A l’Estat Espanyol hi ha 13 milions de persones en risc de pobresa i exclusió social

En direcció contrària a l'Estratègia Europa 2020

El 2010, la Unió Europea va establir una estratègia, de cara a l'any 2010, amb objectius de caràcter mediambiental, d'innovació tecnològica, de millora de l'ocupació, d'educació i també del seguiment de l'indicador de la pobresa.

"El compromís era reduir en 20 milions el nombre de persones en risc de pobresa i exclusió social a la Unió Europea de cara al 2020 respecte a les dades de 2009", explica Carlos Susías, president d'EAPN Espanya. Des d'aquesta plataforma es fa un seguiment dels avenços en cada país. A Espanya, per complir amb l'objectiu, a aquesta data s'hauria d'haver reduït el nombre de persones en risc de pobresa a 1,4 o 1,5 milions, explica Susías. No obstant això, la tendència va en direcció contrària, amb gairebé un milió de persones més en risc d'exclusió social el 2014 respecte l'any anterior.

La tendència va en direcció contrària, amb gairebé un milió de persones més en risc d'exclusió social el 2014 respecte l'any anterior

"Estem veient un procés de creixement econòmic, milloren les xifres macroeconòmiques, però mentre veiem com empitjoren les xifres de l'indicador Arope", assenyala Susías. A Espanya, la taxa de pobresa se situa en els 7.961 euros anuals. Les persones amb ingressos per sota d'aquesta xifra són incloses en l'indicador com en risc de pobresa, però també les que tenen ingressos menors als 332 euros mensuals -pobresa severa-, que són ja 3,2 milions de persones, o les que no tenen cap tipus d'ingrés més enllà de les aportacions i ajudes prestades des d'organitzacions socials, segons assenyala Juan Carlos Lano, sociòleg encarregat de l'informe, que apunta que les dades de l'INE mostren que són ja 740.000 llars les que no tenen ingressos.

A més, segons assenyalen des de l'EAPN, el llindar que delimita la taxa de pobresa ha anat baixant en els últims anys. "Hi ha hagut un empobriment general de la població, de manera que mentre abans el llindar per entrar en l'indicador se situava en els 729 euros mensuals 8114 anuals-, ara ha baixat als 633,4 euros 7961 euros anuals-.

Menys majors pobres, més nens pobres

Des de la EAPN apunten que, si bé la diferència quant a pobresa respecte a gèneres s'ha suavitzat, mostrant les últimes dades pràcticament les mateixes xifres per a homes i dones, en el cas de les edats si es perceben grans diferències. Mentre la taxa de pobresa ha baixat a la meitat entre els majors de 65 anys -del 25% al ​​13% -, la taxa en adults d'entre 30 i 64 anys es manté al voltant del 31% de la població i en el cas de els joves de 16 a 29 anys va augmentar en 2014 en onze punts, fins a arribar al 36,4% d'aquest grup d'edat.

En el cas de la infància, les xifres també han empitjorat, passant d'un índex del 31,9% al 35,4% el 2014. "La pobresa infantil és qualsevol cosa menys un descomptat, és una realitat al nostre país", ha subratllat Graciela Malgesini, responsable d'Afers Europeus i Incidència Política de l'EAPN, que assenyala també que les llars monoparentals, majorment de dones amb menors al seu càrrec, són els que presenten una situació més greu, ja que el 53% d'ells estan en risc de pobresa. També, la nacionalitat és un factor notable: la taxa de pobresa de la població estrangera (55,4%) triplica la de la població espanyola (18,4%).
 
En el cas dels joves de 16 a 29 anys va augmentar en 2014 en onze punts, fins a arribar al 36,4%

Els tres factors de l'índex Arope

L'índex que mesura el risc de pobresa a nivell europeu es forma a partir de tres factors: atur, pobresa i privació material. El Arope inclou a tota persona per cada un o diversos dels tres factors, però des de la EAPN assenyalen que el 2,3% de la població de l'Estat pateix els tres factors de desigualtat. "Es tracta de més d'un milió de persones que es troben en la pitjor situació econòmica i social possible", apunten.

Per separat, l'increment de la pobresa és el que ha tingut més pes en l'augment de l'índex, ja que a més aporta el 75% del pes de l'indicador. El nombre de persones en aquesta situació ha passat dels 2,8 als 3,3 milions.

La privació material -persones que no poden afrontar despeses bàsiques del dia a dia, com escalfar les seves llars, el consum de carn o peix almenys dues vegades per setmana o despeses imprevistos- també ha augmentat en dos punts: el 7% de la població -4.400.000 de persones- no pot pagar aquest tipus de despeses.

La desocupació, i cada vegada més, la feina precària, és un altre dels factors. "Aquest indicador continua empitjorant, encara que es donin xifres positives de recuperació d'ocupació. Això pot semblar una contradicció, però no, perquè tenim una ocupació de baixa qualitat, són llocs de treball de temps parcial ", explica Susías. "Puja el nombre de treballadors pobres, persones que tenen feina, però tot i així no aconsegueixen sortir de a pobresa. Sempre s'ha dit que el treball és l'element inclusiu que permet sortir de la pobresa, i no està complint aquesta funció perquè és de mala qualitat ", continua. "Si els salaris estan per sota del propi índex de pobresa, difícilment es va a sortir d'aquesta per molta ocupació que es tingui".

"Si els salaris estan per sota del propi índex de pobresa, difícilment es va a sortir d'aquesta per molta ocupació que es tingui"

Nord i sud. La diferència en les polítiques socials

També assenyalen les diferències entre les diferents zones de l'Estat. "Hi ha una línia imaginària que divideix Espanya entre nord i sud. Tot el sud està per sobre de la mitjana nacional de pobresa i el nord per sota ", explica Susías. Així, mentre Ceuta (44,3%), Múrcia (37,2%) i Andalusia (33,3%) presenten els números més alarmants pel que fa a risc de pobresa, el País Basc (10,2%) i Navarra ( 11,9%) registren les millors dades. "Són comunitats autònomes en què s'han posat en marxa polítiques d'inclusió social", apunta el president de l'EAPN.

El segon país europeu en desigualtat

Durant la presentació de les dades, des de la EAPN també han assenyalat l'increment de la desigualtat a Espanya, que ha augmentat en dos punts. "Espanya és un dels països on més ha crescut la desigualtat", assenyala Susías. A dia d'avui, segons l'informe, el 10% de població amb més ingressos guanya l'equivalent a la quarta part de tota la riquesa de l'Estat i 14 vegades més que el 10% més pobre.

"El creixement econòmic que mostra l'augment del PIB no és suficient per reduir la taxa de persones en Arope, com mostra l'anàlisi territorial. La capacitat redistributiva de les polítiques socials ha de ser prioritzada per aconseguir una major cohesió social i equitat a tot el país ", assenyalen des de la plataforma.

Decàleg davant les eleccions generals

"Es diu que la pluja fa que al final tots es mullin, però estem veient que els de dalt s'estan amarant i els de baix segueixen secs", sentencia Susías. De cara a les pròximes eleccions generals, des de l'EAPN han plantejat als partits polítics diferents mesures encaminades a combatre la pobresa i desigualtat econòmica que passen per la creació d'un sistema estatal de rendes mínimes que superi als diferents sistemes regionals, en els quals els llargs terminis a l'hora de rebre la prestació i la "originalitat a l'hora de posar condicions" es presenten com a grans obstacles; prestacions universals per fill, seguint el model de gran part dels països europeus, en els quals la pobresa infantil presenta números molt menors als espanyols; i un canvi en el sistema fiscal que suposi una major redistribució de la riquesa.

"La pobresa no és un càstig diví, és conseqüència de les polítiques econòmiques i fiscals dels governs, i cal treballar en aquesta direcció", conclou Susías

Més informació: