Nous (o vells?) adoctrinaments a l’ensenyament
L’ensenyament reglat, a partir de la seva generalització, ha estat considerat pels Estats i els poders com a una forma bàsica d’ensinistrament de la població, especialment de les classes populars. Volen que no pensem o que pensem com ells volen.
La OCDE mestressa dels informes PISA sobre l’ensenyament en el estats membres va decidir que un dels coneixements bàsics ha de ser l’economia financera. A Catalunya, el programa d’educació financera l’han elaborat l’Institut Català de Finances, el Departament d’Economia i Coneixement, les Caixes d’Estalvis i els principals bancs. Com podeu imaginar: els deutes són sagrats, les entitats financeres tradicionals (ni tan sols es nomena la banca ètica) estan per ajudar-nos en els nostres estalvis i la gestió dels diners, l’especulació financera és un món ple de fantàstiques oportunitats, la dació en pagament és un terme jurídic que no existeix, l’endeutament i el consum són activitats humanes bàsiques i desitjables... En fi, la guineu cuidant de les gallines.
El Departament d’Ensenyament ofereix aquesta matèria optativa per alumnes de 4t de l’ESO, amb el parany que els centres que la posin en funcionament obtindran millors resultats en la prova PISA i que l’alumnat, millor preparat, evitarà una nova crisi econòmica (increïble la pressió sobre les criatures!)
A finals de febrer, el MInisterio de Educación va publicar els nous currículums sobre l’assignatura (voluntària, però avaluable) de religió catòlica. Com en el cas anterior, els redactors no són pedagogs assessorats per experts, sinó la Conferencia Episcopal Española. El resultat no és altre que: es tornaran a aprendre pregaries catòliques en els cursos inicials; s’ensenyarà com Déu va crear els humans, els animals... i l’univers; no existeixen altres religions, ni altres déus, ni altres posicions filosòfiques i vitals; però, això sí, les persones que no creiem en el ser superior no podrem ser mai felices i portem en el nostre si el pecat.
Cap de les dues doctrines (religió i finances) són bàsiques, ni tant sols subsidiàries, pel desenvolupament intel·lectual, cognitiu i social de l’alumnat. En tot cas, totes dues poden ser tractades de manera molt més plural (altres religions i pensaments, ateisme i agnosticisme, anticapitalisme, economia social i solidària...) i això es nega radicalment. Com a docents, com a mares i pares, com a estudiants, com a persones hem de fer fora dels centres educatius la religió i l’educació financera!
* Emili Cortavitarte és afiliat de CGT Ensenyament.