Clam ciutadà contra la corrupció

22/11/09 El Punt - Barcelona - Francesc Espiga

«No passaran!». Amb aquest crit de guerra recurrent i històric, es va posar el colofó a la concentració que es va fer ahir a la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona per expressar un rebuig ciutadà, nítid i contundent als darrers casos de corrupció ocorreguts a Catalunya. Però el missatge de l'acte, que comptava amb el suport de més de seixanta entitats, no es va limitar a ser una denúncia dels afers Millet i Pretòria. Va anar més enllà. Es va recalcar la necessitat d'investigar qualsevol indici d'irregularitat fins a les últimes conseqüències i, alhora, d'institucionalitzar mecanismes de control, especialment en matèria urbanística, per evitar que se'n produeixin més episodis. Prop de mil persones van participar en la protesta, que va estar amanida amb múltiples reivindicacions col·laterals.

Hi havia treballadors en atur, mestres que reclamen millores laborals, veïns de les Corts crítics amb el projecte de requalificació del Miniestadi, plataformes ecologistes o col·lectius d'afectats per l'espetec immobiliari. Tampoc no hi van faltar els habitants de Santa Coloma, exhibint xoriços. L'amalgama de col·lectius i entitats que es van plantar de 6 a 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume era tant rica com variada. Ahir, però, feien causa comuna amb un mateix lema: Contra la corrupció i la impunitat: Mobilització popular en defensa del bé públic. Una mostra significativa de l'impacte social que han tingut els escàndols Millet i Pretòria, i que han provocat mostres de rebuig des de pràcticament tots els àmbits. I ahir, del que es tractava, era que la societat civil i el teixit associatiu també l'expressessin públicament.

A les 6 de la tarda els Diables de Sant Antoni escalfaven l'ambient a cop de timbal, quan es va produir l'anècdota. Un centenar de marroquins van aparèixer de cop a la plaça exhibint banderes del seu país, fotos del monarca Mohamed VI i nombroses pancartes en contra de la independència del Sàhara. Ai. A pocs metres, coincidien dues convocatòries amb sensibilitats clarament contraposades respecte a un tema calent, com és la qüestió sahrauí. Els Mossos, però, van ser vius i van poder desviar els manifestants promarroquins cap a carrers més recòndits. Els tambors i el soroll de cassoles, continuaven retronant en l'ambient.

El manifest

La concentració va emfasitzar el seu caràcter més reivindicatiu en el torn dels parlaments. Va parlar un representant de l'assemblea d'aturats de Barcelona, que va recordar que els ajuts que el govern espanyol ha donat a la banca són considerablement més substanciosos que els que es destinen als que han perdut la feina i han exhaurit la prestació. «Això és legal, però no és frau?» es va qüestionar. L'actriu Carme Sansa i la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Eva Fernández, van tancar l'acte amb la lectura del manifest. En ell, es recalcava que darrera els casos de corrupció apareguts recentment «hi ha responsabilitats polítiques, que algú haurà de reconèixer i assumir» i, per tant, «no podem deixar que aquests afers es liquidin amb una disculpa en veu baixa». Aquest, de fet, va ser un argument que molts dels presents van exposar amb els seus crits. Cal aixecar totes les estores. Peti qui peti. El manifest, però, també va posar l'accent en la necessitat «de refer els mecanismes de control públics i polítics» per evitar més escàndols. En aquest sentit, la recepta que van assenyalar les entitats convocants requereix una major implicació «i participació» de la ciutadania en els afers públics que, tanmateix, s'ha d'acompanyar de «canvis profunds» en les polítiques de sòl i habitatge perquè es deixin de regir per paràmetres especulatius: «Tenim el dret d'exigir una administració pública que preservi els drets dels ciutadans i no els dels interessos privats», deia el text. La clausura, pròpiament, la va fer el periodista David Fernández, que va incitar els concentrats a no baixar la guàrdia i va llançar, tot seguit, un advertiment a corruptes i especuladors: «No passaran!», una consigna tan eterna com adaptable que la plaça Sant Jaume es va fer seva.

Noticia extreta del diari El Punt

El manifest llegit a la concentració:

CONTRA LA IMPUNITAT I LA CORRUPCIÓ

MOBILITZACIÓ POPULAR EN DEFENSA DEL BÉ PUBLIC

I

Els afers Millet i Pretòria han mostrat amb tota claredat que la corrupció és un greu problema també a Catalunya i exigeix una resposta ciutadana contundent, orientada a evitar que es converteixi en una situació endèmica.

II

La corrupció no és només un problema d’immoralitat individual. Ha estat afavorida per un model econòmic en el que l’especulació privada, l’ erosió de la gestió publica, la privatització i la mercantilització de moltes activitats i serveis públics necessaris per la vida humana ha donat guanys considerables a determinats grups empresarials i ha debilitat el sentit del servei a la col·lectivitat, perjudicant a la majoria de la població i generant grans costos socials.

III

Al marge dels delictes concrets, hi ha molta responsabilitat política que algú haurà de reconèixer i altres assumir. No podem acceptar ni que es tracti de resoldre la qüestió en clau de mera negociació entre forces polítiques ni els intents d’encobrir les irregularitats i els interessos econòmics en el finançament dels partits polítics. No podem deixar que aquests afers es liquidin amb un mer tràmit parlamentari i una demanda de disculpes amb veu baixa.

IV

La gravetat dels fets requereix una investigació judicial acurada i diligent. El poder judicial ha d’investigar a fons i defensar els drets col·lectius lesionats. No podem acceptar ni tractes de favor ni intromissions polítiques orientades a dilatar el procés i diluir les responsabilitats. El principi de presumpció de innocència i la rellevància dels encausats no es pot utilitzar com excusa per difuminar la gravetat dels fets ni per justificar tractes de favor.

V

Cal per tant refer mecanismes de control públic i col·lectiu, començant per fer funcionar els ja existents (Sindicatura de Comptes, Oficina Anticorrupció, etc.). Però cal anar més enllà, introduint no només mecanismes més efectius de control, sinó reformes en aquells sectors claus que possibiliten la corrupció: política urbanística, contractació pública, mercat financer, etc. Sense reformes en les polítiques de sol i habitatge, la gestió dels serveis públics o el control del sector financer, serà impossible eradicar la corrupció com a pràctica generalitzada.

VI

No es tracta només d’aprovar reformes i manifestar bona voluntat. Un element clau de les reformes ha de ser el de propiciar una major participació activa dels ciutadans i les organitzacions socials. Feia molt temps que entitats i moviments socials denunciàvem irregularitats i especulacions, però sempre han mancat els mecanismes i procediments perquè aquestes veus siguin escoltades. La participació social, ben informada, és la millor garantia per evitar repeticions. Cal un debat ampli al conjunt de la societat de les mesures que cal prendre per sortir de la situació actual. Per això les reformes necessàries han d’incloure mecanismes efectius de transparència i participació social.

VII

Avui més que mai necessitem un reforçament de l’espai públic i l’interès col·lectiu per fer front als múltiples i greus problemes que ens afecten com a societat. I tenim el dret d’exigir una Administració pública als serveis dels ciutadans i no dels interessos privats. Una defensa que no poden fer aquells polítics que tan aviat representen a la col·lectivitat com dirigeixen o assessoren potents grups empresarials.

VIII

Volem participar d’aquest procés perquè sons els interessos col•lectius els que estan en joc. La ciutadania té el dret a exigir transparència i protagonisme en un tema que afecta a tothom. Per canviar les coses es crucial la mobilització i la participació social. La ciutadania, les entitats i organitzacions socials, tenim el deure i la necessitat d’impedir que el que avui ens reuneix no torni a passar. Ens cal actuar com persones actives per transformar una realitat que no ens agrada i que ens fa mal. Tots i totes estem cridats a participar, a exigir canvis, a millorar la nostra vida social.

IX

Diem no a la corrupció. No és un mal endèmic. El podem eradicar. Amb reformes socials i, sobretot amb participació i perquè un altre món es possible i necessari:

En front de la corrupció

Ara es la hora de la participació