Pujada de l’1%: Joc de Vots
La pujada de l'1%: Joc de Vots
El govern del PP anuncia en vigílies de les eleccions generals una pírrica pujada salarial de l'1% i la devolució "a terminis" de la paga extra sostreta el 2012.
Si algú no ho sabia, estem en any electoral. El govern ha xifrat el preu del vot dels i les empleats i empleades públiques en un 1%.
Portem dècades perdent poder adquisitiu. Entre 1982 i 2014, més d'un 54%. Des que el 2010 els mercats ens van baixar el sou un 5%, hem perdut un 8,6% del nostre poder de compra sense comptar l'extra sostreta, i això tenint en compte que l'IPC ha estat sota mínims. La promesa pujada de l'1% de 2016 pot ser que fins i tot suposi una nova pèrdua real dels salaris i no obstant això s'està venent la mesura com una pujada històrica de les retribucions.
En època de vaques grasses -els de la bombolla del totxo - les nostres rendes pujaven sempre per sota de l'IPC real, quan no eren literalment congelades. Ara, amb la crisi, a gos flac tot han estat puces. El 2010 ens van baixar un 5%. El 2012 ens van treure una paga extra, ens han guillotinat el sou en cas de baixa mèdica, ens van treure dies de vacances i assumptes propis, que ara ens tornen a comptagotes al crit de Montoro de 'Pites, Pitas !, han reduït les plantilles amb unes taxes de jubilació de piràmide invertida i hem patit, com la resta de la població retallades en sanitat, educació i serveis bàsics.
La suposada pujada de l'1% per a l'any que ve, venuda com una mesura excepcional i com a exemple de magnanimitat del govern, és un insult a la nostra dignitat, ja que pretenen acontentar com a idiotes que no saben fer comptes. La pujada de l'1% va a suposar, si més no, una nova pèrdua més del nostre poder adquisitiu ja que l'IPC d'aquest any a juny ja va pel 0,9% acumulat, i això sense comptar amb la històrica pèrdua de poder adquisitiu que arrosseguem des dels anys 80.
Mínima compensació si tenim en compte el Programa d'Estabilitat 2014-2017 que el govern ha enviat a la Troica, que, a la pàgina 40 diu: ... la remuneració d'assalariats públics perd 1,7 punts percentuals, arribant a un 9, 6% sobre el PIB el 2017 ... Aquest resultat és essencial a l'hora de garantir la sostenibilitat de la consolidació fiscal ... .Més endavant, a la pàgina 41, ens mostren el camí amb més claredat: el manteniment de l'austeritat en les polítiques de gestió del personal (per exemple, les regles sobre limitació de reemplazamientos o la congelació de sous dels funcionaris públics), però això ja serà una altra història, la posterior a les eleccions, la de les promeses incomplertes, la de noves retallades pel nostre bé .
En any electoral, quan repeteixen com un mantra que "Espanya va bé" i som el país que més creix i més ocupació crea de la UE segons els nostres governants (22,2% de la població viu en risc de pobresa i un 6,2 % està ja mateix en una situació de pobresa greu, 1 de cada 3 menors viu sota el llindar de la pobresa, més de 2, 5 milions de nens que viuen en llars on les seves famílies tenen problemes en alimentació, salut, habitatge o lleure , segons dades de l'INE), el nostre goig es xifra en un pírric 1% de pujada nominal. Si això succeeix en any electoral, amb amenaça de desastre electoral del partit en el govern, imaginem què ens pot passar quan el nou govern legitimat a les urnes -dóna igual del signe que sigui- elabori els pressupostos de l'estat de 2017. No voldríem ser malastrucs, però si en any electoral correm el risc de perdre salari real si l'IPC puja per sobre de l'1%, imaginem què ens pot succeir en el 2016 -o sigui l'equivalent a 2012 de la nova legislatura- si no som capaços de fer enfront de qualsevol que sigui el nostre nou govern a partir d'aquesta tardor.
Si no lluitem per lo nostre, ningú ho farà per nosaltres.
Federació Estatal de Treballadors de l'Administració de l'Estat i de la Seguretat Social de CGT
Més informació:
Attached documents