La repressió al poble saharaui també s’exerceix a l’estat espanyol: Solidaritat amb Hassana Ailia
La repressió al poble saharaui també s’exerceix a l’estat espanyol: Solidaritat amb Hassana Ailia
Hassana Ailia és un jove saharaui de 26 anys que va participar en una protesta pacífica al campament Gdeim Izik (Sàhara Occidental). L’estat marroquí va reaccionar amb una forta repressió desmantelant el campament i jutjant en un procés militar a 25 civils saharauis.
En aquest context de persecució, i mentre estava estudiant a Euskadi, Hassana decideix demanar asil polític a Espanya. Jutjat en rebel·lia, és condemnat a cadena perpetua per així enviar un missatge clar i contundent a la població saharaui.
Hassana ha estat tot aquest temps viatjant de ciutat en ciutat per explicar la situació de penúria i hostigament que es viu al seu país.
El passat dilluns 19 de Gener, l’estat espanyol uneix les seves mans a la repressió de l’estat veí i denega la petició d’asil, donant un termini de 15 dies perque Hassana abandoni el país. Això li suposaria pasar la resta de la seva vida a la presó per motius polítics.
Des de la CGT de Catalunya denunciem la repressió dels estats espanyol i marroquí. La raó d’estat és la més fastigosa de les raons i subordina els drets i llibertat de la població als interesos econòmics o geopolítics de les elits dominants.
Volem, també, mostrar tota la nostra solidaritat amb Hassana Ailia i ens posem a la seva disposició per ajudar en tot allò que poguem fer per evitar que caigui en les mans de la INjustícia dels estats espanyol i marroquí.
SECRETARIA D´ACCIÓ SOCIAL FED.INTERCOMARCAL CGT TARRAGONA
SECRETARIAT PERMANENT CGT CATALUNYA
Tarragona, a 23 de gener del 2015
Més informació:
Hassana Aalia (Aaiun, 1988) va conèixer les presons marroquines el 2005, amb 17 anys, quan la policia el va detenir per participar en les manifestacions que després es van batejar com Intifada sahrauí. Des de llavors, la seva vida ha estat un entrar i sortir diverses vegades a l'any de les comissaries del Marroc, el país que el 17 de febrer el va condemnar en absència a cadena perpètua. El jove estava acusat d'haver participat en el campament de protesta Gdeim Izik i d'haver provocat la mort a 11 policies marroquins, els mateixos càrrecs pels quals altres 23 activistes han estat al seu torn condemnats a duríssimes penes en un judici ple d'irregularitats. Segons el sumari al qual ha tingut accés La Marea, el tribunal no va presentar cap prova de càrrec contra ells. Hassana, que viu refugiat a Espanya, s'ha convertit així en un pròfug del Marroc.
Quin va ser el seu grau de participació en el campament Gdeim Izik? Per què la policia marroquina es va fixar en vostè?
Com molts altres sahrauís, jo tenia una haima al campament amb els meus amics i anava i venia d'Aaiun per ajudar a portar a la gent a Gdeim Izik. Hi havia sis controls de policia i no era fàcil travessar-los. Entre aquesta gent havia estrangers, algun d'ells periodistes, als quals havíem de disfressar de sahrauís. També gravava vídeos de la vida al campament i el dia del desmantellament [8 novembre 2010] vaig ser testimoni del que va passar. Els sahrauís no ens esperàvem una intervenció tan brutal com la que van dur a terme, sobretot perquè mentre va durar el campament ens havíem habituat a la llibertat que es respirava en ell.
Vostè ha denunciat haver estat jutjat i després alliberat pels mateixos delictes pels quals ara ha estat condemnat: Com és possible?
És possible perquè, com han denunciat els observadors internacionals, aquest últim judici ha estat merament polític. Després del desmantellament del campament, hi va haver centenars de detinguts i de ferits. Jo em vaig amagar a casa d'un amic i, després de dos mesos, vaig decidir sortir; aquest mateix dia em van detenir. Quan em van arrestar em van deixar en una habitació amb el terra cobert de sang; un militar em va dir llavors que era la sang dels meus companys. Em van fer de tot, em van torturar com sempre quan m'han detingut. Al quart dia em van jutjar i em van condemnar a quatre mesos amb la pena en suspens. Van dir, entre altres coses, que jo havia tirat pedres als marroquins i que havia ferits greus. Imagineu la meva sorpresa quan un any després emeten un mandat de recerca i captura per jutjar una altra vegada pel mateix.
Era cert que vostè havia tirat pedres o participat en els enfrontaments amb marroquins?
No Jo no vaig tirar pedres; de fet em vaig passar tot el matí intentant ajudar els dones, els nens i la gent gran que tractaven de fugir del campament quan els marroquins van entrar i van començar a arrasar i cremar-ho tot. Després d'aquest primer judici i de ser alliberat, fins i tot vaig viatjar a Algèria i vaig passar tres mesos a Espanya. A l'octubre de 2011 vaig tornar a Aaiun i no vaig tenir cap problema amb la policia ni a la duana. Un mes després, quan ja estava de tornada a Espanya [el jove seguia un curs de formació al País Basc], m'assabento que hi ha un mandat de recerca i captura contra mi pels mateixos delictes pels quals ja se m'havia jutjat i alliberat la primera vegada.
En el judici els van acusar a vostès i als seus companys d'haver matat 11 policies, entre d'altres càrrecs.
Aquest judici va ser una farsa. No només ens van acusar d'haver assassinat a aquests policies, sinó també de tenir segrestades a les 20.000 persones que van acampar al campament. I això malgrat que en els vídeos es veia que la gent estava cantant, picant de mans i rient. A més, amb quina anàvem a matar aquests policies? Amb els ganivets de cuina que teníem al campament per cuinar i que van ensenyar en el judici sense rastre de sang? Jo em pregunto també per què no hem vist mai a les famílies d'aquests policies donar una roda de premsa dient que els seus fills havien mort; perquè les famílies dels sahrauís que van matar, entre ells un nen, sí que han sortit per denunciar els fets.
Què li semblen els vídeos presentats pel Marroc, on es veu a suposats sahrauís fins i tot orinant sobre un cadàver?
Quan un veu aquest vídeo, gravat des d'un helicòpter, el dubte que ve a la ment és per què no van agafar a aquesta persona que apareix orinant sobre el que diuen que és un cadàver d'un policia. Aquest home estava sol a la imatge; no es veu a una multitud de sahrauís que pogués protegir ni tenia on amagar-se, doncs estava enmig del desert: per què la policia marroquina no el va detenir quan no tenia escapatòria? Em sembla molt sospitós.
¿S'esperava una condemna tan dura?
No m'esperava una cadena perpètua. És evident que el govern marroquí està intentant enviar un missatge clar a tota la població sahrauí que està lluitant pacíficament. Volien dictar una sentència exemplaritzant i fer por al nostre poble.
Ha parlat vostè amb els seus companys del grup Gdeim Izik? Com afronten el futur després d'aquestes duríssimes condemnes [set d'ells han estat condemnats també a cadena perpètua]?
Els meus companys estan molt animats com ho han estat durant el procés, en el qual han donat una lliçó al govern marroquí. És com si li haguessin dit: "No importa el vostre judici perquè nosaltres seguirem lluitant". Han posat en relleu la farsa, com han fet els observadors internacionals que han denunciat la falta de proves contra nosaltres i el caràcter polític del judici.
Tem una possible extradició al Marroc?
No tinc por, tot i que el 2009 Espanya va signar un acord en aquest sentit amb el Marroc. I si no tinc por és perquè crec que si el govern espanyol acceptés una petició d'extradició quedaria en evidència: tothom sabria que l'Estat espanyol està donant suport l'ocupació marroquina. Jo, per la meva part, quan vaig saber que estava en crida i cerca, vaig decidir quedar-me aquí per seguir lluitant pels meus companys i denunciar el que passa al Sàhara Occidental ocupat.
Els governs occidentals no han condemnat aquestes dures sentències: Quina opinió li mereix això?
És una vergonya que França, Estats Units i, sobretot, Espanya no hagin condemnat el judici. Sobretot perquè Espanya té una responsabilitat històrica en tot el que està passant al Sàhara. Però, és clar, hi ha molts interessos econòmics pel mig. També és una vergonya que la missió de l'ONU al Sàhara sigui l'única a tot el món que no té competències per vigilar que es respecten els drets humans.
Té l'esperança de poder tornar algun dia a la seva terra?
Fa mal no poder tornar a casa d'un amb els teus germans i els teus pares. Però jo mai vaig a perdre l'esperança de poder tornar a un Sàhara lliure. Per això estem lluitant i espero que ho aconseguim més aviat possible.
FONT: LAMAREA.COM