“El renaixement de la societat de consum fa que el moviment obrer i el veïnal entrin en crisi”

Marc Suanes és llicenciat en Història i doctorat en Estudis Culturals Mediterranis per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Des de fa anys, està implicat com a activista en diferents col·lectius i grups d’aquesta ciutat. La seva trajectòria acadèmica i la seva experiència en els moviments socials l’han portat a desenvolupar una nova recerca: la trajectòria dels moviments socials al Tarragonès entre 1977 i 2008,
recentment premiada pel Consell Comarcal del Tarragonès (premi ‘Lucius Licinius Sura’).

Per què tries fer una recerca sobre els moviments socials?

Jo diria que existeixen dos motius bàsics. En primer lloc, el personal,
lligat a un entorn familiar proper a la lluita obrera i antifranquista, així com la meva vinculació directa als moviments socials. El segon motiu va sorgir en comprovar l’existència d’un buit d’estudis sobre moviments socials al Tarragonès. Si bé de les grans ciutats com Barcelona sí que n’hi ha, a Tarragona, només tenim un parell de recerques suficientment extenses, centrades en el moviment veïnal i el moviment antifranquista.

El meu propòsit és inventariar, descriure i analitzar els diversos moviments socials que han aparegut al territori des de la mort del dictador fins a l’actualitat i desfer el mite que a la nostra societat no passa mai res. La influència i la pressió d’aquests moviments han estat
i són de vital importància i necessaris per l’evolució i la transformació de la nostra comarca. Tot això, des d’un punt de vista ampli i no dogmàtic, amb la voluntat de no treure ni afegir ningú.

Quin període comprèn el teu estudi?

L’estudi va de l’any 1977 fins al 2008. A partir de 1977 i els primers anys de la dècada dels vuitanta, conflueixen dos paradigmes de mobilització social. D’una banda, l’associacionisme veïnal i el moviment obrer –amb la legitimitat de les lluites socials que s’estenen arreu d’Europa des del segle XIX– i, de l’altra, l’aparició dels nous moviments
socials vinculats a noves idees, corrents de pensament i actuació que donen resposta a un model obsolet que no ha sabut aprofitar la mort de Franco per trencar amb el sistema establert.

El renaixement de la societat de consum i l’entrada a l’anomenada democràcia fan que el moviment obrer i el veïnal perdin protagonisme i entrin en crisi. Sens dubte, en tot això, la politització hi té un paper clau, és a dir, la compra d’aquests moviments i dels seus dirigents per part dels partits polítics i la burocratització dels sindicats. És en aquest context que sorgeixen els nous moviments socials i per això els prenc com a antecedents per estudiar la seva evolució fins a l’escenari actual.

A grans trets, els moviments socials de la comarca parteixen d’un passat molt combatiu, uns anys 80 difícils, uns 90 quasi buits i uns darrers anys que han vist una revitalització molt important del contrapoder.

De manera sintètica, quines són les temàtiques principals que han abordat els moviments socials al Tarragonès durant la darrera època?

Destaquen tres grans àmbits temàtics dins d’aquests nous moviments socials. Un d’ells és el pacifista –o, concretant més, l’antimilitarista– on trobem tarannàs ben diversos: des d’Amics de l’Arca fins al conegut moviment antiOTAN, passant pel moviment insubmís (a Tarragona el Mili-
KK) i per grups que encara són actius com la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.

Un altre dels blocs ha estat l’ecologisme, molt marcat pel context geogràfic en el qual ens movem: proximitat a tres grans centrals nuclears i a un dels complexos petroquímics més grans del sud d’Europa.
Podríem anomenar la CANC, el GEPEC i multitud de plataformes sorgides
arran de conflictes concrets en el marc de la defensa del territori –com la
Platja Llarga, Salvem els Muntanyans, Salvem el Riu Gaià, etc.–, totes elles amb una activitat molt intensa.

Finalment, el tercer tema ha estat la lluita feminista i d’alliberament sexual, dins la qual destacaria el Bloc Feminista de Tarragona i altres iniciatives que es desenvolupen actualment com el Cau de Llunes.

Evidentment, hi ha altres moviments com els comitès de solidaritat. Desafiant al sistema, trobem el moviment llibertari –representat pels ateneus de Reus o de Tarragona– o l’esquerra independentista –amb grups com Endavant, l’AJT o Maulets. També existeixen les diferents CUP o els diversos casals populars i, finalment, els moviments de resistència global que sorgeixen per posar sobre la taula alternatives al sistema capitalista. Entre aquests últims, trobaríem l’Assemblea de Ciutadans, Ciutadanes i Moviments Socials de Tarragona, la Marxa pel Decreixement, la Plataforma per l’Habitatge Digne, etc. Sense oblidar les experiències okupes i els centres socials o les campanyes més concretes o espontànies.

Quines són les principals febleses i fortaleses d’aquests grups?

Al Tarragonès, partim d’una presència feble de moviments socials, sobretot durant la segona meitat de la dècada dels 90. Cal pensar que el context territorial es compon de ciutats i pobles petits on, tot i que la gent es coneix, existeixen dificultats importants de relació. Les divergències en moments puntuals han embrutit els llaços de coordinació, tot i que aquest és un tema que s’està polint els darrers
anys. Així mateix, durant molt de temps i precisament per la manca de
coordinació, els col·lectius es coneixien poc entre ells a nivell d’activitats,
accions i actes.

Quins aspectes més aborda el teu estudi?

Més enllà de la narració històrica i d’identificació dels moviments socials al Tarragonès, el treball vol recollir dos aspectes que crec fonamentals. D’una banda, destacar aquells intents per part de l’esfera política oficial de comprar les demandes dels moviments, com en el cas dels moviments pacifistes i antimilitaristes. Per l’altra, completar la descripció de cadascun dels moviments i incloure-hi la manera com s’organitzen, quin tipus de relacions s’estableixen en el seu si o entre els diferents moviments, les seves xarxes de coordinació, la composició social de les persones que els integren, o la participació de grups minoritaris, entre d’altres.

De quina manera creus que mira l’administració els moviments socials?

Avui dia, els moviments socials de la zona no han aconseguit tenir prou incidència política perquè l’administració mostri una preocupació excessiva. Tot i així, cal dir que determinats moviments socials han assolit el seu objectiu de pressió política dins del govern local, com en el cas del moviment veïnal i el POUM. D’altra banda, l’administració continua en la línia de no contemplar les propostes que es fan des dels moviments i quan alguna d’aquestes iniciatives té èxit, queda clar que el que s’intenta és institucionalitzar- la o ofegar-la per anul·lar la seva
incidència social.