Què hi ha en joc a Kobane?
Kobane, una petita ciutat kurda situada al nord de Síria, ha esdevingut en el darrer mes la pedra a la sabata de l’Estat Islàmic (EI). En el seu interior, les Forces d’Autodefensa Popular (YPG, en la sigla en kurd) intenten repel·lir el setge islamista, que ha concentrat a la zona una gran part de les unitats que van prendre la localitat siriana de Raqqa, el seu bastió. La ferotge resistència de Kobane, que semblava inexorablement destinada a caure en mans de l’EI, i les imatges de les guerrilleres de la unitat femenina de les YPG (les YPJ), han despertat la curiositat d’un ampli espectre de mitjans, des de la BBC i The Guardian fins a la revista Marie Claire.
Ara que tot apunta que la conjunció entre les tropes terrestres kurdes i els atacs aeris estatunidencs —que finalment s’han decidit a actuar— serà capaç de foragitar l’EI de la ciutat, és moment de preguntar-se: què hauria perdut el món amb la caiguda de Kobane? Què defensen els kurds i les kurdes tan aferrissadament?
Un projecte pioner de convivència a l’Orient Mitjà
Quan la revolta contra Baixar al-Assad va mudar en enfrontament militar, els kurds de Rojava, la regió nord de Síria, van decidir mantenir-se fora del conflicte, declarar l’autonomia dels cantons de Cizre, Afrin i Kobane i construir-hi un projecte pioner de societat multicultural sense Estat, gestionada per assemblees locals i cantonals, on les dones hi tenen un paper polític històric.
Basat sobretot en l’experiència de les comunitats zapatistes, en el model d’organització regional suís, en la constitució plurinacional de Bolívia i en el municipalisme llibertari, la nova societat de Rojava és un experiment que s’allunya d’altres experiències revolucionàries precisament pel rebuig a la construcció d’un nou Estat. “Els estats nació són aliens a les formes històriques d’organització dins l’Orient Mitjà”, explica Asiya Abdullah, copresidenta del Partit de la Unió Democràtica (PYD), la formació —lligada al PKK del Kurdistan turc— que lidera el procés. “Són un concepte importat d’Occident fa menys d’un segle i que, per la idiosincràsia de la regió, generen tensions interculturals”, afirma. Segons Abdullah, “és per això que no ens plantegem construir un Estat nació dins de Síria. No volem un sistema democràtic només per als kurds o per a Rojava: la nostra proposta és una solució política per a la convivència pacífica entre cultures a l’Orient Mitjà”.
Ara mateix cada cantó disposa ja de les seves institucions independents, sempre dins d’un marc de coordinació, malgrat les dificultats de comunicació que imposen l’aïllament —el pare d’Al-Assad i antecessor seu en la presidència de Síria, Hafiz al-Assad, va separar les tres regions amb un “cinturó àrab”— i la guerra.
Lideratges femenins més enllà del simbolisme
El lideratge d’Abdullah no és, al Kurdistan ni a Rojava, quelcom d’excepcional. Un dels puntals del procés de transformació és l’entrada de les dones en l’àmbit públic, sota la premissa que la democràcia va íntimament lligada al seu alliberament. Així, els kurds de Síria han establert quotes electorals del 40% per a les dones i han adoptat el sistema de colideratge del moviment kurd de Turquia, de manera que en cada nivell de representació, ja sigui municipal, cantonal o dins del PYD, hi ha d’haver un home i una dona. Per assegurar-ne la representació política més enllà del simbolisme, a Rojava s’hi han creat, també, assemblees de dones i joves amb capacitat de decisió vinculant.
Pel que fa a les ètnies i cultures minoritàries i històricament apartades dels àmbits de decisió, s’hi han establert quotes electorals proporcionals per a kurds, àrabs, assiriocaldeus, armenis i turcmans i s’hi ha aprovat una Carta Magna que estableix com a sistema de govern “una democràcia radical basada en l’entesa i la coexistència en la diversitat per a tots els pobles”.
Els kurds estan convençuts que Rojava serà econòmicament viable. “Hi ha recursos naturals i energètics. Hi volem construir una economia social i cooperativa, que serveixi a una majoria social i no a una petita oligarquia”, apunta Abdullah. I adverteix: “No estem disposats a perdre el que hem construït, protegirem l’autonomia kurda a Síria fins a les darreres conseqüències”.
* Article de Nora Miralles publicat a Crític, periodisme d'investigació.