Comunicat SP Confederal: ‘El canvi de societat l’hem de liderar les persones, és l’única manera de no canviar el clima’ #COP21

París, un acord decebedor que no fa cas a la ciutadania

Per a Ecologistes en Acció l'acord assolit avui a la cimera del clima de París és decebedor i insuficient en no tenir eines necessàries per lluitar amb eficàcia contra l'escalfament global i al desatendre les lluites ciutadanes que ja estan fent front al canvi climàtic. S'ha perdut una oportunitat de reforçar i internacionalitzar un canvi de model basat en les renovables, que mantingui sota terra el 80% dels recursos fòssils, freni la indústria extractivista i s'ajusti als límits planetaris. S'ha optat en canvi per consagrar la mercantilització del clima i les "falses solucions"

La justícia climàtica, la descarbonització, el finançament adequat, els drets humans, la perspectiva de gènere, els refugiats climàtics ... són molts els punts fonamentals que han quedat fora del text final.

A més, s'ha optat per la fórmula amb menys força legal (acord) per a un text perillosament vague i obert, en el que els compromisos de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle no són vinculants. La revisió dels compromisos es farà massa tard, quan estiguem a prop d'haver emès ja una quantitat de gasos d'efecte hivernacle que implicaria superar el límit de 1,5 graus.

La fonamental meta de la descarbonització de les nostres economies ha acabat en una vaga referència a la necessitat d'assolir el pic d'emissions "com més aviat possible" i d '"un equilibri entre les emissions antropogèniques i les fonts i absorcions per embornals dels gasos d'efecte hivernacle ". És a dir, es confia el compliment dels compromisos a la compensació de les emissions, en comptes de a la seva reducció significativa, per mitjà d'un canvi en la forma de produir i consumir.

El text no contempla les emissions generades pel transport aeri i marítim, obre la porta a trucs comptables en el càlcul de les emissions i deixa sense empara lluites com la desinversió en combustibles fòssils i el fre del fracking i les sorres bituminoses.

L'acord manté a més els mecanismes de mercantilització del clima inscrits en anteriors tractats, com els mercats de carboni, que afavoreixen l'especulació i la política del talonari enfront dels esforços reals de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Tampoc hi ha mecanismes garantistes per al finançament. La provisió de fons per a l'adaptació als països més vulnerables ha quedat relegada a una decisió de la cimera, no a l'acord vinculant, el que possibilita una volta enrere en el futur. A més, gran part d'aquest finançament podrà ser usada per a impulsar les esmentades falses solucions, com la geoenginyeria o la captura i emmagatzematge de carboni, la qual cosa suposa una gran trava al desenvolupament de les energies renovables.

Els elements més interessants figuren només en el preàmbul, és a dir, a la part declarativa que no té força legal. És el cas de l'apel·lació a "molts més esforços de reducció" de les emissions. Això converteix l'acord en una cosa més semblant a una declaració d'intencions que a un text a l'altura del repte que suposa el canvi climàtic, en clara contradicció amb l'origen de les negociacions climàtiques i el propi sentit de les Nacions Unides.

Els líders mundials han apostat a París pel mateix model devorador de recursos que ens ha portat a la situació actual i ens dirigeix ​​al col·lapse ambiental. Es mostra una vegada més que molts ciutadans i ciutadanes tenen clar quin és el camí a seguir, mentre que aquests marcs de negociació no fan cas aquestes veus contínuament i no tenen el lideratge necessari davant el major repte del segle XXI.

No és moment d'abaixar els braços ni de caure en el pessimisme en la lluita contra el canvi climàtic. Per a Ecologistes en Acció, que ha passat a París mostra la necessitat de seguir pressionant perquè es prenguin les mesures necessàries, davant d'un acord que ens condemna de moment a un augment de més de tres graus de temperatura. També subratlla la importància de l'apoderament del canvi impulsat per la ciutadania davant l'escalfament global, amb milers de lluites, com les articulades contra el TTIP, el fracking o l'energia nuclear.

S'ha tancat una finestra, però la porta de la ciutadania, el carrer i les lluites quotidianes està més oberta que mai. Experiències com l'agroecologia, la sobirania alimentària, la mobilitat sostenible i la desinversió en combustibles fòssils posaran en evidència la falta d'ambició dels líders polítics. Només un canvi genuí en el model de producció i consum mitigarà de forma eficaç l'escalfament global.

ECOLOGISTES EN ACCIÓ

Escasos compromisos per a finançar una ambiciosa transició climàtica. La Marea:

La manca de consens en matèria de finances climàtiques desafiar les negociacions fins a l'últim moment. Encara que l'acord va ser aconseguit després d'una llarga matinada que es va saldar amb decisions salomòniques, segons François Hollande, els països desenvolupats es van a casa sense haver aconseguit que les potències emergents també entressin a formar part del grup de donadors i s'han de conformar amb la invitació a la cooperació voluntària Sud-Sud. Mentrestant, els anomenats països en vies de desenvolupament tampoc han aconseguit sortir de París amb un acord sota el braç que especifiqui quines seran les contribucions financeres per al clima després de 2020, xifra que només es definirà en 2025.

Si bé tots els països membres es van mostrar inicialment d'acord en el cas que "qui contamina paga", una vegada asseguts al voltant de la taula de negociació tots van intentar evitar el moment de pagar el compte. Les diferències partien del principi de "responsabilitats comunes però diferenciades segons les seves respectives capacitats", que recull que cada país aporta segons el que contamina i depenent de les seves possibilitats. No obstant això, i malgrat la insistència del grup dels desenvolupats liderat per Estats Units, cap de les potències emergents, entre elles Brasil, l'Índia o la Xina es veuran obligades a contribuir a l'objectiu financer de 100.000 milions de dòlars anuals fins al 2020 per a mesures de mitigació del canvi climàtic.

Com a resultat, l'article 9 de l'Acord reitera que el compromís d'arribar a la meta dels 100.000 milions de dòlars, establert el 2009 a Cophenague, és dels països desenvolupats i només esmenta als països emergents convidant-los a participar en un finançament voluntari Sud- Sud per ajudar a altres països més vulnerables.

El 10% dels països més rics del planeta produeixen el 50% d'emissions globals, motiu pel qual els fons climàtics van ser concebuts amb la finalitat que els països desenvolupats, més emissors i per tant més responsables, fossin els responsables del finançament per la transició climàtica. No obstant això, alguns països d'Amèrica Llatina, com Mèxic, Perú o Colòmbia ja han contribuït voluntàriament a aquest fons, "encara que són quantitats petites té un alt valor polític (...) i el Brasil podria i hauria de contribuir ja que figura entre els deu majors emissors ", afirma Carlos García Paret, economista especialitzat en finances climàtiques.

L'apartat de compensació per "danys i pèrdues" va ser una altra font de polèmica que va acabar en l'exclusió de qualsevol mecanisme de compensació financera directa als països més vulnerables al canvi climàtic. Pel que fa a les mesures d'adaptació al canvi climàtic, "els compromisos no arriben a l'altura", afirma Carlos García, ja que en l'Acord no especifica quines quantitats aportaran els països desenvolupats ni com seran transferides.

Com es finança la transició climàtica?

Una participació important de la recaptació dels 100.000 milions de dòlars anuals fins al 2020 prové del Fons Verd per al Clima (FVC), principal mecanisme financer de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). La mobilització de diners per al FVC sol començar en 2014 i fins ara ja s'han obtingut compromisos en valor de 16.000 milions de dòlars, dels quals poc més de 50% ja han estat dipositats al Banc Mundial, la seva dipositari provisional.

El FVC va entrar en ple funcionament aquest mes de novembre a través de l'adjudicació de 168 milions de dòlars als primers vuit projectes. 37 països ja van anunciar les seves donacions, entre les que destaquen les contribucions dels Estats Units (3.000 milions de dòlars), Japó (1.500) o el Regne Unit (1.211), mentre que Espanya figura entre els donadors modests (160). D'altres com el Brasil, un dels països més contaminants, o el Marroc, que acollirà la següent Cimera del Clima COP-22, encara no han participat.

L'ampli però incert ventall de les finances climàtiques

En 2014, els països desenvolupats van aportar el 62% de l'objectiu dels 100.000 milions de dòlars anuals per finances climàtiques, segons un informe de l'Organització de Nacions Unides per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE). No obstant això, el Comitè de Finances de Nacions Unides estima que la quantitat transferida se situava entre els 40.000 i els 175.000 milions de dòlars, el que presenta un marge d'error bastant ampli. Arun Jaitley, Ministre de Finances de l'Índia, qüestiona aquesta avaluació i al·ludeix a una investigació del seu govern que va demostrar que només 2.200 milions dels compromisos dels diferents fons climàtics van ser realment transferits.

"Estem al corrent dels intents de falsificació d'aquestes dades (...) necessitem transparència en el tema de finances", va afirmar Tasneem Essop, antiga Ministra Regional de Medi Ambient i d'Economia a Sud-àfrica i actual membre de l'ONG ecologista Fons Mundial per a la Naturalesa, WWF.

Segons la declaració oficial sobre finances climàtiques de Nacions Unides, aquests fons han de ser administrats amb transparència i amb rendició de comptes, la qual cosa comporta a més la garantia de la representació administrativa de les parts interessades, com a comunitats rurals o pobles indígenes.

Tseredzaro Xavante és un dels pocs indígenes que forma part del comitè gestor d'un fons climàtic. "Per a nosaltres aquest projecte és molt important, no sempre tenim aquesta oportunitat perquè normalment els diners no ens arribava als indígenes", afirma Tseredzaro que per primera vegada a París compta amb entusiasme com finalment ells van a poder finançar les pròpies iniciatives de la seva comunitat .

Malgrat els avenços, diverses organitzacions de la societat civil reclamen més de transparència, una responsabilitat financera que bloquegi els subsidis a les energies fòssils. El 2014 el sector de les energies fòssils va rebre 1100000000000 de dòlars, dels quals un 20% provenien de subsidis públics a aquest tipus d'energies.

"Els diners per a la transició climàtica existeix, està en els paradisos fiscals", afirma Gabriel Mazzolini, responsable de mobilització social de l'ONG Amics de la Terra a París, els que durant els últims mesos van requisar pacíficament 195 cadires d'oficines bancàries -el mateix nombre d'estats membres de la COP21- que seran retornades quan els bancs reinverteixin aquests diners desviat.

Anualment, 10% de la recaptació fiscal és evadida el que representa entre 100.000 i 240.000 milions de dòlars, quantitat que podria ser suficient per pagar els comptes de la transició climàtica. Entre els finançaments complementaris, cada vegada es deixen veure més contribucions privades, de manera que l'economista García insisteix que més enllà de l'Acord oficial és necessari que hi hagi un radar fort de vigilància i regulació de les finances privades.

Després de l'acord, Carlos García considera que "estem en un mínim però ja és un punt de partida, millor tenir un mínim positiu que no tenir res".

- FONT: LA MAREA.Escasos compromisos per a finançar una ambiciosa transició climàtica. La Marea:
http://www.lamarea.com/2015/12/13/escasos-compromisos-para-financiar-una-ambiciosa-transicion-climatica/

- #COP21 ACORD DE PARÍS 2015 ONU: