La suspensió a Telefónica, que no és ERO… però com si ho fós
Caminàvem la setmana passada analitzant els magnífics avanços que els sindicats domesticats relataven sobre la negociació del TriConveni, quan apareix l'empresa en la 11ª reunió de la Comissió Negociadora del CEV amb el seu flamant "Programa Voluntari de Suspensió Individual de la Relació Laboral?" (PSI d'ara endavant).
Aquesta "sorpresa" ha produït diversos efectes immediats: ple absolut en totes les assemblees on la majoria sindical explicava i venia la jugada, sospir alleujat dels qui esperaven un anunci d'aquesta classe per saltar del vaixell ara que vénen incendis, i augment de la preocupació entre la plantilla destinada, per edat, convicció o situació personal, a sufocar-los com pugui i a treballar entre les ruïnes.
La fórmula de les suspensions voluntàries (solament per els qui no tinguin 53 o més anys d'edat s'ofereixen desvinculacions) no és un lúcid invent Telefónica, ni tampoc de les brillants hosts sindicals que s'han atorgat la representació total de la plantilla en aquesta negociació, malgrat obtenir menys del 60% dels vots en les recents Eleccions Sindicals. La suspensió del contracte de treball (excedències i ERO temporals ho són) està regulada en els articles 45 a 48 de l'Estatut de les [persones] Treballadores, establint llits per evitar que davant determinades situacions la relació laboral es trenqui. Com a exemple el d'Endesa, que té un pla similar fins a 2018.
La suspensió consisteix en que el contracte de treball segueix existint, està vigent, però s'interrompen temporalment les principals obligacions del treballador i de l'empresari: en principi no hi ha prestació de serveis ni retribució. En el plantejament de Telefónica, la suspensió es realitzarà per acord entre les parts (la 1ª causa de l'article 45 del ET), podent establir-se les característiques de tal suspensió en el propi acord, incloent l'establiment de remuneració i les condicions de cessament de la suspensió.
Així, el PSI de Telefónica ofereix fins als 65 anys (a nascudes abans d'1/1/1965) mensualment el 68% del salari regulador (1/12 de la suma per conceptes fixos anuals), continuació en la pòlissa Antares Salut (abona el 40% del cost, no tot) i Assegurança Col·lectiu de Risc (inclou Supervivència a qui ho tingui ara), reemborsament del cost del Conveni Especial amb la SS que subscrigui cadascú i aportació de la part empresarial al Pla de Pensions. A més, com a diferencial respecte a les anteriors liquidacions massives de personal, existeix la possibilitat teòrica de revertir la situació i reincorporar-se al tall. Tot magnífic, socialment avançat i meravellós, si no fós per la realitat que amaga i que detallarem. Per a menors de 53 anys l'oferta equival a un acomiadament improcedent amb 45 dies per any treballat, amb un màxim de 3,5 anualitats.
Ens sembla més adequat que un ERO, ja que en aquesta ocasió una empresa amb beneficis no està saquejant les arques públiques en enviar a la desocupació a milers de persones. Aquesta pregunta que ja es fan moltes no ha de portar-nos a mossegar l'esquer dels "llestos" de las patronal: ja no podem dir que així (amb PSI en comptes de ERO) es destrueix ocupació, perquè han trobat la fórmula per desfer-se per sempre de 7500 persones sense que constin com a aturades i, per tant, sense haver d'abonar a l'administració la pasta de la prestació de dos anys a totes elles.
Però això no és així, perquè si que hi ha pèrdua econòmica per part de l'estat, ingrés cessant en realitat, no perd però deixa de guanyar: la cotització a la SS serà menor, la quantitat recaptada per les diferents hisendes també disminuirà notablement (la cotització es reduirà en ser menor la base imposable, el salari, i en alguns casos la disminució d'escala IRPF). Una estimació de quantitat anual poc atrevida seria no inferior a 60 milions d'euros a l'any (suposant unes 7500 suspensions totals), quantitat que s'acumularà durant 12 anys (dels 53 als 65 anys). Com, a més, l'aportació al Pla de Pensions es realitza amb el mateix percentatge però (com en l'IRPF) sobre una base menor, la pèrdua personal futura és segura.
Matisem també que, encara que en teoria existeixi la reincorporació a voluntat després de cada període de tres anys en suspensió, realment aquest retorn solament es produirà en els casos en els quals Telefónica estigui interessada, ni un més. En la pràctica és com una excedència, no es garanteix la reserva de plaça ni en la teva localitat ni en una altra, i ja sabem que excepte contadíssimes excepcions no reingresa ningú. El programa assegura a Telefónica la potestat d'admetre o negar tant les suspensions com les reincorporacions que vulgui.
I una cosa que no acabem d'entendre: el contracte previst al programa de suspensió inclou la renúncia expressa a sol·licitar ajuda o subsidi algun a l'administració. Tant és així que s'especifica que si ho incompleixes t'excomuniquen i et donen 50 fuetades (en realitat posa que realitzes renúncia expressa a tals sol·licituds, especialment a les relacionades amb la prestació de desocupació). Però si una suspensió d'aquesta classe elimina el dret a percebre-les perquè s'inclou el terme "específicament". I si no ho elimina per què hem de renunciar a això?
En resum, es tracta d'un programa "formidable", és a dir, molt temible i que infon sorpresa i por. Sens dubte, una vegada més,la pitjor part serà per qui es queda: el previsible buidatge de departaments i províncies suposarà un esforç més per la ja minvada plantilla, aplicant-se amb extensió la fabulosa multifunció de la nova classificació, i no es descarten possibles trasllats forçosos amb la inestimable negociació de la representació social. El TriConveni diu que no hi haurà mobilitat geogràfica forçosa sense acord amb aquesta i ja coneixem la seva responsabilitat amb l'empresa a l'hora de possibilitar els acords que necessiti. I malgrat aquesta proximitat a les necessitats patronals, molt superior a la de la plantilla, dubta algú que no hi haurà més remei que externalitzar i subcontractar?
Davant aquest panorama, i mentre la majoria sindical donava assemblees informant de tan esperat pla, se celebrava un Comitè Intercentres on esperàvem que ens expliquessin la seva posició com a sindicats de classe davant aquesta nova destrucció massiva de llocs de treball, perquè les suspensions per sempre són destruccions, aquí i a tot arreu. La resposta va ser la de sempre, serà un pla voluntari i universal, davant la qual cosa CGT exigeix que qualsevol pla de minvament de plantilla ha de portar aparellat el mateix nivell de creació d'ocupació i en les mateixes condicions. Els 20.000 llocs de treball destruïts en 10 anys és una factura molt gran que ha de ser pagada.
També es faran evidents les repercussions sobre la Plantilla B (la marea blava de Movistar) que seguirà suportant l'abús, segur que augmentat, de la desregulació de les seves condicions laborals, penant amb més suor i llàgrimes com ho ve fent aquests últims anys. Aquest PSI permet la continuïtat del degenerat cicle en el qual estem immersos de substitució de l'ocupació de qualitat per ocupació precària, aprofundint el creixent desequilibri de la nostra societat, aquest que converteix a l'estat espanyol (el del 50% d'atur juvenil) en el subcampió europeu de la desigualtat.
Mentrestant, la casta, la classe executiva, aquesta que porta anys incrementat el seu poder adquisitiu enfront d'aquesta pèrdua de drets per les de baix, segueix lliurant-se sense pudor ni dissimular al servei del sistema de portes giratòries, els últims casos de les quals són els de Trinidad Jiménez i Yolanda Barcina.
Per a algunes aquest pla i les llaminadures del TriConveni són suficients per treure el boli de signar en un exercici més d'entreguisme sindical!
Salut i llibertat
Sindicat Federal de Telefònica de la CGT (SFT-CGT)
http://cgt-sft.org
https://twitter.com/cgtmovistar