Barcelona, 27 de juny: manifestació amb motiu del Dia Internacional per l’Alliberament Gai, d’homes i dones transexuals, bisexuals, intersexuals, queer i lèsbic

La Comissió Unitària 28 Juny ha estat treballant durant els darrers mesos en els actes commemoratius de les jornades per l’Alliberament gai, lesbià, homes i dones transsexuals, bisexuals, queer i intersexuals.

- A les 22 h. a Plaça Universitat, Barcelona, Festa per l'alliberament GLTBIQ amb diverses actuacions musicals.

MANIFEST DE LA COMISSIÓ UNITÀRIA DEL DIA PER L’ALLIBERAMENT GLTBIQ+ 2009

Avui fa 40 anys, va començar al Greenwich Village de Nova York, l’actual moviment d’alliberament de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGTB); des d’aquella famosa revolta d’Stonewall, protagonitzada majoritàriament per les persones trans, les coses han canviat molt. Han canviat molt en alguns indrets. En altres l’homosexualitat i la transsexualitat, continuen perseguides sense que ni tan sols, s’hi interposin voluntats d'intervenció per part dels responsables polítics i les administracions pertinents.

Per començar, avui mateix, ara mateix, en molts països del món, les persones no heterosexuals, les que s'identifiquen amb una opció afectiva-sexual, o una identitat de gènere i sexe diferent a la tradicionalment establerta, són perseguides i torturades i fins i tot assassinades impunement amb el beneplàcit de la legalitat i la mirada condescendent dels responsables polítics i les institucions religioses; a vegades, fins i tot amb el seu suport. Recordem que el passat desembre el Vaticà, juntament amb altres 57 països, es va declarar en contra la despenalització de la homosexualitat arreu del món.

Però no volem parlar només de llunyanes contrades, sinó també del que passa a casa nostra mateix, perquè també aquí estimar de manera diferent a la norma no és sempre fàcil, encara avui dia, 40 anys més tard d’Stonewall, 34 anys després de la dictadura. No podem sentir-nos satisfets i satisfetes amb la simple igualtat legal, doncs perquè aquesta igualtat sigui de debò, quotidiana, present en tots els aspectes de la nostra vida, cal que seguim treballant per una igualtat social; una igualtat real. Igualar a nivell legal els nostres drets a la resta de ciutadans o viure en determinats barris de les grans ciutats com Barcelona on es respira un ambient menys hostil que a les províncies, ens dóna una falsa impressió de que tot ja està resolt quan en realitat queda tant per fer encara.

Perquè avui encara es pateix assetjament, abusos i vexacions a les escoles i instituts per part de companys i companyes; perquè aquests abusos són el resultat de la falta de formació i recursos al sistema educatiu; perquè encara hi ha grups polítics com el Partit Popular, socials com el “Foro de la Familia” i religiosos com la jerarquia catòlica, que pressionen per retirar-nos les llibertats aconseguides; perquè fora d’alguns barris de grans nuclis urbans la realitat LGTB es troba habitualment amb la burla i l’agressió, forçant-ne la migració; perquè les persones transsexuals i transgènere segueixen sent considerades institucionalment com a malaltes i tractades socialment com a una aberració, com un espectacle i per tant, són marginades socialment i bandejades del món laboral, així com ignorades pels dirigents polítics i les administracions publiques en la seva realitat. Perquè el primer pas ha estat reconèixer la nostra identitat i dignitat com a ciutadans d'igual dret i deure que la resta de la ciutadania, però amb això no n'hi ha prou. La fòbia social directa i indirecta, i fins i tot latent, cap als qui estimem en diversitat segueix existint i la patim a diari a les aules, a les consultes, a la feina i als despatxos dels nostres dirigents. Cal un compromís polític cap a la igualtat social, cap la igualtat real.

Per tot això cal que revisem els valors que regeixen aquesta societat. El masclisme, el sexisme i l'heteronormativitat són valors basats en la opressió, constantment maquillats amb la paraula tolerància. Cal que eduquem en valors que promoguin el respecte a la diferència; en la diversitat com a valor enriquidor de les persones, no com a eina destructora i opressora. Cal promocionar nous valors i cal que en aquests valors s'incloguin a les persones d’opció afectivo-sexual i identitat de gènere i sexe diferents al de la majoria. Cal que eduquem en valors que ens incloguin a tots i a totes per tal d'aconseguir la plena integració social i el ple respecte personal. Calen, en definitiva, polítiques clares en tots els àmbits que facilitin el desenvolupament de les diferents sexualitats, que promoguin la diversitat com a valor sòlid en el creixement de totes les persones.

Ara més que mai, lluitem des de l'educació per una igualtat real!!!!!!!

MANIFEST DEL FRONT D'ALLIBERAMENT GAI DE CATALUNYA

28 DE JUNY, DIADA PER L’ALLIBERAMENT GLT
A 40 ANYS DE LA REVOLTA D’STONEWALL (1969-2009)

Enguany es commemora el 40è aniversari de la revolta d’Stonewall. Un bar de Nova York, l’Stonewall Inn, del barri de Greenwich Village, on el 1969, persones transsexuals, lesbianes i gais van dir prou a la constant repressió policial a la que eren sotmeses. Entre els detinguts pels aldarulls, un noi portorrIqueny va morir al “caure” des del 3r pis de la comissaria. Arran de la repressió, la gent va sortir de la foscor dels bars i va respondre amb una manifestació espontània. Va ser el motor que va engegar la lluita i va donar peu al que anomenem Moviment GLT modern. Aquesta data és una data cabdal per denunciar la l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, en la defensa dels drets i llibertat de les persones GLT.

A Catalunya, pionera de l’estat espanyol, aquesta commemoració es ve celebrant, com a Diada per l’Alliberament Gai, Lesbià i Transsexual, des de fa més de 30 anys. Fora de Catalunya i en la majoria dels llocs, se celebra el dia de l’orgull. És important no confondre els termes ja que enguany hi conflueixen a Barcelona aquests dos models de celebració diferents.

La Diada per l’Alliberament GLT, està organitzada pels col·lectius GLT que portem més de 30 anys ininterromputs organitzant-la i que s’agrupen en la Com. Unitària 28 de juny, en la qual es segueix denunciant la situació d’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia que patim. Se celebra amb una Manifestació amb pancartes, lemes i eslògans reivindicatius, acabant a la Pl. St. Jaume, seu del poder polític, amb la lectura d’un Manifest. A la nit s’organitza una Festa a l’aire lliure, oberta a tothom i gratuïta. I treballa l’esdeveniment durant tot l’any i ho fa tot des de l’activisme, la ràbia i la il·lusió amb persones voluntàries.

El dia de l’orgull és un dia totalment despolititzat i mercantilista, organitzat i encapçalat pels empresaris del gaieixample, amb un clar contingut americanitzant, que ells anomenen Pridebarcelona. Fan propaganda dels seus locals i esdevé un dia festiu buit de contingut polític, que aposta per un clar augment dels beneficis econòmics.
Tot dos models reben el suport de les institucions. I davant d’aquesta situació, és el tercer intent, fem les valoracions següents:

El moviment per l’Alliberament GLT treballa incansablement durant tot l’any, pels nostres drets i llibertats contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia imperant. La celebració de la Diada 28 de juny, ha de ser un model reivindicació i de denúncia social de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. No podem permetre, que els empresaris intentin apropiar-se de la data, ja que la seva funció no és aquesta.

Hauriem de lluitar per espais lliures d’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, on l'odi, el rebuig i la marginació social no hi tingui cabuda, cosa que no passa sempre. El 28 de juny, per tant, no pot ser una bufonada, ni una data més a mercantilitzar, ja que és una qüestió, en moltes parts del món, de supervivència.

A Catalunya, tots els dies ens trobem casos de discriminacions i/o agressions a les escoles, als centres de treball i a la vida pública en general, A l’Observatori contra l’Homofòbia del FAGC, arriben queixes i denúncies que al final d’any es converteixen en centenars. Aquesta dada no és un fet casual, ja que a major grau de visibilitat, més gran és el greuge d’homofòbia, de lesbofòbia i de transfòbia.

Cap societat pot consentir l’odi que alimenta situacions d'exclusió i de rebuig social. I encara menys, consentir que organitzacions com l’església catòlica i els seus satèl·lits continuïn amb els discursos homo-lesbo-transfòbics de sempre.

Des del FAGC i des de l’Observatori contra l’homofòbia demanem al Govern de la Generalitat que impulsi mesures urgents contra les agressions i/o discriminacions que patim el col·lectiu LGT. I també instem al Govern de la Generalitat que tiri endavant, d’una vegada per totes, la llei contra l’homofòbia de la qual tan es parla.

Volem recordar alguns exemples de la darrera Memòria Antidiscriminatòria elaborada per l’Observatori contra l’Homofòbia, com el cas d’una noia de 13 anys, de la ciutat de Sabadell, que va haver de canviar d’institut pel bulling lesbofòbic al qual va ser sotmesa per les seves companyes al descobrir un cor amb dos noms de noies al seu quadern. O el concert del cantant Sizzla, a la sala Apolo, on les lletres de les seves cançons insten al públic a “anar a matar “maricons” per sentir-se “orgullosos”. O la recent llei de reasignació de gènere, on les persones transsexuals que volen fer un canvi de gènere legal, han de passar per les mans d’un psiquiatra. L’homosexualitat masculina i femenina ja no estan reconegudes com a malaltia per l’Associació americana de psicòlegs –que és la que fa servir l’OMS- en el seu defecte, han incorporat la Transsexualitat.

Hi ha molts interessos econòmics i polítics en convertir Barcelona, en un “paradís” on sols els homes gais dels diferents llocs del primer món se sentin millor que a casa seva. I són aquests interessos els que no ens fan oblidar la situació de la resta del món, on els gais, les lesbianes i els transsexuals no poden expressar la seva sexualitat amb llibertat gràcies a l'odi i el rebuig socials.

cartell 2009

Attached documents