Els dos dies de descans han de crear 500 contractes
El president del comitè d'empresa de TMB autobusos, Saturnino Mercader, respon a l'article de la presidenta de la companyia, Assumpta Escarp, sobre el conveni. Acusa TMB de bloquejar la negociació.
La reducció de jornada a TMB no ha de retallar el servei
SATURNINO Mercader / PRES. DEL COMITÈ DE TB
Diumenge passat, la nostra presidenta Assumpta Escarp es dirigia a l'opinió pública de Barcelona des de les pàgines d'EL PERIÓDICO mitjançant un article titulat Sindicalisme irresponsable, un text que es va publicar amb l'epígraf de Polèmica en el transport públic.
Sens dubte, el que busca Escarp en el seu article és desprestigiar el moviment assembleari i els seus representants democràtics amb un sol objectiu: que les coses continuïn el seu curs i que el sindicalisme responsable torni a marcar les relacions laborals en la nostra estimada empresa.
Si repassem tot l'article de la nostra presidenta es pot comprovar que no s'hi busca la polèmica, epígraf de la pàgina, si no que s'hi busca l'enfrontament i el descrèdit de la plantilla de Transports de Barcelona SA (TMB autobusos). Però el que oculta en el seu article la senyora Escarp és senzillament la veritat i l'oculta rere un munt de mentides que des d'aquestes línies pretenc fer sortir a la llum, al mateix temps que intento crear un verdader debat al qual invito tota la ciutadania de l'àrea metropolitana de Barcelona.
ÉS MENTIDA
que la plantilla estigui endarrerint capritxosament la firma del conveni ja que la que s'ha aixecat de la taula de negociació en diverses ocasions ha estat precisament la direcció de Transports de Barcelona. És mentida que la plantilla tingui pensada cap mena de mobilització per a les eleccions.
L'opció de la plantilla, davant la posició inamovible de la direcció, ha estat passar a l'acció i denunciar públicament el que està passant a l'empresa i ha decidit expressar la seva opinió on més se senti, amb megàfon inclòs, i mitjançant tots els canals que se li ofereixin, també en els actes de l'alcalde Hereu. I és això precisament el que més molesta la senyora Escarp, que denunciem en públic davant l'alcalde el que passa amb el transport públic a Barcelona.
La nostra lluita de l'any passat va ser pels dos dies de descans i actualment és pel conveni que ha de fer que la nostra plantilla augmenti en 500 nous companys i companyes. Volem que la reducció de jornada que aconseguim es tradueixi en una generació d'ocupació i no en una reducció de servei com ja ha fet TMB des del mes de setembre de l'any passat.
NEGUEM
també que el nostre objectiu en la negociació, com afirma la nostra presidenta, sigui purament econòmic. El que volem és que es reparteixi més bé la nomina que ja existeix a l'empresa d'autobusos. TB té una plantilla de directius molt inflada. Toquem a una persona de fora de conveni per cada quatre autobusos o 14 treballadors, uns directius que de mitjana cobren 90.000 euros a l'any i que l'any passat es van apujar el sou més del 12% enfront del 3% de la resta de la plantilla.
Només és necessari donar una dada: si als nostres directius se'ls hagués apujat el sou en el mateix percentatge que als conductors, Barcelona s'hauria estalviat gairebé dos milions d'euros.
EL NOU
sindicalisme a TB també molesta la nostra presidenta, ja se sap. Amb el que hi havia abans, la plantilla va passar de gairebé 7.000 treballadors a uns 3.000, es van cedir les línies nocturnes a una empresa creada des de les files polítiques de la senyora Escarp, es va crear una empresa paral.lela per explotar més bé els conductors, firma a la qual se li van donar línies rendibles i el servei de transport de minusvàlids. El que hi havia abans eren sindicats que a canvi de favors personals i d'alliberats en les seves federacions estaven disposats a tot, també a firmar acomiadaments (expedients de regulació d'ocupació) o a anar privatitzant a poc a poc tota la nostra empresa.
Ara, les coses han canviat, però l'objectiu de la plantilla és molt vell: el repartiment de la feina i el de la riquesa, el que no va en absolut en contra de millorar el servei que donem a la ciutadania, més aviat al contrari.