Nou Govern, velles polítiques. Només la lluita ens dóna el que el poder ens pren

NOU GOVERN, VELLES POLÍTIQUES
Només la lluita ens dóna el que el poder ens pren

La lluita de la CGT de Catalunya busca la construcció d’un futur individual i col·lectiu en llibertat i igualtat. Això implica la nostra autogestió quotidiana com a treballadors i treballadores i la nostra autodeterminació també com a poble. I això és aplicable als i les catalanes i a la resta de pobles del món.

Partint d’aquesta premissa, la proclamació d’un nou govern a Catalunya no ens genera cap satisfacció, sinó tot el contrari. En primer lloc, perquè és un govern que pivota entorn el principal partit de la burgesia catalana, Convergència Democràtica de Catalunya, un partit que mai no ha dubtat a l’hora de promoure o recolzar mesures contra la gran majoria de la població: reformes laborals, llei de desnonaments exprés, augment taxes universitàries, privatitzacions, retallades, etc. En segon lloc perquè desconfiem que CDC i la burgesia vulguin promoure un procés real d’autodeterminació dels i les catalanes. Al cap i a la fi, representen els interessos de classe dominant de les 400 famílies més poderoses del país. Tenim la sospita que la política catalana des de fa anys gira entorn l’escenificació i el tacticisme polític, sense afrontar els problemes socials reals i les desigualtats creixents. I l’argumentació que hi ha darrera de l’acord que ha facilitat la investidura del nou president reforça aquesta impressió.

Un dels principals perills d'una política interclassista és la moderació conscient o inconscient de l'expressió del conflicte social als carrers i als centres de treball. Des de la CGT de Catalunya alertem d'aquesta greu possibilitat en la lluita pels drets de la classe treballadora. Mentre el capitalisme segueix agredint-nos, seria un terrible error perdre el focus de la lluita social, emmirallades pel dia a dia de l'agenda política institucional o per manipuladores crides a l'estabilitat i la pau social.

Quina estabilitat seria aquesta? La dels centenars de milers de treballadores que patim la precarietat? La dels explotats, la dels aturats? Quina pau social? La de la rendició unilateral en l'autodefensa de la classe treballadora?

El camí està a les assemblees als centres de treball i als barris, a les ocupacions de botigues de Movistar, a l'enfrontament amb la política sanitària de l'ICAM, a les vagues, les manifestacions, les campanyes de solidaritat, etc. En l'organització col·lectiva, a nivell sindical i a nivell de moviment socials. Malauradament, ja estem acostumats a patir governs burgesos. El nostre pas ens l'hem de marcar nosaltres, i no pas cap govern, ni cap institució, ni la burgesia, ni els seus mitjans de comunicació domesticats.

Si hem de repensar i valorar alguna cosa és, de fet, com incrementar des de cadascun dels espais on ens trobem la confrontació directa amb el poder. El poder econòmic i els poders que li fan costat, entre ells el polític.

Per aquesta raó, passats els dies immediats a la proclamació del nou president de la Generalitat de Catalunya per part del Parlament, des de la CGT de Catalunya fem una crida a enfortir les lluites. I ens adrecem especialment als moviments populars instant-los a mantenir la plena autonomia ideològica, d’anàlisi i de lluita. La CGT ens comprometem a seguir estant allà on hem estat sempre i, en la mesura que siguem capaços de fer-ho, a construir espais de lluita més efectius de confrontació amb l’Estat i amb el Capital. I, evidentment, en la defensa de la nostra plena autodeterminació, també com a poble. En aquesta lluita ens hi hem de trobar tothom que anhelem la revolució social i la llibertat.

Barcelona, a 12 de gener del 2016

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya