Absolen el treballador de TV3 a qui acusaven de revelació de secrets

Absolen el treballador de TV3 a qui acusaven de revelació de secrets

La CCMA anuncia que no recorrerà la sentència tot i que va demanar set anys de presó per un delicte continuat de descobriment de secrets i un delicte de revelació de secrets. L'advocat de la defensa i el comitè d'empresa celebren la decisió judicial

Dotze dies després del judici, la jutgessa ha fet pública la sentència absolutòria per a Gustau C., treballador de TV3 acusat d'un delicte continuat de descobriment de secrets i d'un altre de revelació de secrets l'any 2012. La sentència, de tretze pàgines, considera els fets denunciats com a delictius, però descarta poder-ne atribuir l'autoria a l'acusat.

La jutgessa s'acull a diverses sentències del Tribunal Suprem sobre la tipificació del delicte de què se l'acusava per rebatre l'objecció que va fer l'advocat de la defensa i considerar que les acusacions sí que eren correctes. És a dir, efectivament, algú es va infiltrar a quatre bústies de correu de la corporació i va difondre continguts i informació confidencial, però no se sap qui ho fa ver.

Considera com a fets provats que, la data dels fets, es podia accedir "sense problemes" al departament de postproducció –on treballava l'acusat–, instal·lar-hi programes sense supervisió i treballar als ordinadors oberts per una altra usuària "sense introduir cap contrasenya o clau identificativa". Així mateix, considera que no s'ha provat que aquestes conductes delictives s'haguessin dut a terme als equips informàtics propietat de l'acusat ni que, "en definitiva, sigui l'autor de cap dels dos delictes pels quals s'ha formulat l'acusació". A la sentència, la jutgessa recull que cap testimoni de la defensa ni de l'acusació ha fet cap manifestació relativa a l'autoria de l'acusat.

Destaca un fragment en què s'indica que "és evident que la seguretat informàtica, l'any 2012, era força deficient i que no existia un control d'accés als equips o al mateix departament". Així mateix, posa en dubte les conclusions dels Mossos d'Esquadra que situen l'acusat com l'única persona que treballava al departament durant certes franges horàries en què es van produir els delictes. "Tots aquests indicis no deixen de ser merament circumstancials, qualsevol va poder entrar en aquell departament i utilitzar els ordinadors com s'ha dit", sentencia la jutgessa. I afegeix que "no s'ha provat que la instal·lació del sistema TOR per part de l'acusat al seu ordinador personal fos anterior a la data dels fets".

Abans de les conclusions finals, la jutgessa exposa els raonaments a favor i en contra d'una sentència condemnatòria basada en les inferències lògiques derivades de l'acumulació d'indicis. S'acull a sentències del Tribunal Constitucional per posar en relleu la presumpció d'innocència i conclou: "Davant d'aquesta situació d'incertesa probatòria i davant la inexistència d'indicis, necessàriament s'ha d'acudir a l'auxili de l'in dubio pro reo i al mandat absolutori que aquest imposa".

L'advocat defensor, Carlos Sánchez Almeida, valora la part final de la sentència, on s'exposen els motius de l'absolució, i afirma: "Coincideix amb les nostres tesis". Per a l'advocat, no queda acreditat de cap manera que el seu client fos qui havia comès el delicte perquè no hi havia "prova plena". Afirma que, ara, el seu client es troba "molt relaxat i tranquil després d'haver patit molt".

Sánchez Almeida destaca que la sentència "passa de puntetes" pel tema del delicte; les dades sí que eren secretes, però la sentència "no entra en profunditat" en la pena ni el tipus aplicable, ja que és absolutòria. Per a l'advocat, la raó fonamental és la manca de prova de l'acusació i la manca de seguretat informàtica de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. "La personalitat del Gustau ha pogut ser suplantada per qualsevol: una de les quatre adreces infiltrades era la seva", subratlla l'advocat. Afegeix que tota l'acusació eren indicis que haurien pogut ser generats per l'autèntic culpable perquè els ordinadors eren accessibles per a qualsevol treballadora.

Finalment, Sánchez Almeida aplaudeix que la CCMA no presenti recurs. "És intel·ligent per part seva: la jurisprudència del TEDH mostra que és molt difícil aconseguir una sentència condemnatòria quan la primera ha estat absolutòria", afirma.

Alegria de la plantilla i satisfacció de la direcció

"Avui, a TV3, hi ha moltíssima alegria, és una alegria desbordada", ha declarat la presidenta del comitè d'empresa, Roser Mercadé. Mercadé ha emfatitzat que estant "contentes" pel desenllaç i per una sentència que entenen que "desargumenta" la demanda. "No és una sentència simple", exposa. Mercadé ha explicat que el treballador absolt està molt content "perquè ja s'ha acabat el malson".

En una nota de premsa emesa pel comitè d'empresa de TV3, celebren l'absolució del company i convoquen una concentració el dimecres 13 de juliol a les 15 h als estudis de TV3 de Sant Joan Despí. Allà, informaran de les novetats, si n'hi ha, i celebraran la sentència judicial. "Ja ens toca", ha reblat Mercadé. Cal afegir que la sentència també recull el context sociolaboral en què es van donar els fets, l'amenaça d'un ERO, que al final es va materialitzar.

A la mateixa nota, demanen la dimissió de Brauli Duart i Núria Llorach, conselleres del consell de govern de la CCMA. "Van insistir a mantenir l'acusació contra el treballador dins el consell de govern", explica Mercadé. Afegeix que una persona del consell de govern va demanar que la CCMA es retirés de la demanda; com que no ho va aconseguir, va fer constar el seu desacord a mantenir l'acusació.

Aquesta afirmació contradiu el que asseguren les fonts de la direcció de la CCMA. "No ens consta gens", asseguren en declaracions a aquest mitjà. "El que traslladem és el que emetem com a corporació", asseguren les mateixes fonts.

La CCMA ha emès un comunicat en què respecta la decisió del tribunal per respecte a l'Estat de dret i mostra la seva satisfacció "perquè deixa provat sense dubte que sí que es van cometre els delictes denunciats". Les fonts consultades assegurem que així s'esvaeix "la possible ombra de dubte sobre si la direcció es trobava darrere la filtració de les informacions. Queda sense resoldre, però, qui va fer la filtració.

El comitè d'empresa es preguntava si la CCMA recorreria la sentència. Tant al comunicat com al Telenotícies migdia, la CCMA ha fet públic que no ho farà. Les fonts de la direcció asseguren que no iniciaran cap altra cerca i que "per a la corporació, s'ha acabat".

* Notícia publicada a la Directa
https://directa.cat/actualitat/absolen-treballador-de-tv3-qui-acusaven-de-revelacio-de-secrets

Declaren innocent el treballador de TV3 a qui demanaven 7 anys per filtrar dades de la plantilla

El tribunal de Barcelona ha declarat innocent el treballador de TV3 acusat de revelar secrets a través de la divulgació per un correu electrònic piratejat de les dades del conjunt de la plantilla, segons es pot veure a la sentència adjunta. La direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) havia demanat 7 anys de presó per aquest operari. La petició va sublevar els treballadors de la televisió i la ràdio públiques en un moment en què hi havia pau social després de mesos d’enfrontaments.

Els empleats dels mitjans públics han realitzat vagues i concentracions per reivindicar l’absolució del seu company. El comitè d’empresa de TV3 es va arribar a tancar a la seu de la CCMA sense aconseguir que la seva presidenta, Núria Llorach els rebés per fer-li arribar la seva petició de retirada de la denúncia.

El cas es va iniciar l’1 d’agost de 2012 amb un missatge enviat presumptament des del correu electrònic del president del consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, el correu es va rebre a totes les bústies del correu intern de l’ens. Adjuntava un full amb les dades de tots els treballadors, sous i càlculs del costos dels seus acomiadaments. Una informació que havia estat demanada abans pel comitè d’empresa.

Les dades revelades pel correu van causar un gran terrabastall i interpretacions contradictòries. Des d’entendre-ho com un globus-sonda de la direcció, fins a veure-ho com una acció per a desvelar un secret atresorat per la cúpula de la televisió pública catalana.

La corporació va encarregar una investigació policial per trobar l’autor de la filtració. Durant 14 mesos els treballadors de Televisió de Catalunya van ser escrutats en una investigació de la qual es desconeixen els límits.

L’octubre de 2013 els Mossos d’Esquadra van entrar per sorpresa a casa d’un empleat de TV3. Van regirar durant hores i van requisar un ordinador. Després van detenir el treballador i durant 72 hores va ser interrogat. En sortir estava acusat de “descobriment i revelació de secret”, ambdós càrrecs relacionats amb la filtració de la informació sobre l’ERO que es preparava a la CCMA.

Després, contra el que havia assegurat la direcció de la CCMA, es va fer l’ERO, que va costar més de 300 llocs de treball a TVC. Les dades comunicades eren certes.

Els treballadors sempre van demanar la retirada de la denúncia per entendre que no aportava res positiu al cas tenint en compte que després de l’ERO s’havia encetat un cert període de pau laboral a la televisió pública de Catalunya.

En el judici els mateixos Mossos d’Esquadra que van realitzar l’escorcoll a casa del treballador de TV3 van reconèixer que no podien afirmar sense cap mena de dubte que de l’ordinador del llavors acusat s’haguessin fet les manipulacions al sistema informàtic des d’on es va distribuir la informació.

Proves circumstancials

La sentència afirma que les proves aportades per la Fiscalia van ser “circumstancials” i no suficients per justificar una condemna. Segons les consideracions de l’acusació, el treballador Gustau C . pertanyia al departament de postproducció, des d’on es van fer alguns dels accessos als correus electrònics privats dels directius. I els accessos coincidien suposadament amb l’horari de l’acusat.

La magistrada ha indicat també en la sentència que qualsevol podria haver entrat al departament de postproducció i usar els ordinadors. També posa en entredit que Gustau C tingués instal·lat abans dels fets en el seu ordinador l’accés a la xarxa TOR, que fa anònima la navegació.

Un altre aspecte destacat en la sentència és que ningú ha pogut demostrar que fos el treballador acusat i no una altra persona qui accedís als correus electrònics des d’on es van divulgar les dades salarials dels treballadors de TV3.

El dur procés seguit entre 2012 i ara ha fet que entre la plantilla i la direcció de TV3 hi hagi molta desconfiança. El comitè d’empresa de la televisió pública ha emès, en saber-se el veredicte, un comunicat en què demana la dimissió del que en el moment dels fets era el màxim responsable de la televisió i ara forma part del consell de direcció, Brauli Duart. També demanen la dimissió de Núria Llorach, actual presidenta de la CCMA. Sigui com sigui, el comitè ha convocat els treballadors a una assemblea que es farà dimecres 13 al lloc conegut con ‘la pedra’ per valorar les accions a realitzar d’ara endavant.

Per la seva banda el consell de govern de la CCMA ha emès un comunicat, llegit al Telenotícies migdia. en què assegura que no recorrerà la sentència absolutòria del treballador deTV3.

* Notícia publicada al Diari del Treball
http://diaritreball.cat/declaren-innocent-treballador-tv3-acusat-filtrar-dades-dels-salaris-plantilla/