Inici de curs 2014-2015: «Més llenya al foc»

Inici de la LOMCE, desplegament profund de la LEC i més retallades configuren un inici de curs marcat pel desmantellament programat de l'educació pública. Què podem fer?

La LOMCE

Tot i les paraules políticament correctes de la Consellera quan la LOMCE encara estava en tràmits parlamentaris, allò de “la LOMCE no s'aplicaria a Catalunya”, la realitat és ben diferent. La LOMCE comença aplicar-se enguany i tindrà plena vigència a 1r, 3r (amb prova d'avaluació inclosa) i 5è de Primària. A Secundària, els Programes de Formació i Inserció (PFI), dins de la Formació Professional Bàsica, estan substituint els PQPI.

D'altra banda, les competències del Consell Escolar de Centre queden reduïdes enormement, en passar d'òrgans amb poder de decisió a òrgans merament consultius. Continguts, tractament de la llengua, pla d'estudis, poder de les direccions, pes de la religió i de l'escola privada-concertada ens arriben suposadament imposats des del govern central. Però la realitat és que han estat rebuts amb entusiasme pel govern de la Generalitat, disfressant sota el tema lingüístic un enfrontament inexistent. La coincidències d'ambdues lleis destapen la farsa (veure esquerda on demostrem aquestes coincidències).

La LEC

El desplegament de la LEC també ens està fent patir. Clar afavoriment de l'escola concertada davant el tancament de línies i centres, i als pressupostos de la Generalitat. Importació del model de gestió privat als centres públics amb la privatització del màxim de serveis possibles: ofegament pressupostari de les llars d'infants públiques, servei de vetlladores i vetlladors, fundacions privades aportant “professorat?” a la pública o gestionant aules d'escolarització compartida, empreses realitzant la formació professional gràcies a la FP dual, etc. Per no parlar dels efectes que ja ha tingut sobre el professorat provisional l'augment d'atribucions de les direccions dels centres en quant a la confecció de les plantilles arran de la publicació del Decret de plantilles del passat març i el seu efecte sobre els nomenaments de destinacions provisionals d'aquest estiu.

Els efectes sobre tot el conjunt de la plantilla els esperem enguany amb el concurs de trasllats d'àmbit estatal, on, si mirem el resum que CGT va fer sobre el decret de plantilles, veurem que les direccions podran condicionar les places definitives dels seus centres (des d'afegir condicions específiques per ser ocupades fins a desplaçar un propietari definitiu, per no parlar de l'acomiadament o separació de la docència en cas d'informe negatiu de la direcció).

El desplegament de la LEC en aquest aspecte està portant a la practica una aplicació estricta per part d’algunes direccions en el seu paper sancionador. Cada cop es multipliquen més els expedients administratius, no sempre dotats d'objectivitat, que ens arriben a través de les diferents Juntes de Personal, on els docents que fins ara estàvem sota la pressió del control extern de l’administració, ara hem de sumar a més al control intern dins el propi centre.

Si amb això no en tenim prou, esperem per a aquest curs el decret d'avaluació, que vindrà sens dubte en la línia de culpabilitzar el professorat de les seves polítiques de destrucció dels serveis públics per tal de justificar amb més força la progressiva privatització.

Les retallades

Continuen en la línia del curs passat. Estalvi màxim d'inversió en educació pública en forma de tancament del màxim de línies públiques, no cobertura normalitzada de les baixes, augment de ràtios per sobre el que la pròpia Generalitat marca, supressió d'hores de treball del personal de suport a la docència i d'administració, augment d'hores de docència directa, important disminució de la massa salarial de tot el personal (gairebé un 30% acumulat en els darrers 5 anys), amputació de drets laborals (baixes mèdiques penalitzades, desaparició de la compactació remunerada en cas de maternitat, acomiadament de personal durant caps de setmana o durant les vacances, baixada salarial del 15% del personal substitut), etc.

Què podem fer?

Estem convençudes que la nostra lluita pot aturar els atacs que encara han d'arribar i ens pot ajudar a revertir aquells que ja s’han produït. Però, perquè això sigui possible, hem de ser molts i moltes més les treballadores que participem dels debats, les que decidim què fer, les que duguem a terme allò que decidim i, en definitiva, les i els que ens organitzem i lluitem.

Cal potenciar per a l'organització del nostre col•lectiu que dintre de cada centre hi hagi periòdicament un espai assembleari de debat i participació per fer propostes i perquè arribin a tothom aquelles que se'n fan des de les zones i les assemblees de treballadores de l'ensenyament.

Alhora, creiem fonamental la màxima participació a les assemblees de zona per tal d'intercanviar informacions, propostes i prendre decisions comptant amb la participació i opinió dels i les docents del màxim de centres de cada territori. I per posar en comú, debatre i prendre decisions comptant amb les propostes i participació del màxim de companyes, del màxim de centres i el màxim de zones possible, perquè de manera coordinada i conjuntament es puguin prendre acords de mobilització a l’Assemblea de docents i treballadores de l'ensenyament públic.

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya

Més informació:

Butlletí L'Esquerda inici de curs 2014-15:
http://cgtense.pangea.org/IMG/pdf/Esq_1409-inici_curs-COLORS.pdf

Attached documents