El drama humà de les migracions. Qui són els traficants? Qui són els il·legals?

El Mediterrani ara és un nou mar mort, una fossa col·lectiva en la qual ningú té capacitat de saber amb certesa el nombre de persones mortes i assassinades, des de l'Estret de Gibraltar a Lampedusa, Malta i illes de Grècia, des dels vaixells ferralla als camions pastera.

Mortes i assassinades doblement: primer pels poders locals dels seus països d'origen (guerres, repressió, violència, gana, etc.), i segon per les polítiques migratòries d'asil i refugi de l'U€, que violen tant legislacions internacionals com la pròpia legislació europea sobre drets humans, asil i/o refugi i drets dels migrants no comunitaris.

Potser des de la segona guerra mundial no havíem assistit a aquesta diàspora, aquesta llarga marxa històrica de persones fugitives, desplaçades, gent obligada a deixar les seves llars i els seus països sota la mort armada.

Ara, des d'Afganistan, l'Iraq o Síria, Somàlia o Sudan, Senegal o Nigèria, entrant per Itàlia o Grècia i creuant els Alps o Macedònia i Sèrbia, entremesclant-se migrants que reclamen pa i treball amb persones que busquen més “…retrobar-se amb alguna cosa remotament semblant a la pau”.

La “vella” Europa, l'U€ de l'austericidi, amb els seus ciutadans i ciutadanes de “propi dret”, i l'Estat Espanyol, el primer, venen negant sistemàticament “el pa i la sal des de fa molt temps”. Només es van obrir portes a les persones migrants per ser explotades en els anys de el “creixement i d'acumulació de beneficis insostenibles, econòmica i mediambientalment parlant”.

Amb la crisi es va destapar el racisme, la discriminació i la violació de drets humans fonamentals (refugi, sanitat, asil…). En l'actual sistema, les polítiques migratòries europees i internacionals són estrictament repressives i policials. L'estat fortalesa de l'U€ ha demostrat la seva inutilitat: enfront del parapet de l'argument de la seguretat -que tampoc és capaç de frenar la barbàrie del terrorisme islàmic-, s'han emportat per davant les més elementals llibertats, els més elementals drets humans i, no solament dels “no ciutadans” (els i les migrants), sinó també de les persones considerades “ciutadanes de ple dret”.

En el que portem d'any, 300.000 immigrants han arriscat les seves vides en aquesta singladura: 200.000 han arribat a Grècia i altres 100.000 a Itàlia. Aquesta quantia ja supera la xifra total de 2014 que Nacions Unides va fixar en 219.000 per al conjunt de l'any. L'Organització Mundial de Migracions calcula que a la fi d'any, hauran creuat a Europa al voltant de 800.000 persones sense salconduit, des del nord d'Àfrica.

Gran part de totes aquestes migracions són obligades, sigui pel gana i la falta de recursos, sigui per la violència física, la repressió i la guerra: el 62% dels migrants que arriben a Europa durant els últims mesos no fugen del gana o la misèria, sinó de la guerra i les dictadures de Líbia, Afganistan, Síria, Eritrea, Darfur, l'Iraq, Somàlia o Nigèria.

Tant de la fam com de les guerres, els “líders” dels països autodenominats desenvolupats tenen un altíssim, sinó total, grau de responsabilitat. A més, l'U€, conjuntament amb EUA, són els responsables de la major part de les sagnies que es produeixen en aquests països.

Hem de tenir memòria històrica, per justícia social, perquè l'acció del capitalisme sobre la humanitat no quedi impune. Va haver-hi un temps en què els europeus anàvem a Àfrica a robar persones, les ficàvem en un vaixell i les convertíem en esclaves a l'altre costat de l'oceà. Després va venir un temps en què els europeus del sud ens vam anar a fer les "amèriques" (del nord o del sud) i allí vam ser obrers i obreres explotades. Ara Àfrica i Orient vénen a Europa…i no les volem.

Quina és la política d'asil de l'U€?: Textualment… La del cop de porta. A escala europea, es van rebre 435.190 sol·licituds d'asil el 2013, que van créixer fins a fregar 627.000 el 2014. En principi, l'estatus d'asil suposa que als qui accedeixin al mateix se'ls ha de garantir el dret a un treball als nou mesos de la seva arribada. Podrà afrontar aquest repte l'Europa de l'ustericidi i l'Estat Espanyol de la desigualtat,
la injustícia, l'atur, la precarietat?

Per res, i no precisament perquè aquests “migrants” suposin algun problema (en quantitat) que desestabilitzi el sistema de protecció, de treball i de convivència. Aquests migrants suposen solament el 0,027% de la població de l'U€. A aquesta U€ fa temps que se li va acabar l'humanitarisme i tot es mesura en funció dels balanços bancaris i del capital financer.

Els terroristes, els traficants, els il·legals, són uns governs que, de manera premeditada i sistemàtica, han planificat aquest genocidi d'una gran part de la humanitat.

Cap persona és il·legal i totes les persones, siguin d'on siguin, han de tenir garantits els Drets fonamentals: la vida, la llibertat de moviment i establiment, la protecció social i el treball.

1 de setembre de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/el-drama-humano-de-las-migraciones-comunicado-cgt-confederal

Attached documents