Jornada de lluita de l’Associació de Diplomats/des en Atur del Marroc el 26 d’octubre
Fidel a la seva tradició, l'ANDCM celebra el seu 18 aniversari el 26 d'octubre amb una jornada de lluita a Rabat i amb les seves dues consignes centrals: Lluita contínua per un treball estable i digne, i pel dret a existir com organització.
Han estat 18 anys de lluita tenaç i ferma en tots els racons del Marroc. Malgrat no estar legalitzada, la repressió, l'assassinat, les presons, la violència contínua de l'estat, la seva lluita segueix viva en la realitat social del Marroc.
La lluita a nivell central de l'ANDCM ve complementada per la lluita de les seves seccions a nivell local, havent realitzat concentracions i manifestacions durant el mes d'octubre, a Alhucemas, Nador, Imzouren, Ait Bouayach, Kaseta, …
Aquesta manifestació se celebra en un context de dura repressió sobre la premsa, amb empresonament de periodistes, sobre els presos polítics (vaga de fam del “grup Zahra”, estudiants de Marraquech), sobre el poble saharaui (presó per a 7 activistes de drets humans), confirmació de la condemna de Chakib Alkhayari, president de l'Associació Rif de drets Humans, sobre el grup Moviment Alternatiu per les llibertats individuals (que van intentar trencar públicament el dejuni del Ramadán)…
Cada vegada queda més clar en què consisteix la “transició democràtica” marroquina: dictadura encoberta amb les engrunes que es reparteixen als partits que participen en el sistema. Però també és un context d'importants lluita obreres com la dels 850 treballadors de Smesi de Khouribga, i socials com les coordinadores contra les pujades de preus.
La ANDCM intentarà manifestar-se en els carrers de Rabat des del 26 d'octubre, recordant sempre als seus màrtirs: Mustafa El Hamzaoui i Najia Adaya. Com diuen en la seva convocatòria: “Cap a endavant, ni la repressió, ni les detencions, ni els assassinats podran detenir l'avanç de la lluita de l'Associació Nacional de Diplomats/des en Atur mentre que les polítiques adoptades no responguin a les nostres reivindicacions i aspiracions”.
Relacions amb el Magrib de CGT