Amnistia Internacional exigeix al Govern espanyol que acabi amb el règim d’incomunicació
El passat 14 de setembre, Amnistia Internacional va fer públic un informe en el que s'afirma que el deure de l'Estat espanyol és acabar amb la pràctica de la detenció en règim d'incomunicació, que viola els drets de les persones privades de llibertat. Al llarg de més de 10 anys, (1995, 1997, 2002, 2003 i 2008) s'ha fet diferents peticions a l'Estat espanyol per acabar amb aquesta pràctica, però lluny de fer passos per acabar amb aquesta pràctica, els diferents governs no tan sols no han fet res per acabar amb el règim d'incomunicació, sinó que han anat incrementant les mesures més severes d'aquesta pràctica, ampliant els terminis d'incomunicació, o facilitant l'aplicació d'aquest règim a supòsits cada cop més amplis.
L'informe presentat ahir per Amnistia Internacional, i titulat: "Espanya: sortir de les ombres", posa de manifest la necessitat de posar fi a la detenció en règim d'incomunicació, i que les autoritats espanyoles incompleixen fins a un total de set pactes, convenis i regles internacionals que tracten de garantir els drets de les persones detingudes.
En la presentació de l'informe, Nicola Duckworth, directora del Programa per Àsia central i Europa d'AI, va assenyalar que "és inadmissible que a l'Estat espanyol actualment, una persona detinguda per qualsevol raó desapareixi durant dies, com si fos empassada per un forat negre. Aquesta falta de transparència pot utilitzar-se per ocultar violacions de drets humans".
La llei d'enjudiciament criminal de l'Estat espanyol permet que una persona estigui reclosa en règim d'incomunicació fins a 5 dies en tots els casos, i fins a tretze si es sospitosa de delictes de terrorisme. Aquets 13 dies es composen d'una fase de 5 dies d'incomunicació sota custòdia policial, prorrogables per 5 més d'incomunicació en presó provisional, i comptant que en qualsevol moment de la instrucció, el jutge, pot imposar 3 dies més de detenció en règim d'incomunicació.
En totes aquestes fases els familiar dels detinguts tenen l'incertesa de quin tracte rebran els seus familiars, o pitjor encara, la certesa de quin tracte poden rebre, patint per l'integritat física i moral de la persona.
A banda d'això, durant el règim d'incomunicació, el detingut no pot ser atès ni jurídicament ni medicament per una persona de la seva confiança. Això implica que la persona no es pot entrevistar amb el seu advocat, encara que sigui d'ofici, i que l'advocat no es present en la majoria dels interrogatoris.
Durant el període d'incomunicació les xifres de denúncies per tortura es disparen, tal i com es pot comprovar amb els diferents informes elaborats per la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, o pels informes o conclusions dels diferents relators i experts internacionals en la matèria.
L'estratègia de l'Estat davant aquest fet és negar tortures o maltractaments als detinguts, dient que són fruit d'un manual o d'una estratègia per desprestigiar o deslegitimar l'Estat, malgrat no hagin estat ni tant sols investigades. Fet que també vulnera un sense fi de tractats internacionals els quals exigeixen explícitament als estats la investigació prompta, independent i exhaustiva d'aquestes denuncies.
A més de dos anys de l'obligació de l'Estat espanyol de crear un mecanisme independent encarregat específicament d'investigar aquestes denuncies, l'Estat espanyol no ha fet res, ni ha mostrat cap mena d'interès en canviar això. Tot això facilita i promociona un clima i una roda d'impunitat per a la tortura i per als torturadors.
Alerta Solidària
>>> Adjuntem l'Informe d'Amnistia Internacional "ESPANYA: SORTIR DE LES OMBRES. ÉS HORA DE POSAR FI A LA DETENCIÓ EN RÈGIM D'INCOMUNICACIÓ".
Attached documents