Millor un present actiu que un demà radioactiu… i pagant

El Projecte de Llei que acompanya els pressupostos Catalunya pel 2017 inclou un impost que, segons l'autor de fet instaura "el dret a enverinar la població a canvi de pagar una taxa", evitant el debat sobre el tancament de les centrals nuclears catalanes

La sintonia del govern de Catalunya, format pel PdECat (l'antiga CDC) i ERC, amb la indústria nuclear i els seus seguidors no té res a envejar a la que mostra el PP en l'àmbit de l'Estat. El darrer episodi: la inclusió d'un "impost" que grava "el risc local mediambiental" i, en última instància, sobre les persones, que deriva de la realització d'un seguit d'activitats relacionades amb elements radio tòxics generats en reaccions termonuclears: la producció; la manipulació i transport; la custòdia transitòria; i la dispersió, rutinària o accidental de les dites emissions", un impost que figura en el Projecte de Llei que acompanya la presentació dels pressupostos de la Generalitat pel 2017, podria semblar un exercici de coherència en clau "qui contamina paga", però res més lluny de la realitat. Repassem els fets.

L'idil·li entre CDC, ERC i la indústria nuclear es formalitza el 2013, amb la publicació del Document número 9 del Consell Assessor per a la Transició nacional. Dedicat a l'aigua i l'energia, el document planteja sense embuts que cal allargar el funcionament de les tres centrals atòmiques de Catalunya fins als 60 anys (pàgina 106 de l'informe), es tracta d'una de les reivindicacions més repetides per la indústria nuclear des del 2001, i un pas que ni tan sols el PP s'havia atrevit a donar.

Un cop garantit allò que reivindiquen els que manen en temes d'energia calia fer-lo digerible. Els reactors que funcionen a Catalunya tenen el nivell més alt d'avaries i impactes ambientals del total de set que funcionen a Espanya, amb casos que han requerit intervencions internacionals com el de la corrosió de la refrigeració de Vandellòs 2 en 2005, o la fuita de radiació d'Ascó en 2007 – 2008. Es tracta, a més, d'artefactes envellits, Ascó 1 fa 32 anys que funciona, Ascó 2, 30; i Vandellòs 2, 28.

Vandellòs 2 ha de renovar el seu permís de funcionament al juliol del 2020, i Ascó a l'octubre del 2021, en aquests moments hi ha un intens debat, que no està adequadament recollit pels mitjans informatius de més abast, sobre els perills per a la salut i la seguretat que suposa mantenir funcionant els reactors nuclears fins als 60 anys.

En aquest context aplicar un "impost" a la contaminació radioactiva és una manera de desviar l'atenció del que és més important si atenem a criteris de salut i seguretat de la població: no renovar els permisos de funcionament el 2020 i 2021 i obligar a les empreses a què presentin un pla de tancament. Però la qüestió té unes implicacions més profundes.

Des dels inicis de l'energia nuclear el perill de les emissions radioactives que les centrals emeten en el seu funcionament "normal", les anomenades "baixes dosis", ha estat negat sistemàticament per la indústria. Els que es beneficien de les nuclears han repetit incansablement que les emissions eren innòcues, que les denúncies que vinculaven el funcionament de les nuclears amb un increment de les malalties, especialment del càncer, generaven alarmisme social injustificat i irresponsable. Cada estudi que mostrava una relació en aquest sentit era qüestionat en el seu rigor, i contestat amb estudis contraris.

I, de cop i volta, per legitimar el funcionament dels tres reactors de Catalunya la Generalitat escriu en l'article 51 del Projecte de Llei que "la possible dispersió d'elements radio tòxics genera un important risc mediambiental i per a les persones, (...)" i que "són emissions rutinàries aquelles que es produeixen en la operació normal d'un reactor termonuclear i que estan regulades, tant pel fa a la seva quantitat com a la seva dispersió controlada en el temps."

Les implicacions d'aquest reconeixement legal del fet que els reactors nuclears emeten radiacions que poden provocar malalties té dues conseqüències d'ampli abast: la primera, afecta a Ascó i Vandellòs, però també a Cofrents, Trillo, Almaraz... i a Garoña, la central aturada per Endesa i Iberdrola que ara demanen que torni a funcionar.

La segona: si s'accepta que hi ha un perill ambiental, què és més humà, lògic o racional, eliminar el perill o cobrar pel dret a provocar-lo?

Aquest és el nucli de la qüestió: el suposat "impost" a l'emissió de contaminació radio tòxica esdevé, de fet, el dret a enverinar el medi ambient i la salut de les persones amb contaminació radio tòxica a canvi de pagar una taxa. Una taxa que podem acabar pagant-la els consumidors d'electricitat per la via de l'augment de tarifes.

Per cloure, tres apunts breus que requeririen més espai per ser desenvolupats. Primer: les centrals nuclears no són necessàries; per mantenir-les funcionant, ja que són molt complicades d'aturar, s'han de mantenir inactius altres sistemes de generació d'electricitat, i s'ha de bloquejar el desenvolupament de les energies renovables. Segon: contra el que afirma la indústria nuclear i els seus seguidors, les centrals nuclears no serveixen per mitigar el canvi climàtic: tot el procés de fabricació del combustible nuclear consumeix grans quantitats de combustibles fòssils que generen ingents quantitats de gasos que acceleren el canvi climàtic.

I tercer, es procura mantenir amagat el fet que un accident en un reactor nuclear pot evolucionar ràpidament cap a una catàstrofe ecològica i social irreversible. Han passat 30 anys des de Txernòbil, i 5 anys des de Fukushima; ni a Belarús, ni a Ucraïna, ni al Japó es veu el final d'una catàstrofe que provoca seqüeles en forma de malalties degeneratives i hereditàries i que, en el cas del Japó, continua abocant centenars de tones d'aigua radioactiva a l'Oceà Pacífic cada dia. Una radiació que arriba als nostres organismes per la cadena alimentària.

En el cas de Catalunya, i d'Espanya, estem parlant de reactors nuclears que cada cop tenen més avaries. Es podrien apuntar molts més motius per procedir a no renovar els permisos de funcionament en 2020, 2021 i 2024 (quan li correspon a Trillo), però legalitzar la contaminació radioactiva que les centrals d'ENEL-ENDESA, IBERDROLA i GAS NATURAL FENOSA emeten cada dia amb un «impost» és el millor favor que es pot fer a una indústria que no té cap raó d'existir, malgrat els abundants mitjans amb què ens repeteix cada dia que és imprescindible.

Millor avui actius que demà radioactius i, a més, pagant.

* Miguel Muñiz és membre de Tanquem Les Nuclears, del Moviment Ibèric Antinuclear a Barcelona i del Col·lectiu 2020 Llliure de Nuclears i manté el web Si renovables, nuclear no. Article publicat a la Directa.
https://directa.cat/actualitat/millor-un-present-actiu-que-un-dema-radioactiu-pagant