Volen enfonsar RENFE
A punt de complir cinc anys d'existència, després de l'obligada divisió en dues, imposada per la matussera i nefasta Llei del Sector Ferroviari, impulsada i desenvolupada sota el mandat de governs de PP i PSOE, Renfe-Operadora arrossega un terrible deute, derivat en bona part de la gran renovació del seu parc de trens. Una astronòmica xifra que arribarà als 5.186 milions d'euros al finalitzar l'exercici del 2010, on no es preveuen beneficis i sí pèrdues.
A aquesta pesadíssima llosa econòmica, se suma la “punyalada” donada per l'actual Govern a través dels Pressupostos Generals de l'Estat de l'any pròxim, on l'Estat ha decidit no aportar els diners compromesos en l'actual Contracte Programa pel servei que Renfe-Operadora presta a Proximitats i Mitjana Distància, i que serà compensat mitjançant un augment de l'endeutament de la companyia. La xifra és de 350 milions d'euros.
Una situació que no és nova i evoca males pràctiques dels temps de la dictadura, solament que aquesta vegada l'escenari és molt diferent al dels temps de la companyia pública ferroviària integrada que era l'antiga RENFE. Ara estem en un escenari de progressiva liberalització i des del Ministeri de Foment s'anuncia que no trigant es donaran noves empentes a la liberalització del tràfic de viatgers.
Lligades a aquesta situació estan, sens dubte, les recents declaracions de l'actual Ministre de Foment (José Blanco), que parlen de donar entrada al capital privat en la construcció de noves infraestructures i de donar participació, quan es liberalitzi el tràfic de viatgers, a les empreses privades: pensaran vendre'ls a preu de saldo els nous trens (pagats amb diners públics) per a pagar el deute i així donar la participació promesa al capital privat?
L'ambigüitat del Ministre de Foment és com menys alarmant, sobretot quan ve d'un govern que de socialista o socialdemòcrata no té més que el nom, d'un govern que en l'actual crisi econòmica ha donat els diners dels ciutadans als banquers i que segueix privatitzant sistemàticament els serveis públics, tal com el partit alternant ara opositor. La partitocracia (que no democràcia) amenaça de nou el sistema ferroviari amb més privatitzacions.
Per a la CGT el problema del deute no és una qüestió sense importància, doncs de la viabilitat de Renfe-Operadora depenen les ocupacions de les seves 14.000 treballadores i treballadors i també les seves condicions de treball. No sembla gens probable que en aquesta situació d'endeutament hi hagi molts diners per a aconseguir una classificació professional adequada, que no ens oblidem havia de tenir un finançament específic.
NO A LA PRIVATITZACIÓ – SÍ A L'OCUPACIÓ PÚBLICA
SFF-CGT