Balanç de quatre anys de retallades i desenvolupament de la LEC, sota l’ombra de la LOMCE

La Federació d'Ensenyament de CGT Catalunya ha publicat un número del seu butlletí l'Esquerda en que fa un balanç dels quatre darrers anys de retallades, de desenvolupament de la LEC i d’aprovació de la LOMCE.

1. Retallades a dojo

1.1. Retallades de plantilla, increment de la precarietat i ràtios i sobrecàrrega de feina

Durant el període 2012-1014 la pèrdua de les plantilles ha estat una constant que ha afectat durament als centres públics, atacant d’una banda les nostres condicions laborals i especialment les del professorat interí i substitut, i d’altre sobre el desenvolupament de la tasca educativa diària als centres.

Ja fa quatre anys, denunciàvem la congelació dels llocs de treball amb la retallada d’oposicions a secundària. I dèiem, que l’oferta d’un 30% de les places previstes pel 2011, portava a un dèficit global del 61%, perquè no s’havia complert la previsió de places pel període 2008-11 (Febrer 2011). Eren minúcies amb el que ha vingut després...

Com es pot apreciar en el quadre següent, l’increment d’alumnes i els llocs de treballs generats per les jubilacions, no només no han estat coberts sinó que el total de la resta ha significat una pèrdua de llocs de treball i una progressiva precarització d’aquests en el marc de la política del «repartiment de la misèria» que ve practicant fa temps el Departament d’educació. Tot un ERO que es va aprofitar també per retallar la plantilla amb la supressió de la sisena hora, que va ser substituïda transitòriament pel nyap del SEP fora de l’horari lectiu de l’alumnat. Als CAEPs però la mantenen i se’ls obliga a oferir-la també a infantil o atendre els canguratges amb pèrdua significativa de desdoblaments i reforços.

L’increment de l’horari lectiu a primària i secundària durant dos cursos li va permetre al Departament l’amortització de milers de llocs de treball: entre 1 i 2 mestres a les escoles que tenien SEP, i entre 1,5 i 3 professors als instituts.

Amb la Proposta de mesures excepcionals del maig, en matèria de personal docent no universitari pel període 2012-2015, aplicables ja al curs 13-14 s’informa de la retallada del 15% de la jornada laboral i del salari del personal substitut docent, el 87,43 %.

A més al maig 2012, el ministre Wert endarrereix els nomenaments dels substituts. Fet que aprofita Rigau per allargar la tisorada en la cobertura de les. No sabem quantificar els companys i companyes que perden la feina per aquest camí.

El «Decret de Plantilles» (per definir perfil i provisió de llocs de treball), que analitzem després, incrementa exponencialment la precarietat i la dependència de les direccions. I així acabar completant l’objectiu de privatitzar l’educació pública amb el segon eix de l’ideari de la LEC: la jerarquització en la gestió dels centres i els nostres llocs de treball. Dels nomenaments provisionals pel curs 14-15, gairebé el 80% han estat en una de les fases en les quals hi ha proposta de les direccions.

1.2. Reduccions pressupostàries globals i tancaments a centres públics

El 15 de febrer de 2012, CIU-PP aproven els pressupostos retallant en Ensenyament un 4,9% les xifres del 2011. Eren les mateixes quantitats del 2007, però amb un increment de més de 120.000 alumnes en centres públics.

Aquesta retallada afectava: dotacions de funcionament dels centres, beques, formació del professorat, projectes... i plantilles i condicions laborals..

Al 2013 es prorrogaven els pressupostos, agreujant les retallades, i al 2014, se n’aprovaven encara més amb el suport d’ERC a CiU.

Ja al 2012-2013, van començar els tancaments de P-3 i, en casos d’escoles d’una línia i/o en barracots, la desaparició sobtada o a curt termini de tot el centre, amb l’excusa de la baixada de natalitat i/ o les dificultats econòmiques per engegar noves obres, es deixen sense opció ni de preinscripció. Ni es plantegen el tancament de línies i centres concertats, que segueixen la prematrícula i només es tanquen si a setembre no han arribat a mínims (Març 2012). Això es va repetir el 13-14 i aquest 14-15. De fet, només en el darrer curs, el pes dels centres públics respecte els concertats ha baixat un 0, 63% a Catalunya; i a Barcelona ciutat, el lloc més privatitzat de tots, s’ha quasi triplicat aquesta pèrdua: avui els centres públics representen només un 42,83% del total de l’oferta. I per acabar-ho d’adobar, en els pressupostos de la Generalitat de 2015, la partida de concerts augmenta un 17%, fins als 1.020 milions, encara que el global per ensenyament només creix un 6,9.

Les escoles bressol, que ja havien vist com el Departament retallava la seva aportació, forçant la pujada de quotes a famílies –moltes de les quals, en plena crisi,
havien d’acabar traient el nen de l’escola-, ara, en els pressupostos 2015, pateixen la supressió total de la partida de la Generalitat.

A l’abril 2012, i aprofitant el Decret Wert que li permet augmentar les ràtios màximes fins a un 20%, Rigau ho fa sense exhaurir el límit, tot facilitant els tancaments i la massificació del que queda, mentre segueix eliminant plantilles. Les dotacions queien en picat.

1.3. Les retallades de sous

A 2011, afirmàvem que, producte del Decret de Zapatero de maig -que van donar lloc a la vaga del 8 de juny-, vam perdre entre un 5 i un 7% , alhora que fèiem una hora lectiva més (amb les seves corresponents de preparació, correcció, avaluació) amb més alumnes, menys recursos, menys plantilles i major degradació de la qualitat (per instrucció de la consellera Rigau)... En alguns conceptes, la nòmina de gener 2011 estava per sota de la del 2007. I les pagues extres tampoc les cobrarem al 100% (veure Esquerda gener 2011).

De conjunt en el període 2007-2011 haviem perdut prop d’un 10% de poder adquisitiu. I començàvem el 2011-2012 amb retallades als FAS (Fons d’Acció Social), plans de formació...

Al 2012 es congela el sou, amb una nova pèrdua del 3% (la inflació del 2011). I el Govern de la Generalitat, ja amb Mas, concretava una sèrie de mesures (8 temporals i 11 estructurals) de retallades. Entre elles la reducció en les dues pagues addicionals d’entre un 3% i un 5% del salari anual i la congelació dels estadis, no reconeixent de nous el proper any. Això avança més al gener 2012, quan Rigau planteja una substancial reforma dels estadis, el primer dels quals es cobrarà als 9 anys de servei, i els criteris avancen en el sentit de la LEC.

També al 2012, Rigau anuncia la retallada de 197 milions dels nostres sous (docents, PAS, laborals...)per a «polítiques educatives». El mecanisme passa per:

a) retallar el 15% de jornada i sou als 7.000 companys/es interines del PAS d’ensenyament –cosa que s’amplia a substituts en el curs 12-13 i supressió del pagament del juliol malgrat es tinguin 9 o més mesos (afecta 1.721 docents), com a mínim fins el 14-15.-;

b) arrabassar-nos les millores per incapacitat temporal

c) la modificació de la retribució durant el primer any de reducció de jornada per tenir cura de fill (es passarà del 100% al 80%).

A aquestes retallades del govern català es suma l’augment de l’IRPF, decretat pel govern de Rajoy, a partir de febrer 2012, amb una nova reducció salarial d’entre el
2 i el 3% del salari brut.

Al juliol, Rajoy decreta el no cobrament de la paga addicional del desembre, cosa per la qual, el Departament no aplica la seva retallada que ens hauria portat a perdre’n no només 1, sinó 2. Aquest decret es fa incorrectament, aplicant-lo retroactivament, cosa per la qual es denuncia i ara Montoro diu ens «tornaran el 25% d’aquella extra. En realitat ens retornaran els dies cotitzats i il·legalment no pagats.

Al 2013, es perllonguen pressupostos de la Generalitat, cosa amb la qual es manté el no pagament del voltant del 5% de sou anual repartit entre els complements autonòmics de les dues pagues. I al 2014, amb pressupostos de CiU i ERC es repeteix la jugada. Així que encara que en teoria tenim els sous congelats, en realitat el 2012 ens van retallar un 7% i el 13 un 5%, i el 14 un altre 7%.

Tot això, amb afegits com l’endarreriment del cobrament del mes de desembre 2012, dient-nos que cobraríem «tant bon punt arribi la bestreta de Madrid».amb la por afegida a tots els treballadors.

2. Avança la LOMCE, reforçant i desenvolupant la LEC

* Pla d’habilitació del professorat.
Ja amb el desplegament de la LEC amb els Decrets d’autonomia de Centres i de Direccions, al maig 2011 es fa un petit nou pas, semblant al que es va efectuar durant el període 1996-2000, per tal que el professorat funcionari de carrera pugui acreditar la seva competència en altres especialitats a partir de la titulació, formació o experiència docent, en desplegament de l’article 112.3 de la LEC, en el camí del futur Decret de plantilles i els perfils que demanarà.

* Normativa d’Organització i Funcionament
A l’octubre 2011, també en aplicació de la LEC, els antics reglaments de règim intern cal transformar-los en NOFs. En ells comença a colar a molts centres les limitacions de drets especialment de l’alumnat, junt a d’altres mesures de limitació democràtica.

* Els estadis.
I aprofitant la discrecionalitat que li donen els pressupostos de 2012 en la addicional 7a, Rigau canvia els criteris dels estadis, a més del ja comentat, augmentant els crèdits exigits (6 crèdits de serveis i 4 de mèrits al 2013; 6 i 5 al 2014; i, 6 i 6 al 2015), amb modificacions significatives com l’avaluació «dels resultats o dels rendiments educatius del centre», «les avaluacions externes dels alumnes» o «l’avaluació externa de l’exercici docent» en la línia de la LEC, de la jerarquització i el control de les direccions i les inspeccions. (Gener 2012).

* Però el novembre 2012, es posava en marxa la LOMCE. Dèiem llavors (Esquerda Novembre 2012) que «...suposa l’ampliació de la competitivitat entre centres i alumnat, l’ampliació dels Concerts, la privatització de serveis com la contractació d’interins, la retallada d’hores en matèries i assignatures que fins ara eren bàsiques, la introducció de la ideologia neoconservadora del PP...
Que suposa : a) la recentralització dels currículums , b) una carrera d’obstacles –revàlides- per l’alumnat, i c) la pèrdua de la immersió. Però alertàvem també que en la majoria dels aspectes de gestió, era una còpia de la LEC que ja estàvem patint (Esquerda «Semblances i diferències de dues lleis plantejades sobre el mateix paradigma: LOMCE i LEC: la privatització de l’ensenyament públic» (Febrer 2014).

* Decret de plantilles.
Amb un altre Esquerda d’abril 13, que titulàvem «Esperant la LOMCE, ofegats per la LEC», advertíem que el Decret desenvolupant els articles 114 i 115 de la LEC, era perfectament compatible amb la LOMCE de Wert. Era : a) l’assignació a dit de les plantilles per part de les direccions dels centres, b) la classificació dels llocs de treball en ordinaris, específics i d’especial responsabilitat. El teatre de Rigau enfrontant Wert, va fer endarrerir l’aprovació d’aquest Decret, que van aprovar a finals del curs 13-14 i ja s’ha aplicat en el 14-15. La seva aplicació més brutal és el tancament administratiu de l’Escola Pompeu Fabra al Prat de Llobregat, on es desplaça a tota la plantilla, restant només aquelles que superen l’entrevista amb la nova direcció posada a dit, fins i tot abans que es publiqui en el DOGC.

* Hi ha però més exemples d’aplicació dels criteris LOMCE amb la LEC a la mà. Un d’ells és la resposta que dona Rigau quan l’alumnat d’alguns instituts de Molins de Rei i el Prat, boicotegen les proves de 4rt. en queixa per les retallades i el cost de les avaluacions externes. I reben l’amenaça de que si no les fan, no se’ls donarà el títol –com les revàlides de Wert-. Però com no ho pot fer ja que el reglament fins ara desenvolupat no li permet, diu que pel futur ja es dirà a les instruccions d’inici de curs.

* La LOMCE es va aprovar i ja el curs 14-15 és d’aplicació a 1r, 3r, 5è de primària.
S’aplaça l’aplicació a FP Bàsica. Mentre Rigau gesticula que minimitza la LOMCE, obliga als centres a fer els horaris amb la religió/valors en temps i forma i a avaluar-les. I aprofitantla, posa en marxa el Projecte de reforma del Decret de Direcció, pel que fa a la selecció, aprofundint l’objectiu de la LEC d’avançar cap el cos de directors. Així, quedarà a les seves mans la selecció (passant a 5 membres de la comissió de selecció de l’administració i 2 del claustre i altres 2 del Consell Escolar no docents), farà obligatori el curs de direcció com a requisit a partir de 2015 i elimina la prioritat de que sigui un docent del centre el o la directora –només li donarà punts-. D’altres CCAA no ho han fet, aprofitant l’excepcionalitat que permet la LOMCE de pròrrogues dels equips directius. Això, que tant ha utilitzat el Departament, aquest cop no l’aplica per a poder aprofundir l’esperit de la LEC!!. I es prepara el Decret d’Avaluacions.

3. Mobilitzacions, respostes sindicals i actuació de CGT-Ensenyament

3.1. Mobilitzacions puntuals 2011-2012

Al llarg del curs 2011-12 es van produir una sèrie de mobilitzacions centralitzades i impulsades per la majoria de sindicats: «no començar amb normalitat»: samarretes
grogues (n’hem portat milers a les escoles més allunyades),... manifestacions del 15 d’octubre, del 18 de febrer (funció pública), del 28 de gener (social), del 21 d’abril (amb el MUCE i la comunitat educativa); marxa a Madrid el 22 d’octubre; concentracions a plaça Sant Jaume el 27 d’octubre y el 20 de desembre; concentracions al Parlament de Catalunya el 21 de desembre y el 15 de febrer; vaga general del 29 de març; vaga educativa el 22 de maig; ... També es van generalitzar altres accions: samarretes grogues, assembles locals o comarcals, concentracions, cassolades, tocada de sirenes, tancaments, jornades...

Al febrer, vist que per més que insistíem en les reunions intersindicals, no s’acordava cap pla a l’alçada de l’agressió, vam fer pública una proposta de vagues parcials i rotatives, amb concentracions centralitzades que enfrontessin l’aprovació dels pressupostos el 15 de febrer, que els docents no van compartir. També impulsàvem el convergir amb les lluites d’altres sectors públics que havien convocat vagues (metro i autobusos de Barcelona i universitats), tal com vam fer a Viladecans amb l’Hospital (Febrer 2012).

Mentre, seguíem insistint en acordar amb els altres sindicats un pla de lluita contundent –que inclogués vagues-, però va ser impossible.

3.2 Interzones i vaga inici de curs 12-13 amb el suport de CGT

Per això i com a CGT estem convençuts que la força es troba a les decisions del professorat des dels centres, igual que vam fer amb la lluita contra la sisena, convocant vaga al voltant d’un sector de professorat dels centres del Vallès, ara hi tornàvem donant suport a la zona del Prat de Llobregat. El 16 de maig 2012, aquesta zona havia convocat a representants de diferents zones, amb la idea de crear una coordinadora on posar en comú les reflexions i mesures. D’allà va sorgir la idea de fer una consulta al professorat amb les diverses propostes que venien des de les zones: d’una banda les propostes de vaga (en les seves diferents tipologies des de puntuals fins vaga indefinida) i d’altre banda les mesures alternatives (no sortides, llibres de text, notes, informes...).

El 20 de juny en la tercera reunió de Coordinació Interzones (amb presència d’USTEC, CCOO, UGT i CGT) es va aprovar començar el curs amb vaga els dies 12, 13 i 19 segons nivell). I es va demanar als sindicats el seu suport i cobertura legal a aquestes mobilitzacions i a la plataforma reivindicativa: 1. Aturar l’acomiadament del professorat interí 2. Cobertura de les substitucions des del primer dia amb el cobrament del 100% del sou, i 3. Un calendari de negociacions per les retallades. Només CGT va contestar afirmativament. La resta, van fer públic un comunicat «unitari» (USTEC, UGT, CCOO i ASPEC) contrari a la vaga on es diu textualment: Dies 12 i 13 de setembre començament de les classes a primària i secundària...
sense normalitat. D’aquesta manera, la idea inicial de no començar el curs amb normalitat, expressada per nombrosos centres i que s’estava concretant en vaga d’inici de curs, és transformada pels «unitaristes» en començament de classes. La CGT no vam signar aquest comunicat perquè ens va semblar un despropòsit, demanar als centres i a les zones que fessin propostes, i quan aquestes comencen a materialitzar-se, boicotejar-les

El 2 de juliol es produeix la quarta reunió de Coordinació Interzones on es tanca la consulta amb l’opinió de 5.114 docents de 152 centres, amb una majoria per no començar i una altre, menor, per seguir en una vaga indefinida discontínua. Així es va concretar: 1. Vaga del primer dia lectiu (12, 13 o 19 de setembre) i 2. Vaga indefinida discontínua de dos dies setmanals començant el 26 i 27 de setembre, quedant per definir les dates de les convocatòries setmanals següents.

El comunicat «unitari», si abans havia pogut debilitar les respostes, a partir d’ara es convertia en una crida al boicot de la vaga: anar a classe i posar-se les samarretes. En aquestes circumstàncies, el seguiment desigual que va tenir el 12 i que hauria pogut ser l’impuls d’un moviment major, va anar a la baixa, i el manteniment de la convocatòria del 26 i 27 –que no compartíem però vam acatar- encara ho va empitjorar.
Immediatament després la interzones va desconvocar la continuïtat, per establir un calendari de lluita per sis mesos.

La valoració que vam fer de la vaga d’inici de curs és positiva no tant pel nombre de vaguistes, com pel fet que era la primera convocatòria de vaga en dècades decidida des dels centres, absolutament transparent, que són la millor manera de lluitar
contra la extraordinària agressió a que ens enfrontem.

Entenem que la unitat sindical s’ha d’establir en torn a l’opinió majoritària del professorat i no en torn a les estratègies dels sindicats més representatius. Per això creiem que el boicot realitzat pels altres sindicats, encara van desanimar més al professorat que ja no estava en les seves millor hores.

3.3 Retorn a les vagues i mobilitzacions puntuals

Tot i així, CGT vam donar suport a la concentració del 8 d’octubre «unitària» de la resta de sindicats per un dels punts de la vaga que havien rebutjat: «Cobertura de les
substitucions des del primer dia al 100% de la jornada i salari». Era el retorn a les convocatòries aïllades que van durar tot el curs: setmana de lluita del 22 al 28 d’abril, vaga del 9 de maig... I per més que fèiem propostes de pla de lluita, no s’embastava un pla sinó que seguíem de convocatòria en convocatòria, cada cop més dèbils.

3.4. Assemblea docent intentant aprendre de Ses Illes

La vaga indefinida a Ses Illes, amb el seu assemblearisme que arrossegava els sindicats, la seva massivitat i el caràcter indefinit, van despertar el suport de la comunitat en el seu territori i aquí. I la vaga estatal del 24 d’octubre contra la LOMCE i marxa a Madrid del 9 de novembre proposats per la Plataforma Estatal en defensa de la Escuela Pública (CEAPA, CCOO, STEs, UGT, CGT, SE, FMRP...), van constatar el rebuig a convocatòries des de dalt, sense consulta.

Però Ses Illes havien deixat una llavor: que la nostra reiterada proposta d’assemblea general, ara sí fos convocada unitàriament per tots els sindicats (UGT que va marxar de la taula en plena assemblea, CCOO, USTEC i CGT). A la II Assemblea, es votava la formació d’una comissió mixta (integrada per representants de sindicats i de centres). Però no es va aconseguir una resposta als nous pressupostos 2014, per la resposta negativa rebuda dels centres, malgrat sí es coincideix en el lema central de «Ni LOMCE, ni LEC ni retallades» i concretar una plataforma semblant a les anteriors. La III Assemblea tampoc aconseguia remuntar, malgrat es convocava una manifestació amb la comunitat educativa el 29 de març -el MUCE en convoca una altre pocs dies després negant-se a posicionar-se contra la LECi es començava una campanya d’exigència a la conselleria perquè el Departament declarés la insubmissió a la LOMCE alhora que aturés la LEC. Aquesta es va tancar amb una concentració a Via Augusta el juny. La participació a la mobilització de Som escola, en defensa de la immersió però contra la LEC, CGT la vam fer junt amb l’Assemblea de Docents.

El 14-15 ha començat amb la mateixa tònica, i apareixen les dificultats per a mantenir l’Assemblea si no s’omple de propostes de mobilització i es recupera la del professorat. I entenem que és imprescindible, ja que els governs no s’aturen si no els aturem, i per aquells qui diuen que una vaga resulta cara, els diríem que no fer-la està sortint més car: més enllà dels acomiadaments i la precarietat, en aquests 4 anys, hem perdut l’equivalent a 100 dies de sou, gràcies a les retallades.

També hem plantejat denúncies per via legal. Al 12-13, junt amb CCOO i USTEC contra el canvi de criteris dels interinatges i la reducció del 15% de jornada i sou, en particular a les que cobreixen alliberaments sindicals. Al 13-14, contra el tancament administratiu del Pompeu Fabra.

4. CGT ensenyament amb les lluites generals dels i de les treballadores

Hem participat en marcs unitaris amb la comunitat educativa, sigui el MUCE, reunions amb AMPAs o altres marcs territorials. I hem assenyalat més amunt els intents de coordinar-nos amb altres sectors públics, com ara sanitat a Viladecans.

L’11 de febrer 2012 es posava també en marxa, mitjançant «Decretazo», la més agressiva i destructora Reforma Laboral, raó per la qual, sumàvem les nostres veus a totes aquelles que demanaven una vaga general. A més, entre d’altres coses, introduïa els acomiadaments col·lectius al sector públic per «causes econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció» que, de moment podria afectar als laborals (Disposición adicional segunda de la Reforma). Per això vam donar tot el nostre suport a la convocatòria de vaga general del 29 de març, on sumàvem la reivindicació d’aturar les retallades a ensenyament..

L’abril seguien les retallades generals, amb la retallada de les pensions (que s’afegia al Pensionazo del 2011 entre ZP, CEOE, CEPYME, UGT i CCOO) que retallaria les nostres pensions en un 25%.

La situació era insostenible, però no apareixia la demanada vaga general. Per això, la CGT la va convocar en solitari pel 31 d’octubre 2013. Quan després va fer-se pública la del 14N, CGT va traslladar la seva convocatòria, mantenint el seu propi programa, per unir forces.

En aquests quatre anys, CGT Ensenyament, hem donat suport en la mesura de les nostres possibilitats a tot tipus de lluites de treballadores, anat a manifestacions, concentracions a judicis, etc... i concretant l’ajut econòmic quan ha estat necessari, sigui a represaliats de la nostra organització, a lluites com les terres ocupades de Somonte a Còrdova, les de COM-ROC de Badalona, Panrico- Sta Perpètua, UNIPOST-Barcelona,... i per descomptat als companys i companyes d’ensenyament de Ses Illes.

En defensa del dret a decidir de la dona sobre el seu cos i la seva maternitat, s’han fet des de xerrades al sindicat, propaganda, i participat d’ accions i múltiples mobilitzacions contra la reforma de la llei de l’avortament del ministre Gallardón. La retirada del projecte i la dimissió de Gallardón, han estat el fruit de la mobilització de totes, igual que ho ha estat la declaració d’il·legal del projecte del TIL a Ses Illes i la caiguda de la Consellera. Estem convençudes que així hem de fer en tots els terrenys i contra totes les agressions.

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya
http://cgtense.pangea.org/
@CGTEnsenyament
https://www.facebook.com/CGTENSE

>>> Descarrega't el butlletí L'Esquerda a http://cgtense.pangea.org/IMG/pdf/esq_balanc1412-4anys.pdf

Attached documents