Tres lluitadores llibertàries: Ha coincidit el 2014 la desaparició de Conxa Pérez, Antònia Fontanillas i Concha Liaño
El 2014 ens van deixar tres dones llibertàries nonagenàries que van viure in situ la revolució de 1936 i la força de l’anarquisme a la península Ibèrica del primer terç del segle XX. Pérez, Fontanillas i Liaño representen la conjunció entre la lluita popular i la reflexió cultural. Les tres no en van tenir prou amb el fervor revolucionari i les dures condicions de les seves vides, i van condicionar la resistència a una sòlida formació intel·lectual i moral.
El 17 d’abril moria Conxa Pérez Collado, nascuda a Barcelona el 1915. Filla d’un militant anarquista, la Conxa va formar part de la CNT i de l’Agrupació Cultural Faros. Per la seva lluita sindical va ser tancada a la presó. El 1936 va marxar de miliciana amb la Columna Ortiz al front d’Aragó i va treballar en una fàbrica de municions col·lectivitzada. El 1939 va estar tancada al camp d’Argelers. Al seu retorn a Barcelona va participar en la lluita contra el franquisme des de la seva parada dels encants del mercat de Sant Antoni i a la transició va col·laborar amb l’associacionisme veïnal. Conxa Pérez va continuar sent militant de la CNT, posteriorment de la CGT i sòcia de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. El realitzador Ken Loach es va inspirar en ella per a un dels personatges femenins de la pel·lícula Tierra y libertad. Conxa Pérez ha intervingut en els documentals De toda la vida, Vivir la utopía i Mujeres del 36.
El 19 d’abril moria a Caracas Concha Liaño Gil, que havia nascut a França el 1916. Però la seva infància i joventut les va passar a Barcelona. Filla d’una família anarquista, als 15 anys formava part de les Joventuts Llibertàries del barri de Sant Martí. El 1935 va ser una de les dones fundadores del moviment Mujeres Libres i redactora de la revista del mateix nom. El 1939 s’exilia a França i, posteriorment, a Veneçuela. Va participar en el documental de TVE Vivir la utopía. El 1996, Vicente Aranda es va inspirar en Concha Liaño per a un dels papers del seu film Libertarias.
El 23 de setembre moria a Dreux (França) Antònia Fontanillas Borràs, que havia nascut al carrer Robador de Barcelona el 1917. El seu pare, Josep Fontanillas, era un destacat militant de la CNT i la seva mare, Maria Borràs, era filla de l’igualadí Martí Borràs Jové i de la barcelonina Francesca Saperas Miró, veritable línia històrica de l’anarquisme del nostre país. El seu avi matern havia fundat a Gràcia, amb Emili Hugas, els periòdics anarquistes La Justícia Humana (1886) i Tierra y Libertad(1889). Martí Borràs, sabater d’ofici, va ser detingut i tancat al castell de Montjuïc com a col·laborador de l’atemptat de Paulí Pallàs contra el capità general de Catalunya Martínez Campos. Borràs no va poder suportar la pressió de la repressió i es va suïcidar el 1894 al castell.
Francesca Saperas i la seva filla Salud Borràs, que formaven part dels comitès de solidaritat amb els presos llibertaris, es van casar el 1897 amb dos condemnats a mort pel Procés de Montjuïc, els anarquistes Tomàs Aschiere i Lluís Mas, respectivament, que foren executats als fossars del castell. Francesca Saperas va ser desterrada a França i fins l’any 1923 que va retornar a Barcelona va viure a Argentina, Estats Units i Mèxic. La seva néta, Antònia Fontanillas, va viure el tarannà de la seva família amb exili a Mèxic durant la dictadura de Primo de Rivera fins al 1934, en què retorna a Barcelona i comença a militar a la CNT i a les Joventuts Llibertàries. El 1936 va treballar a l’administració del diari Solidaridad Obrera. Acabada la guerra es va quedar a Barcelona col·laborant en la lluita antifranquista i convertint el seu pis del carrer Robador va publicar diversos números clandestins de l’històric periòdic confederal. El 1948 coneix Diego Camacho, historiador i escriptor conegut amb el nom d’Abel Paz, que serà el seu company fins al 1958. El 1953 s’exilia a França, on col·labora en el Moviment Llibertari Espanyol i manté contacte amb els guerrillers anarquistes, sobretot amb Quico Sabaté.
A la transició participa activament amb la CNT i, posteriorment, amb la CGT. La seva vena cultural i documentalista la porta a col·laborar amb centres com l’Ateneu Enciclopèdic Popular i la Fundació Salvador Seguí. Recitava de memòria els poemes Anarquines de Felip Cortiella i cantava els himnes llibertaris Fills del poble i A les barricades en català. Antònia Fontanillas va publicar i va col·laborar en diversos llibres, el darrer d’ells és el dedicat a la poeta i fundadora de Mujeres Libres, Lucía Sánchez Saornil, que ha vist la llum recentment. Antònia Fontanillas ha deixat la seva magnífica biblioteca i hemeroteca a dues institucions: l’Arxiu Social d’Amsterdam i la Biblioteca Pública Arús.
* Article de l'historiador i escriptor Ferran Aisa publicat al suplement de cultura del diari El Punt Avui.