A l’Antonio Cano

Ja fa més de 6 anys. Va sonar el telèfon. Feia pocs dies que el tenia, ja que era el de la secretaria d’acció social de la CGT de Catalunya. A l’altra banda una veu que, amb el temps, se’m va fer inconfusible.

“Hola, soc l’Antonio, de Parcs i jardins”, em va dir.

I va continuar explicant-me que em trucava per demanar-me ajuda en relació l’Alfonso, un company de feina i de secció sindical que estava a punt d’entrar a la presó pel conegut cas del “Kubotan”. Era l’època del tripartit. Dels Mossos de la Tura i després de’n Saura.

Les setmanes i mesos posteriors la cara de l’Antonio, les seves paraules i els seus gestos se’m van anar fent cada vegades més familiars. El veia a les activitats que els jardiners/es de Barcelona feien, no només per reivindicar drets laborals, sinó també per defensar l’espai col·lectiu de la ciutat, les seves plantes i els seus parcs i jardins. I també a les lluites veïnals del seu barri, La Barceloneta. Contra l’Hotel Vela. Junt amb moltes més fent de David contra el Goliat de l’especulació emparada pels successius governs municipals. Va formar part de la veu digna que va sortir el carrer en aquella vaga general, convocada quasi en solitari per la CGT de Catalunya contra la reforma pactada de les pensions per CCOO, UGT, la patronal i el govern, ja quasi decrèpit, de Rodríguez Zapatero. Era el 27 de gener del 2011. I després va venir el 15-M, amb la primavera de les places i on els jardiners també van ser indignats. I les manifestacions, i la lluita contra retallades i privatitzacions. I les ganes de fer, del sindicat, una eina de lluita real, no només per a treballadors homes, fixes i de grans empreses públiques i privades. I tantes altres coses…

L’Antonio no sortia als mitjans de comunicació. No presumia de nom propi. Mai es reivindicava a ell. Malgrat que els darrers anys han sigut temps en què això ha passat massa sovint. No, l’Antonio simplement va ser part de la lluita. La nostra. I, el pas del temps que l’ha acabat matant, l’ha fet també part de nosaltres.

Antonio, has mort. Avui et diem adéu. Però continues sent nosaltres, dins nostre. I això et fa ben viu. Gràcies per compartir amb nosaltres la vida.

* Article d'Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya, amb motiu de la mort del militant de CGT Parcs i Jardins de Barcelona
https://lasaldelaterra.wordpress.com/2016/09/01/a-lantonio/