Situació de la negociació del Conveni d’Acció Social

El proper 20 d'abril, gairebé amb tota seguretat, es tancarà sense acord la negociació per a la renovació del conveni d'Acció Social de Catalunya, prorrogat de forma interina des de l'1 de gener de 2012.

Tot això després d'un llarg procés on en realitat no ha existit una negociació com a tal, sinó que la patronal s'ha limitat a fixar les seves línies vermelles en base al que considera les seves necessitats (seves, que no dels usuaris dels serveis que presten) en defensa dels seus interessos (essencialment econòmics , no de qualitat del servei). En aquest sentit cal destacar l'immobilisme de AESAP, patronal minoritària a Catalunya i responsable de l'anul·lació de l'anterior conveni, amb l'empresa Progess com a punta de llança. No és una dada menor que sigui precisament una empresa que no aplica ni respecta íntegrament el conveni en vigor, i que ha pretès en algun moment despenjar-se del conveni d'Acció Social de Catalunya per aplicar el de "Reforma juvenil i protecció de menors "(estatal), que aquesta exercint de" poli dolent ". Mentrestant, La Confederació (patronal majoritària a Catalunya) responsabilitza les retallades de l'administració pública, que en alguns casos ells mateixos han pactat (acord FEDAIA / DGAIA), que les ofertes que fan siguin sempre regressives pares les condicions laborals del sector. És a dir, una mena de "em fa més mal a mi que a tu" que busca eludir qualsevol responsabilitat mentre carrega les conseqüències en les plantilles i en les persones amb les que treballem.

La situació actual és la següent:
Proposta de la patronal

Signatura d'un conveni per a quatre anys (2015-2018) amb una pujada salarial global en aquest període d'un 1%: 0% el 2015, 0,4% el 2014, 0,6% el 2017 i 0% en 2018.
La proposta no pren com a punt de partida la data en què ha expirat l'anterior conveni i dóna per fet (encara que oblida dir-ho) que el 2012, 2013 i 2014 els nostres salaris han estat congelats a l'espera de la signatura d'aquest conveni. Aquest 1% que proposen seria per això en realitat la pujada total en un període de 7 anys.

- Desaparició Progressiva del ad personam. Aquesta garantia té com a objectiu assegurar als treballadors i les que no hi hagi canvis en negatiu en les seves condicions laborals al ser-los aplicat aquest conveni, i té especial importància per als qui treballen amb contractes signats abans de 2008 (moment en què se signa el primer conveni d'Accio Social de Catalunya), ja que aquest nou conveni va suposar un empitjorament dràstic de les condicions laborals de la majoria del sector (per incloure'ns a tots i totes en un mateix conveni se'ns igual o per sota).

Cal tenir en compte a més que la idea és anar integrant a nous àmbits laborals i empreses en el conveni, per la qual cosa els i treballadores dels mateixos perdrien la protecció ad personam i podrien veure empitjorades les seves condicions laborals a aplicar-se'ls (Creu Roja, per exemple). La patronal proposa que sigui no revaloritzable, compensable i absorvible. Això vol dir que tot el que millorin futures pujades (en salari, dies lliures etc ...) no serà aplicable als qui tinguin condicions laborals superiors, quedant aquestes congelades fins que, amb el pas del temps, s'acabin equiparant.

La signatura el 2008 d'un conveni extraordinàriament regressiu originar una diferència dins de les plantilles totalment inacceptable que facilite que les empreses fomentessin la divisió dins de les mateixes, acusant als que tenien ad pesonam de privilegiats/des fins i tot insolidari i totes. Això sí, quan en algun centre de treball es proposava acordar condicions laborals intermèdies que igualessin a dos grups, les empreses responien que no perquè el que a ells els interessava era substituir progressivament a nous contractats (condicions laborals pitjors) per antics contractats. En aquest cas se'ns proposa l'eliminació progressiva dels drets adquirits d'uns sense que això repercuteixi en els altres.

- En Relació als 3 dies de lliure disposició proposen que siguin no retornables (que no calgui tornar les hores) a canvi d'incrementar la nostra jornada anual en 24 hores, és a dir, que se'ns sumària 8h per cada dia de lliure disposició. Mes que una proposta sembla una burla. No haurem de tornar les hores a canvi que sumem prèviament aquestes hores a la nostra jornada anual i, tenint en compte que la nostra jornada diària mitjana no és de 8h, fent-ho en major nombre que si continuéssim com fins ara. No sembla que insultar la intel·ligència de la teva interlocutor sigui la millor manera de dur a terme una negociació.

A part d'aquestes tres grans propostes la patronal ha parlat de reduir els permisos retribuïts, revisar la incapacitat temporal, endurir l'apartat de faltes i sancions ... encara que són temes que han anat quedant pel camí al llarg de les negociacions.
Una de les seves propostes estrella, la modificació de les categories laborals, en un clar intent de precarització i desprofessionalització segons es desprenia dels esborranys que manejaven, ha quedat fora de la negociació. Això, que a priori és una bona notícia, ens fa sospitar que la idea de la patronal és fer propostes inacceptables per trencar les negociacions i mantenir d'aquesta manera la congelació salarial que venim patint des de 2012.

Davant d'això, la contraproposta dels sindicats presents a la taula negociadora (UGT i CCOO) ha estat la següent:

- Conveni Per a 4 anys (2014-2018) amb un augment de l'1%, però amb una clàusula per la qual, quan l'IPC superi aquest 1%, es poguessin revaloritzar els salaris per sobre d'aquesta xifra.

No semblen tenir en compte que en realitat aquesta pujada és tot l'increment que es tindria en 7 anys (2012-2018) ni que en context econòmic actual (i el que es preveu per aquest període) l'IPC difícilment podrà arribar a apropar-se a aquest 1%, de manera que aquesta proposta és gairebé un brindis al sol (o un intent de salvar la papereta).

- Sobre El ad personam, semblen disposats a cedir i fer canvis en alguna de les tres característiques que el defineixen en l'art. 8 del Conveni: "no és absorbible ni compensable i si és revaloritzable". No sabem quins són els arguments per renunciar a aquest dret ni ens consta que hagi demanat a canvi cap compensació per al conjunt de les plantilles. Insistim que ens sembla lògic llimar les diferències existents entre els que han estat contractats abans i després de 2008, però buscant una millora dels que tenen pitjors condicions laborals, no igualant per baix (precaritzant) a tota la professió.

- Sobre Els dies de lliure disposició proposen anar introduint progressivament el seu caràcter no recuperable, cosa que ens sembla raonable i perfectament assumible per part de la patronal.

Considerem que l'única manera que la postura dels i les treballadores del sector social pugui ser defensada amb eficàcia és replantejar la manera en què es porta a terme aquesta defensa. La patronal ha celebrat incomptables reunions i enviat comunicacions als seus socis per explicar a empreses i directiv @ s què s'estava negociant, quins objectius es perseguien, que estratègia es desenvolupava ... La comunicació dels que representen a tots i totes els treballadors i treballadores ( no només els seus afiliats/des) no ha estat ni tan transparent, ni tan completa, ni tan fluïda. Això el que provoca és desmobilització i una insuportable sensació d'impotència, d'incapacitat de canviar les coses. L'única manera de salvar la diferència "de forces" entre treballadors i empreses és la solidaritat i el nombre.

Perquè això sigui possible cal informar, explicar, escoltar i, en definitiva, implicar cada treballador @ de cada plantilla de cada centre de treball. El sindicalisme professionalitzat, concebut com una cosa vertical on un @ s Poc @ s decideixen que és el millor per a la majoria, s'ha demostrat ineficaç i obsolet. Des d'aquí volem fer una crida a la suma, al treball conjunt per uns objectius comuns, però no només de sindicats, sinó de col·legis professionals, col·lectius de professionals, estudiants i, en definitiva, cada persona que treballa o espera treballar en aquest sector. Que ho aconseguim no solament depenen les nostres condicions laborals, depèn el futur de la nostra professió.

SECTOR SOCIAL CGT CATALUNYA DEL SINDICAT DE CGT ENSENYAMENT

Més informació:

- WEB CGT ENSENYAMENT

Attached documents