Enric Duran: “Defensar la meva llibertat és defensar el debat lliure i seriós sobre quin model de societat volem”
La fiscal, representant a 19 dels 39 bancs i entitats financeres a les quals vaig expropiar, m'ha portat a la presó preventiva argumentant que “els fets són greus” i que “existeix risc de fuga”.
Els bancs s'atreveixen a qualificar la meva acció com a greu quan és la seva creació de diners sense base real i la seva esbojarrada especulació financera la que ha comportat:
- Que hagin necessitat préstecs amb diner públic per una quantitat 100.000 vegades més gran a la que se'm reclama.
- Que, com a producte d'aquest sistema financer, els darrers anys hagin estat els de major destrucció d'ecosistemes i major esgotament de recursos fòssils i minerals. Una destrucció creixent a la que ens condemna un sistema que necessita créixer per funcionar, espoliar la natura cada cop més, per mantenir-se.
- Que l'atur hagi arribat al 17% de la població i continua pujant.
- Que milions de persones estiguin perdent propietats i tancant negocis en no poder afrontar els seus deutes, quedant condemnades a la morositat de per vida.
El que he fet jo conjuntament amb els milers de persones i grups que em col·laborat en les publicacions CRISI del 17-S i PODEM VIURE SENSE CAPITALISME d'aquest 17-M ha estat generar el debat social necessari sobre el model de societat que volem, en un moment de crisi estructural que és la millor oportunitat que tenim per canviar el rumb abans que sigui massa tard.
Greu és doncs, la situació a la que ens ha portat la banca com a punta de llança d'un sistema caduc, que navega camí del barranc. La meva acció només ha estat una manera de posar-ho sobre la taula, una acció, recordem-ho, que els mateixos bancs que ara m'acusen li restaven importància o desmentien al setembre quan la vam fer pública i creien que era possible silenciar-nos.
D'altra banda en relació al suposat risc de fuga cal fer memòria:
* Com es van assabentar de la meva acció? Perquè jo la vaig fer pública.
* Com m'han pogut detenir? Perquè jo he comparegut públicament en una roda de premsa a la UB, en el mateix lloc on el dia següent se'm van emportar, hores desprès d'aconseguir una ordre de detenció.
Per tant no em vaig evadir de la justícia, ja que entre l'ordre i al detenció efectuada hi van unes poques hores.
Risc de fuga? Els dels bancs que volen fugir d'estudi, per defugir el nostre dit que els assenyala com a problema.
La raó veritable del meu empresonament preventiu no és una altre que el perill que representa pel poder financer i polític, la meva presencia publica amb un discurs més fort, clar i contundent del que poden assumir. El mateix discurs que el de la publicació Podem viure sense capitalisme que està generant un gran debat social aquest dies.
La meva és una veu de moltes, però és una veu que simbolitza ara mateix la insubmissió als bancs, al creixement i al conjunt del sistema actual en crisi. Una insubmissió que deixa en evidència l'actitud submisa de la classe política. Per això se'm ha empresonat, per això defensar la meva llibertat immediata és defensar la lliure expressió i el lliure debat en relació al model de societat que volem, que solucioni la crisi sistèmica actual.
Perquè cada vegada més persones i més diverses pensem que podem viure millor sense capitalisme, i que podem ser ara i aquí el canvi que volem!
El rescat de CCM marca una nova fase de la crisi a l'estat espanyol
La intervenció de la Caja de Castilla la Mancha per part del Banc d'Espanya és molt més que un avís, és el senyal d'una nova fase de la part financera de la crisi sistèmica a l'Estat Espanyol.
Fins aquest moment, els diferents polítics s'havien aprofitat de la poca exposició de la banca espanyola als bancs d'inversió i al sector hipotecari subprime d'EUA per defensar la il·lusió d'un sistema financer fort i fins i tot modèlic.
La realitat és que si la banca espanyola havia invertit poc en la bombolla d'EUA, és perquè s'havien exposat completament a la bombolla immobiliària pròpia, la qual es va punxar en vora un parell d'anys de retard en relació a la subprime. Per això, el primer rescat d'una entitat com CCM arriba ara.
En economia, repetir mil vegades una mentida no la converteix en veritat, i la repetició sistemàtica d'alabances respecte les finances espanyoles, s'haurà de rendir a l'evidència de la bola de neu que tot just s'està començant a generar.
Ens trobem davant d'una confluència de factors que poden fer que les conseqüències de la crisi espanyola siguin especialment cruentes. Som en una recessió accelerada de l'economia global, amb uns índexs d'atuir i morositat que no paren d'augmentar, en d'altres pilars de l'economia en forta davallada, com la construcció, l'automòbil o el turisme. Com a part d'aquesta situació, es calcula que només les caixes d'estalvi tenen unes inversions de 250 000 milions en promocions hipotecàries, per uns actius que tenen un valor actual de 70 000 milions.
La previsió de 9000 milions d'euros que l'Estat ha aprovat per avalar aquesta entitat, respon gairebé a un 20%del que s'havia destinat a reactivar el sistema financer a l'octubre, tot i que l'entitat té menys de l'1% dels actius de la banca espanyola. 3000 d'aquests ja s'estan injectant des del banc d'Espanya.
Cal preveure i valorar fins quan el sistema públic podrà suportar l'augment de despeses en tots els fronts oberts, i especialment a quantes entitats es podrà rescatar i de quina dimensió, tenint en compte que ja al mes de febrer el seu govern ha estat avisat per l'excés d'endeutament públic per part de la comissió europea.
I mentre l'estat espanyol destina una part significativa dels seus recursos a salvar entitats financeres que s'han excedit en operacions d'especulació immobiliària, centenars de milers de ciutadans i ciutadanes afectades per aquesta mateixa sobrevaloració d'actius intenten sobreviure amb hipoteques que superen àmpliament el preu dels seus habitatges, que no podem pagar. Molts d'aquests habitatges els perdran, i passaran a formar part del parc patrimonial d'algunes d'aquestes entitats financeres, com la CCM, rescatada amb diner públic.
I a cap dels dirigents de la CCM no se'ls atribueix cap responsabilitat punible, per més que els 3000 milions d'euros que almenys costarà el seu rescat siguin una quantitat que trauria de la ruïna a desenes de milers de persones si també en poguessin disposar. En canvi, per exemple, jo sóc a presó, i acusat de fer desaparèixer unes quantitats que són simbòliques en relació a l'escala en què es mouen les finances, després d'una acció que ha volgut denunciar, entre d'altres, aquest sistema financer que fa aigües.
Arrossegant contradiccions com aquesta, la bola de neu ha començat a rodar. Molts pensem que d'allà on descendeixi no es recuperarà perquè aquesta és una crisi d'un sistema caduc i per més missatge tranquil·litzador que es doni des del govern, el temps acabarà posant les coses al seu lloc.
Enric Duran, 30/3/09