No acatem el pacte per retallar els salaris
Els mals pressagis s'han acomplert. Tal i com ja hem denunciat la CGT de Catalunya en dues ocasions el febrer i el maig, s'ha consumat el principi de destrucció del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. Finalment avui CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han signat el III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva.
A l'espera d'analitzar amb detall tots els punts d'aquest acord, hi ha un aspecte que es confirma: la desvinculació de salaris i preus. És a dir, CCOO i UGT han cedit davant una pretensió antiga de la patronal i han acceptat que a partir d'ara l'evolució dels nostres salaris no es relacioni amb l'encariment de la vida. Tot d'una i a cop d'acord, renuncien a un principi del moviment obrer, que és que els salaris es mesuren en funció dels béns als que podem accedir i de les necessitats (alimentació, habitatge, abric, oci, educació, sanitat, etc.) que podem cobrir amb ells.
L'acord al que han arribat, de manera resumida, diu que els salaris pujaran fins un màxim d'un 1% enguany i, en funció de l'evolució del PIB, fins un 1,5% l'any 2016. Ara bé, el topall màxim no garanteix que aquestes mateixes centrals, CCOO i UGT, l'exigeixin en els convenis sectorials i d'empresa, com ja estem veient en molts casos, on defensen pujades salarials encara per sota d'aquests llindars.
Ens diran que a l'acord hi ha una clàusula de revisió salarial a aplicar l'any 2016 en el cas que la “la suma de les inflacions dels dos anys" superi l’increment del 2,5%. El calculat redactat ambigu d'aquesta clàusula fa intuïr que la pujada de preus en un escenari de deflació (punt de sortida IPC el Desembre de 2014 era de -1%) no serà tinguda en compte.
A més, aquesta mateixa clàusula no és vigent el tercer any de vigència de l'acord, el 2017, quan els salaris quedaran ja plenament desvinculats de l'IPC. A banda, en el mateix acord orienta que els increments retributius pactats en els convenis d'empresa vagin a retribucions de caràcter variable, és a dir, no consolidables. En definitiva, malgrat d'una mesura transitòria que en suavitza l'aplicació, ens consoliden els mecanismes per permetre baixades salarials en un futur proper.
Des de la CGT de Catalunya som conscients del complicat que serà revertir aquest acord, doncs patronal i CCOO i UGT tenen molt clar que es necessiten mútuament i tancaran files entorn el pacte subscrit. Però allà on tenim força fem una crida a explicar l'acord a conjunt dels treballadors/es i a la població en general. La lluita en cap cas l'hem perduda. Ara caldrà, empresa a empresa, sector a sector, concretar quins seran els nostres sous. Nosaltres, la CGT, que no acceptem aquesta nova traïció, no ens sentim lligats per aquest acord. I així ho farem valer, amb mobilitzacions i lluita. Fins fer de l'acord paper mullat.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT de Catalunya.
Barcelona, a 8 de juny de 2015
Més informació:
III acuerdo para el empleo y la negociación colectiva CCOO-CEPYME-UGT-CEOE:
http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/iii-acuerdo-para-el-empleo-v
Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
CGT lamenta la signatura pel sindicalisme institucional d'un altre acord per a precarizar els salaris i les condicions de la classe treballadora espanyola
UGT i CCOO van signar ahir amb la patronal un pacte que limita al 1% la pujada salarial el 2015, mentre les empreses de l'IBEX 35 reconeixen aquest any beneficis superiors al 25% de mitjana.
La Confederació General del Treball (CGT), davant la signatura el 8 de juny del III Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva, que subscriuran les direccions dels sindicats UGT i CCOO i les de les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME, lamenta que aquests sindicats es prestin altra vegada a aquest tipus d'acords que tant han deteriorat els drets i les condicions de la classe treballadora des dels ja històrics Pactes de la Moncloa, ANE, AMI, AI, Pacte de Toledo, etc., que no només han retallat els salaris dels treballadors sinó que han abaratit l'acomiadament, precaritzat la contractació i retardat l'edat de jubilació, entre altres greus conseqüències.
Pel que fa al III Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva que es va signar, des de la CGT no volem deixar d'assenyalar que suposa altre gerro d'aigua freda per a milions de treballadors que veuran com els seus ingressos segueixen creixent menys que els preus. Això no suposarà únicament que els salaris puguin quedar-se per sota de l'IPC interanual; és que tampoc es procedirà a la recuperació pels increments perduts durant tots aquests anys precedents de congelació i fins a reduccions salarials.
Per si aquesta nova frenada en sec a les pujades salarials no fos suficient renúncia del sindicalisme institucional, cal tenir en compte que en l'esmentat acord (com diversos representants de la patronal es van apressar a destacar) s'han pactat recomanacions i acords mínims, orientatius i vinculats a la productivitat i els resultats de les empreses, pel que parlar d'increments salarials de “fins al 1%” (per a 2015) i del 1´5% (2016) suposa –de fet- deixar la porta oberta a pujades inferiors i condicionades al compliment pels treballadors de clàusules de productivitat o renúncies a determinats drets.
Aquesta moderació que ens imposen UGT, CCOO, CEOE i CEPYME es produeix precisament en un any en que tot el món parla de recuperació econòmica i increment de la producció industrial i les exportacions (amb beneficis record per a les empreses de l'IBEX 35), sense escoltar els consells d'experts i organismes internacionals que recomanen al govern espanyol la pujada dels salaris com forma d'augmentar el consum intern i d'enfrontar-se a l'alarmant empobriment de les famílies.
Desoint tots aquests consells, Toxo i Méndez tornen a posar la seva signatura per a empitjorar les condicions de la classe social a la qual fins a fa poc deien pertànyer i fins i tot defensar. Resulta ignominiosa la posició, actitud i l'ètica d'aquests dos sindicats, obstinats des de fa més de 37 anys a ser part del règim, governi qui governi. Igual que el govern de Rajoy, són insensibles al sofriment de més de 4.000.000 de persones aturades que no reben cap prestació i, signen “engrunes” com l'ajuda de 426 euros pels desocupats de llarga durada.
La CGT torna a lamentar que el sindicalisme majoritari s'humiliï i doblegui davant la patronal europea que menys inverteix en investigació i formació, l'únic objectiu de la qual sembla ser el de guanyar cada any més encara que sigui a costa de retallar drets i salaris a les plantilles que fan possible el funcionament de les pròpies empreses.
9 de juny de 2015
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Attached documents