“José Pellicer. El anarquista íntegro”

José Pellicer. El anarquista íntegro

MIQUEL AMORÓS

Virus editorial, 2009, 384 pàg.

La vida i obra de José Pellicer, fundador de l'heroica Columna de Hierro, és el fil conductor que permet a Miquel Amorós explicar l'esdevenir de l'anarquisme en «la Regional de Llevant» en el període 1930-1940. Nascut en 1912, de família acomodada, des de molt jove José Pellicer dóna mostres d'un accentuat sentit de la justícia que el porta a renunciar a un futur burgès i a afiliar-se, amb tot just 18 anys, a la CNT i la FAI.

Naturista i vegetarià, impenitent lector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de la insurrecció proletària i de l'associacionisme obrer, defensa d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes allunyada del sindicalisme, el Moviment Obrer Anarquista, la meta del qual és el comunisme llibertari. Després d'una primera experiència com secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comitè Regional de la FAI, dues vagues insurreccionals, diverses estades en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que va ser delegat en el Congrés de Saragossa. Després de l'aixecament feixista del 18 de juliol, el grup Nosotros, format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateix, es convertiria, no per casualitat, en l'impulsor principal de la Columna de Hierro, al costat de persones de la talla moral i revolucionària de Rafael Martí («Pancho Vila»), Francisco Mares, Diego Navarro o Pedro Pellicer, germà de José. La Columna aviat es convertiria en el referent d'aquelles persones que creien que la Revolució s'havia de dur fins a les seves últimes conseqüències tant en el front com en la reraguarda; va ser el major oponent a la militarització de les columnes i a la burocratització de les organitzacions llibertàries.

José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent amb els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contrària a la violència venjativa i gratuïta. La militarització de la Columna de Hierro, la seva conversió en la 83 Brigada Mixta, de la qual va ser comandant, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en nom de les circumstàncies i del possibilisme, va dur a Pellicer a un enfrontament aferrissat amb les Direccions d'ambdues organitzacions. Des de la revista i editorial Nosotros va intentar reforçar a contra corrent el pensament anarquista, projecte truncat per la seva detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM. Íntegre fins al final, es va negar a abandonar la Península quan la derrota era imminent i va ser capturat, jutjat i condemnat a mort, sent executat al costat del seu germà Pedro el 8 de juny de 1942 després d'un llarg calvari de tancaments.