i violents disturbis en una trentena de ciutats, on institucions del Govern van ser atacades i cremades.

Davant la por que les tensions segueixin augmentant els partits governants de l'ens croat-musulmà, el SDP i el SDA, han proposat avançar les eleccions generals, previstes per a l'octubre vinent.

Així, pretenen evitar més violència i restablir el funcionament de les institucions públiques del país.

El SDP socialdemòcrata ha indicat avui que si els altres partits rebutgen un avançament electoral, l'alt representant de la comunitat internacional, Valentin Inzko, ho hauria de fer.

El líder del nacionalista SDA, Bakir Izetbegovic, va coincidir amb els seus socis de coalició en dir que "en aquesta situació, eleccions anticipades són l'única opció".

Des de l'inici de les protestes, han dimitit i als governs de quatre dels deu cantons que formen l'ens croat-musulmana.

L'últim, que es va produir ahir a la nit, va ser el del controvertit primer ministre del cantó de Bihac, Hamdija Lipovaca.

D'altra banda, l'actual pressent bosnià de torn, el croat Zeljko Komsic, ha assegurat que dimitiria si l'hi demanen els ciutadans.

Mentrestant, els diferents grups de manifestants, que van iniciar les seves protestes a la ciutat industrial de Tuzla, on la meitat de la població està sense feina, seguien avui difonent les seves exigències als carrers ia Internet.

Demanen sobretot la dimissió dels governadors cantonals, una lluita intensificada contra la corrupció i el nepotisme, així com més justícia social en un país on un 40% de la població no té feina i un 20% viu en la pobresa.

L'analista Srecko LaTal ha explicat avui a Efe a Sarajevo que el moviment de protestes bosnià "passa perquè en 20 anys les autoritats no han après a comunicar-se amb els ciutadans".

"Qualsevol comunicació acaba després de les campanyes electorals. El poder no escolta les exigències ciutadanes, ni als que viuen en pobresa, el que ha causat la ira", assenyala l'expert del "International Crisis Group".

Segons l'acord de pau de Dayton de 1995, Bòsnia i Hercegovina està dividida en dos ens autònoms-un per als serbis i un altre conjunt per croats i musulmans-, el que ha creat una complexa i poc eficaç estructura política i administrativa.

FONT: ELDIARIO.ES i ELDIARIO.ES