Luigi Gnecchi, criminal de guerra absolt i condecorat?

El judici obert a Barcelona l'any 2010 contra l'aviació feixista italiana per crims de lesa humanitat, comesos durant els bombardejos de Barcelona del 1938, ha donat un gir preocupant en aquests últims mesos.

El 28 de desembre del 2014 el Ministeri de Justícia va fer pública una declaració oficial, després de tres anys de silenci, en la qual instava la justícia italiana a col·laborar amb la lleialtat que exigeixen els tractats de coordinació judicial europeus.

Des del començament del litigi, la república italiana s'ha desentès d'un judici que posa en qüestió el revisionisme històric que actualment es viu a Itàlia (com per exemple, la difusió de la imatge del militar-cavaller, que comporta la rehabilitació de combatents feixistes), i que reclama l'assumpció de responsabilitats i indemnitzacions. Les paraules forçades de la justícia espanyola arriben amb retard, volen tapar el postfranquisme en què està instal·lat el règim i, alhora, pretenen conjurar el ridícul internacional que significa mantenir una posició condescendent amb qui no compleix les seves obligacions elementals.

La justícia italiana ha reaccionat durant la primavera. El 24 d'abril del 2015 els mitjans van difondre que la fiscalia italiana havia interrogat al gener l'ex-aviador Luigi Gnecchi, de 101 anys d'edat, després d'ignorar dues comissions rogatòries internacionals emeses per la justícia espanyola. Gnecchi és un dels últims vestigis d'una generació d'italians, provinent majoritàriament de l'aristocràcia i l'alta burgesia, que va irrompre en la modernitat captivada pel discurs estètic de Marinetti —apologia de la guerra, culte al motor i la velocitat— i les idees expansionistes del feixisme. Una generació de militars d'elit que ha passat a la història universal de la infàmia com a responsable de ser la primera d’utilitzar el bombardeig aeri sobre població civil indefensa. Els pilots, protegits per identitats falses facilitades per l'exèrcit italià, van assajar a Espanya diferents bombardejos amb l'objectiu d'aconseguir la més gran destrucció possible, i escampar el terror i la desmoralització a la rereguarda.

De 1935 a 1943 Gnecchi va tenir un ampli full de serveis: intervenció en la guerra imperialista contra Abissínia el 1935, en la qual Mussolini i els seus esbirros no van dubtar d’utilitzar armament químic de manera indiscriminada; en la guerra civil espanyola, i en la Segona Guerra Mundial, on, entre d’altres accions, va participar en els bombardejos sobre Londres. Va ser condecorat per Mussolini, Franco i Hitler, i homenatjat l'any passat pel cap de l'estat major de l'exèrcit italià i per la ministra de Defensa italiana. El llavors tinent d'aviació i cap d'esquadró va finalitzar la carrera militar amb el grau de tinent coronel. Preguntat per la fiscalia, va declarar que les seves gestes militars eren simples operacions de reconeixement del territori, i va negar que fos responsable de bombardejos sobre Barcelona o alguna una altra zona de Catalunya. Avui dia, les investigacions històriques acrediten que Gnecchi va intervenir a la batalla de l'Ebre enquadrat en el Corpo d'Aviazione Italiana.

Després d'aquestes diligències, la justícia italiana s'ha afanyat a declarar que no té constància que puguin comparèixer altres pilots i, per aquesta raó, s'ha d'arxivar la causa. Per contra, la jutge Ortega i els denunciants reclamen una prova pericial dels arxius de l'Aeronàutica Italiana, en els quals es troben registrats els diaris de vol de l'Aviazione Legionaria, la filiació dels seus integrants i les operacions i objectius militars.

Els governs d'Espanya i Itàlia saben que la inhibició, els laberints processals i jurisdiccionals, el seguit d'interlocutòries i el temps, com a major aliat, són els grans instruments de la immunitat. Ens trobem en un moment d'espera, en el qual probablement el procés es tancarà si no s'inicien, amb urgència, nous plets promoguts pels ajuntaments, les entitats i les persones que van ser víctimes de la barbàrie feixista. La capacitat de pressió dels moviments socials i les institucions és clau per impedir el triomf de l'absolució, la impostura dels reconeixements públics i la vergonya de la impunitat.

* Pasqual Aguilar és membre del Lokal, Barcelona.