La crisi provoca el major augment de la jornada laboral des de 1983
Agències
La recessió de 2009 no només està provocant efectes devastadors sobre l'ocupació -1,47 milions de llocs de treball destruïts en els últims dotze mesos-, també en les condicions laborals dels qui han conservat la seva ocupació. Fins al punt que l'any 2009 s'ha tancat amb un augment de la jornada laboral desconegut des de 1983. En concret, i segons les dades de la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius -un organisme depenent del Ministeri de Treball-, la jornada laboral anual pactada entre empresaris i treballadors se situa en 1.752,1 hores treballades. És a dir, 3,6 hores més que un any abans (dades fins al passat 30 de novembre).
El rellevant de la pujada no és tant l'increment, sinó que trenca una clara tendència descendent en el nombre d'hores treballades iniciada arran de que el primer govern de Felipe González fixés un màxim legal de 40 hores setmanals, i que va significar en mitjana una setmana més de descans laboral a l'any. Així, l'any 1984 la jornada anual va baixar en 47,2 hores respecte a l'any anterior. Des de llavors, en tan sols quatre exercicis s'havia produït un increment en el nombre d'hores treballades, i per descomptat en tots els casos en molta menor quantia que en 2009. Durant el trienni immediatament posterior a la recessió de 1993 es va registrar un increment del nombre d'hores treballades que en cap cas va arribar a les 2,5 hores (1994), però la recuperació econòmica va acabar amb aquest repunt. I el mateix va ocórrer en 2008, quan a l'inici de la crisi es va produir un lleuger increment de menys d'una hora en uns moments en els quals l'ajustament es va acarnissar amb els treballadors amb contracte temporal. L'any 2009 s'ha produït doncs el major increment des de 1983, el que dóna idea de la intensitat de la crisi.
La relació entre nombre d'hores treballades i conjuntura econòmica és inqüestionable. En els anys de bonança, les empreses accedeixen a rebaixar la jornada laboral, ja que els augments de plantilla permeten absobir els increments de demanda. Per contra, en períodes de crisis passa tot el contrari, encara que mai amb la virulència actual. I així s'explica que des de l'any 1983 -any que va entrar en vigor la llei de les 40 hores- la jornada laboral mitjana pactada en conveni s'hagi reduït en 93,1 hores anuals. O el que és el mateix, avui un assalariat treballa una mica més de dues setmanes menys que fa 26 anys, el que indica els avanços socials registrats durant el període.
La millora, no obstant això, no es reparteix de forma homogènia. Els treballadors emparats amb un conveni col·lectiu d'empresa tenen una jornada laboral inferior a aquells les relacions laborals dels quals es regeixen per un conveni d'àmbit superior (sectorial, provincial o estatal). I la diferència no és, per descomptat, petita. Els primers treballen 1.698,5 hores anuals, és a dir 59,1 hores menys que els segons. O el que és el mateix, gaudeixen d'una setmana i mitjà menys de treball a l'any. La durada de la jornada laboral varia molt, igualment, en funció de l'activitat. I així, mentre que els convenis que regulen el comerç, l'hostaleria o el turisme recullen una jornada anual mitjana de 1.792,16 hores, al sector de l'ensenyament, que se situa en el pol oposat, s'arriba únicament a les 1.605,92 hores a l'any. És a dir, que hi ha una diferència de gairebé cinc setmanes de treball entre l'una i l'altra activitat.
El que reflecteixen les estadístiques, en qualsevol cas, és que la crisi no s'està combatent reduint la jornada laboral per a evitar acomiadaments mitjançant el repartiment de la càrrega de treball.
