Dels 8,5 milions de pensionistes que hi ha a l’Estat, quasi 2,5 milions cobren retribucions mínimes, inferiors a 600 euros. D’aquestes, 1,5 milions corresponen a dones
La defensa de les pensions públiques d'avui i de demà
És una lluita que s'associa sovint a la gent gran. Però col·lectius com la Marea Pensionista i Salvem les Pensions intenten capgirar l'argumentari dominant i convèncer les joves i les treballadores en actiu de la viabilitat de les pensions a llarg termini
El passat Nadal, Salvem les Pensions va dur a terme diverses accions contra campanyes publicitàries de plans de pensions privats que fan bancs i asseguradores, com aquesta, a la seu Central de Catalunya Caixa a la Via Laietana de Barcelona Clara Jorquera
Quan parlem del “problema de les pensions” sovint pensem en la crisi, la manca de fons per a pagar-les a causa de l'envelliment de la població, la necessitat de contractar una pensió privada per assegurar-nos un racó per al futur... I, donades les circumstàncies, no és estrany pensar així. Les entitats bancàries i les asseguradores s'han esforçat de valent per traslladar aquests arguments al relat dels mitjans de comunicació i a les reformes dels successius governs. De la mateixa manera, quan pensem en la lluita per defensar les pensions públiques, se'ns dibuixa una imatge de col·lectius de jubilades. Per què, són elles les afectades per les contínues reformes. O no és així?
Des de diversos grups d'activistes de defensa de les pensions públiques com Salvem les Pensions o la Marea Pensionista, amb el suport d'economistes del Seminari Taifa i d'advocats del Col·lectiu Ronda, busquen contínuament la manera de rebatre l'argumentari dominant, incidir en la línia de govern i mobilitzar tota la població activa amb diverses campanyes que impulsen.
Una pensió de jubilació mitjana a l'estat espanyol és de 889 euros al mes. Però dels aproximadament 8 milions i mig de pensionistes que hi ha, quasi 2 milions i mig cobren retribucions mínimes, inferiors a 600 euros. La situació s'agreuja encara més quan posem el focus en el gènere: d'aquestes pensions mínimes, 1 milió i mig corresponen a dones.
Dels 8 milions i mig de pensionistes que hi ha a l'Estat, quasi 2 milions i mig cobren retribucions mínimes, inferiors a 600 euros. D'aquestes, 1 milió i mig corresponen a dones
Aquestes són les pensions que es veuen més afectades per les reformes. Les últimes han estat modificar el complement de mínims, incrementar els anys de cotització i vincular el compliment de mínims a la residència a Espanya. Tots aquests successius canvis serveixen, segons en Carlos Martínez, membre l'assemblea de Salvem les Pensions, per a crear “les condicions idònies per a la privatització”.
Una sentència, precedent per continuar lluitant
Una de les campanyes que ha mobilitzat a més jubilades va ser la resposta a la reforma que deixava de revalorar les pensions segons l'Índex de Preus de Consum (IPC). Aquest canvi ha fet que les jubilades percebin menys diners que els què els pertocarien tenint en compte les fluctuacions del cost de la vida. La cooperativa d'advocats laboralistes Col·lectiu Ronda va elaborar reclamació administrativa sobre aquest fet per a presentar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). En rebre negatives, van facilitar un model de demanda judicial que, calculen, han presentat entre 5.000 i 8.000 afectades només a Barcelona.
Salvem les Pensions és un col·lectiu assembleari que va néixer a redòs del 15-M de Sants
Al setembre passat van obtenir una primera victòria: el Jutjat Social número 12 de Barcelona va considerar que la no revalorització de les pensions de jubilació era il·legal. Segons la jutgessa, no es respectaven lleis internacionals com la Carta Social Europea, que Espanya ha ratificat. És la primera vegada que una magistrada ha obviat el criteri del Tribunal Constitucional segons el qual la revalorització no era un dret consolidat. Des dels inicis del procés els advocats del col·lectiu Àlex Tisminetzky i Miguel Arenas consideraven aquest argument polític i no jurídic.
De moment només les pensionistes sentenciades al jutjat del social número 12 cobraran l'actualització. El resultat més immediat és que a les pensionistes ja se'ls aplicarà l'actualització de l'IPC, encara que el govern central recorri la sentència.
Al setembre passat el Jutjat Social número 12 de Barcelona va considerar que la no revalorització de les pensions de jubilació era il·legal
La previsió del Col·lectiu Ronda és que el cas arribarà o bé al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, o Tribunal Suprem o fins i tot a Europa, al Comitè Europeu dels Drets Socials. En qualsevol cas, el precedent marcat per aquesta sentència els dóna ànims per a seguir mobilitzant-se i veure que totes les petites accions són necessàries.
Agermanament amb les lluites d'arreu de l'Estat
La campanya de demandes per reclamar garanties de revalorització va unir moltes activistes a la Marea Pensionista, un col·lectiu format majoritàriament per jubilades. Ara bé, els seus objectius van més enllà. Creuen que només arguments polítics i no econòmics són els que sustenten les contínues reformes al sistema de pensions aplicades pels governs de l'estat.
Per ajuntar forces amb totes les afectades, el passat 25 de novembre van dur a terme presentacions públiques simultànies amb altres marees pensionistes. Van aplegar-se davant de la seu l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), a Barcelona, i també al Prat de Llobregat i a Girona. A Madrid van protestar enfront del Ministeri d'Hisenda i també van presentar-se els grups de Gijón i de Tenerife. A partir d'ara prepararan campanyes de forma conjunta.
Desemmascarant les pensions privades
Un altre grup actiu és Salvem les Pensions, un col·lectiu assembleari que va néixer a redòs del 15-M de Sants. Tot i que dóna suport als judicis per la revalorització, té com a prioritat donar arguments en defensa del servei públic.
Aquest passat Nadal, Salvem les Pensions va dur a terme diverses accions contra campanyes publicitàries de plans de pensions privats que fan entitats bancàries i asseguradores. És justament durant els últims mesos de l'any quan les promocions augmenten fent servir l'ham de la desgravació fiscal. Des del col·lectiu expliquen que només una petita part de la població pot accedir a aquests serveis privats. “Els qui més tenen són els més beneficiats perquè són els únics que ho poden contractar”, assegura Carlos Martínez.
Segons l'economista Miren Etxezarreta, per a assegurar-se una pensió privada de 898 € al mes (la mitjana actual) s'ha d'estalviar aproximadament 272.000 €
Segons els càlculs de l'economista del Seminari Taifa, Miren Etxezarreta, per a assegurar-se una pensió 898 € al mes (la pensió mitjana actual) s'ha d'estalviar aproximadament 272.000 €. A més, quan arriba el moment de cobrar aquests diners s'ha de pagar a hisenda tot allò que s'ha desgravat. D'aquesta manera el més beneficiat és l'empresa que n'ha cobrat els interessos. Per a Carlos Martínez, a més, “hi ha el perill afegit que aquest flux de diners va directament al mercat especulatiu”.
Sensibilització dels treballadors actius i joves
Els col·lectius en lluita estan formats majoritàriament per pensionistes i coincideixen quan afirmen que és un greu error. Juan Montero, de la Marea Pensionista, creu que “els joves estan desinformats i resignats a què no tindran pensió”. Per combatre-ho, des de l'assemblea Salvem les Pensions volen posar èmfasi aquest any en donar arguments i eines als treballadors en actiu perquè puguin combatre l'status quo.
Els col·lectius que lluiten per la defensa del sistema de pensions públiques estan formats majoritàriament per pensionistes i coincideixen en afirmar que és un greu error / Clara Jorquera
Martínez creu que “la crisi de les pensions no té res a veure amb la crisi econòmica, ja que la inviabilitat de les pensions públiques és un argument que fa molts anys que es defensa des del poder”. Per a ell, un dels problemes rau en la separació de les fonts de finançament del fons de pensions. L'any 1995, fruit del conegut com a Pacte de Toledo, el finançament de les pensions es va reduir tan sols a les aportacions de les treballadores a la Seguretat Social. En aquell moment, segons Etxezarreta, “va semblar una bona opció perquè l'INSS tenia molts recursos, però ningú va dir que hagués de ser per sempre”. Avui en dia es manté aquesta estructura, tot i que amb alguns complements de mínims dels pressupostos de l'Estat. En Carlos afegeix que “cap administració pública s'autofinança i, per tant, no hi ha cap raó que justifiqui que les pensions ho facin”.
L'any 1995, fruit del conegut com a Pacte de Toledo, el finançament de les pensions es va reduir tan sols a les aportacions de les treballadores a la Seguretat Social
Des de Salvem les Pensions es veu com a única opció raonable “els interessos que hi ha darrere per asfixiar el servei públic i poder privatitzar”. Per això, han iniciat una campanya de confluència sobretot amb sindicats alternatius. De moment, s'han reunit amb la CGT i amb la COS per a poder anar a centres de treball i crear-hi debat. Per a Martínez, “és un tema que afecta bàsicament a no jubilats i, per tant, els sindicats han de treballar-hi”. Vol que ells també donin a conèixer aquest argumentari alternatiu perquè sigui possible una futura mobilització més gran.
Les pensions del futur
A tots els fronts oberts que tenen els qui defensen les pensions públiques, en pocs anys se'ls hi sumarà un nou escull. A partir del 2019 es començarà a aplicar el factor de sostenibilitat. Es tracta d'incloure l'esperança de vida com a factor per a calcular la pensió. Com a primera mesura, a partir d'aquell any la pensió de partida passarà a ser, de manera automàtica, un 20% menor, aplicant un criteri que anomenen “equitat generacional”.
Tots els grups coincideixen quan afirmen que la raó de tots aquests successius canvis és la privatització total d'aquestes partides. És a dir, aconseguir gestionar des d'entitats privades totes les cotitzacions. En Carlos explica que els plans de pensions privats col·lectius ja són presents a moltes empreses i, fins i tot, en algunes administracions públiques.
Salvem les Pensions, va més enllà i proposa desvincular les pensions del món del treball; només així es garantiria que les pensions no siguin un reflex de les desigualtats del mercat laboral
Però això no els atura a continuar lluitant i tenen els ideals clars. Per a Montero, de la Marea Pensionista, “hi hauria d'haver uns pressupostos públics únics” que dotin de recursos el fons de pensions. A més, voldria un model on l'edat de jubilació estigués “fixada a 60 anys i les jornades laborals fossin de 30 hores setmanals com a única manera de repartir el treball”.
Martínez, de Salvem les Pensions, va més enllà i proposa desvincular les pensions del món del treball. “Totes les persones tenen dret a una pensió digna a partir de certa edat, independentment dels anys que hagin cotitzat i del lloc on ho hagin fet”. Només així es garantiria que les pensions no siguin un reflex de les desigualtats del mercat laboral.
FONT: LA DIRECTA
Més informació: