Brussel·les, capital de l’interès
Hèctor Rojo Letón / Redacció Diagonal núm. 103
La ciutat belga és el símbol de les institucions comunitàries, però també la major residència de grups econòmics de pressió que lluiten perquè la convergència europea “segueixi els seus interessos”.
Entre els dos edificis principals del Parlament Europeu hi ha un arbre plantat des de 2001 per la Societat Europea de Professionals d'Assumptes Públics (SEAP), un homenatge al paper clau dels lobbies en la presa de decisions de la Unió Europea, explica Eric Weselius en el llibre "Conspiracions Tòxiques". Weselius és un dels activistes de Corpororate Europe Observatory (CEO), una fundació antilobbies amb seu a Ámsterdam, que des del 2005 realitza visites guiades pels quatre quilòmetres i 30 carrers del barri europeu.
“En l'actualitat, es comptabilitzen més de 15.000 lobbistes, que influeïxen de forma significativa en la presa de decisions de la UE, la gran majoria dels quals estan al servei dels interessos de les grans empreses”, segons l'organització ALTER-EU, una aliança per a la transparència i regulació ètica dels lobbies.
Segons Lobby Watch, el 90% de les oficines del barri europeu estan en mans de grups de pressió. La resta, institucions europees, pendent aquests dies de qui ocupen les seves corresponents oficines i escons els pròxims cinc anys. La resta del barri europeu espera als seus nous inquilins. La presència d'aquests grups no és cap secret. 1.500 organitzacions, dels 2.000 grups de pressió que segons la Comissió Europea existirien a Brussel·les, s'han inscrit en el registre voluntari de “grups d'interès” que ha creat la Comissió.
Registre per a rentar la imatge
Els registres es van engegar l'any 2008 i compten amb l'aprovació de la majoria dels lobbies: “La indústria nuclear mostra el seu suport a aquesta iniciativa que marca un abans i un després per a les entitats dedicades a fer lobby”, explicava el Fòrum Atòmic Europeu després d'incloure's en el llistat de la Comissió. Un grup que ha assolit en els últims anys, amb el pretext del canvi climàtic, que Europa reprengui el debat de l'energia nuclear.
A més, el Parlament europeu publica en la seva web la llista de grups d'interès acreditats per a accedir habitualment a les seves instal·lacions. Encara que en aquests mesos han vist “com l'oficina que tenien en l'interior del Parlament ha desaparegut per ordres del propi president”, diu Tom Kucharz, d'Ecologistes en Acció, organització immersa en la campanya “Comprometem als nostres eurodiputats”.
“La pròpia Comissió pretén millorar la transparència d'aquestes organitzacions. Això ni és bo ni és dolent a priori, reconeix el dret a ser escoltat i influent de qualsevol grup, però ho condiciona a tenir recursos”, explica Ricardo Gómez Muñoz, d'ATTAC. Sense moltes competències per a legislar, el Parlament sí que té capacitat de bloquejar i retardar decisions. “Però hi ha molt flux de parlamentaris a la Comissió i a la resta d'institucions. També són útils per als seus interessos; per exemple, acompanyen als eurodiputats en els seus viatges fora de la Unió. Una gran ocasió per a afavorir els acords de lliure comerç”, reconeix a DIAGONAL Gómez Muñoz.
“Si analitzem el debat de la reforma d'arquitectura financera comprovem com s'ha consultat amb els bancs i el sector empresarial. Per això la UE no ha donat passos per a prohibir paradisos o regular els hedge funds (fons d'inversió lliure)”, reconeix Kucharz. Entre els sectors que solen collir importants èxits en les seves pressions es troba “el sector automobilístic, que també dóna ocupació a altres sectors, o l'energètic, que no ha deixat l'avanç de les noves tecnologies”, analitza Kucharz. Rafa Carrasco, un dels autors de "Conspiracions Tòxiques", incrementa aquesta llista amb grups com Business Europe o la Taula Rodona Europea d'Industrials, la AmCham (la veu davant la UE de les multinacionals nord-americanes) i la patronal química CEFIC.
QUÈ ÉS L'EUROPA GLOBAL?
“Una altra situació també escandalosa és la campanya ‘Europa Global: Competir en el món’, negociada directament entre Business Europe (patronal de patronals) i la Direcció general de Comerç”, relata Kucharz. Una situació que va denunciar Corporate Europe Observatory (CEO) a la fi de 2008: “La Direcció general de Comerç segueix donant a Business Europe un accés privilegiat, fins i tot a les negociacions en curs d'acords bilaterals de lliure comerç”.
“COMPROMET A UN EURODIPUTAT” I “EUROPA, PA’QUÉ?”, LA RESPOSTA DELS MOVIMENTS
Des del 29 d'abril, ATTAC- Europa al costat d'Amics de la Terra, ALTER-EU i Seattle to Brussels, de la qual formen part en l'Estat espanyol Ecologistes en Acció i PROU OMC! han iniciat una campanya (http://www.electioncampaign.eu) per a “donar un gir radical a la política social i econòmica de la Unió Europea”. Aquestes quatre xarxes civils paneuropees agrupen a més de 400 moviments socials de tot tipus.
En la seva pàgina web ofereixen la possibilitat d'enviar un “escrit als parlamentaris perquè es comprometin a diferents canvis” en les seves polítiques, explica Tom Kucharz, d'Ecologistes en Acció i Seattle to Brussels. “Les respostes les farem públiques perquè la gent conegui qui i a quin es comprometen”, diu Ricardo Gómez Muñoz, de ATTAC.
El seu objectiu: aconseguir que els interessos públics, els interessos de tots, “estiguin per sobre dels beneficis privats”; “acabar amb el domini de les grans empreses en la política europea”; “un sistema de comerç just amb els països menys desenvolupats”; “acabar realment amb els paradisos fiscals i la corrupció que els produeïx”.
Per altra banda, a l'Estat espanyol, des de finals de 2008, s'està portant a terme la campanya “UE pa’ qué?”, conformada per Baladre, CGT, Confederación Intersindical, Ecologistas en Acción, Ekologistak Martxan, Izquierda Anticapitalista, ¿Quién dede a quién?, OMAL-Paz con Dignidad i Verdegaia.
La campanya es pregunta “crisi, de què, i de qui?”. “Necessitem una altra forma de política europea, basada en un internacionalisme que no té res que veure amb el que es fa ara, implicaria polítiques socials diferents”, explica Erika González, d'OMAL-Paz con Dignidad. A més de les eleccions, centren les seves denúncies en la pròxima presidència europea de l'Estat espanyol, durant el primer semestre de 2010, que tindrà com principal exponent la Cimera de la UE-Amèrica Llatina i Carib de primavera de 2010 a Madrid.
Extret del núm. 103 de la revista Diagonal.
www.diagonalperiodico.net/spip.php?article8119