El fals naufragi del Grup Contenemar
Pablo Elorduy - Redacció Diagonal
CGT denuncia que la família Seguí hauria desviat un milió d'euros dels comptes del Grup Contenemar. Mentrestant, prossegueixen els acomiadaments en empreses del grup.
La tripulació del Mercedes del Mar roman a bord del vaixell, en el port de València, des del 27 de juliol. Porta quatre mesos sense cobrar. Dels 32 treballadors que van començar la vaga, actualment només resisteixen 9. Els que falten s'han marxat a la recerca d'un altre treball. Pedro, un dels que continuen a bord d'aquest vaixell de la companyia Iscomar, una de les empreses del Grup Contenemar, explica que no poden marxar-se sense més. “No t'acomiaden i, al no fer-lo, si marxes estàs abandonant el lloc de treball, de manera que no pots cobrar la indemnització per acomiadament”. A Barcelona, els empleats del Teresa del Mar, un altre buc del grup Contenemar, un holding que conformen prop de cent empreses controlades per la família Seguí, estan en una situació semblant. El Gracia del Mar es troba a Vigo; allí l'empresa va tallar el subministrament de queviures i d'energia per a desallotjar la nau. A més hi ha altres ERO presentats en empreses del grup, com Estibadora de Ponent, Terminales del Turia, Transportes Guadalaviar, i un expedient en les oficines de Contenemar a Madrid.
“El grup està ferit de mort”, sentencia un reportatge sobre Contenemar en la revista Transporte XXI, “el concurs de creditors afecta a gairebé totes les societats del grup, que té en curs vuit ERO d'extinció que afecten al 70% de les seves ocupacions”. La companyia justifica els acomiadaments per la crisi econòmica. El descens de l'activitat comercial, exposen, ha dut a Contenemar a acumular pèrdues per 42 milions d'euros. No obstant això, segons explica l'advocat Rafael Goiría, la ferida d'aquesta companyia no és tan greu: “Amb els estudis que hem fet, dels 42 milions de pèrdues, el 70%, és a dir, 30 milions, són deutes a empreses del grup, apuntades per a augmentar les pèrdues, un artifici comptable”, explica aquest lletrat a DIAGONAL. “En un plànol metafòric, el que passa és que a cada costat de la taula s'asseu un germà: entre ells s'imposen el preu dels nòlits, es noliegen vaixells a preus fora de mercat i manegen els preus, de manera que quan van a demanar crèdits als bancs presenten balanços sanejats i quan els interessa una operació com l'actual el que fan és inflar-se a pèrdues”, detalla.
Des del Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant-CGT (STMM-CGT) assenyalen que darrere d'aquest moviment apareix la intenció del Grup d'empitjorar les condicions dels treballadors, de per si mateix castigades per la parcel·lació; acomiadar treballadors per a contractar més barat, de manera que les indemnitzacions de les persones acomiadades corrin a compte del Fons de Garantia Salarial i l'INEM.
Mentrestant, “l'empresa continua la seva normal activitat utilitzant bucs noliejats i espais de celler d'altres bucs. En definitiva, la càrrega transportada és la mateixa que en anys anteriors sotmesa a les naturals oscil·lacions del mercat”, resumeix l'escrit presentat per STMM-CGT a la Conselleria d'Ocupació de Madrid contra l'Expedient d'Extinció de Contractes de Contenemar. I en el mercat, el que li correspon a aquesta empresa és un 40% del sector del transport marítim de mercaderies, un tros de pastís que li va reportar 131 milions en ingressos l'any 2008 i que permet, com figura en l'Expedient, que sis membres de la família Seguí estiguin donats d'alta en la Seguretat Social en diferents empreses del grup com treballadors per compte aliè, “el que, a més de ser il·legal, suposa un cost anual en salaris i càrregues socials d'uns 630.000 euros”. A més, la Comissió de Treballadors de Contenemar denúncia una desviació de capitals de més d'un milió d'euros des de Contenemar a comptes particulars de la família Seguí.
Enric Tarrida, secretari general de CGT Sector Mar i Ports, considera improbable que l'empresa hagi passat en dos anys de tenir beneficis sucosos a pèrdues de tanta magnitud, a pesar del baixó de l'activitat provocada per la crisi. En això aprofondeix Goiría, qui també critica la passivitat de l'administració davant el dúmping laboral portat a terme pels Seguí. Pedro, a bord del buc, confirma que cap funcionari s'ha passat per allí, tan sols una parella de la Guàrdia Civil es va acostar al port, en els dies previs a la disputa del campionat de Fórmula Ú, per a preguntar per una pancarta que els empleats havien penjat en el Mercedes del Mar.
La importància de dir-se Seguí
L'enfonsament en 2007 del Don Pedro, un dels vaixells d'Iscomar, i l'abocament de part del seu fuel en la costa d'Eivissa va dur als periòdics el nom d'aquesta companyia. Aproximadament 1.400 treballadors són emprats per les diferents empreses dels Seguí. Aquest és, segons el parer de Rafael Goiría, un dels motius perquè fins a ara cap Govern hagi volgut interferir en les seves activitats, a pesar que des dels anys 80 aquesta companyia arrossega un deute amb l'Administració, amb Hisenda, la Seguretat Social i les autoritats portuàries que avui es calcula de 60 milions d'euros. Al setembre, ANAVE, la patronal naviliera, va criticar la “condescendència per part dels gestors públics” amb Iscomar i Contenemar a l'hora d'exigir-los els pagaments corresponents. “Ningú els fica mà”, assenyala Goiría, i és que la influència de la família Seguí en la política balear és significativa. Dos dels seus membres formen part del Partit Popular menorquí; un d'ells, José Seguí, ha estat senador, i la família també controla el Diari de Menorca.
Article de Pablo Elorduy publicat al núm. 111 de la revista Diagonal
www.diagonalperiodico.net/El-falso-naufragio-del-Grupo.html