Davant les paraules de l’arquebisbe de Granada: fartes ja d’estar fartes

La veritat com dona estic FARTA D'ESTAR FARTA que les dones siguem objecte d'opinions, de controvèrsies, d'explotacions, d'invisibilitat davant determinades situacions, d'haver de sentir-nos objecte de desig....etc.... etc...etc...... ja és hora que d'alguns s'assabentin que TENIM OPINIÓ PRÒPIA DE PODER DECIDIR PER NOSALTRES.

És urgent i necessari que les dones responguem a agressions com les que fa uns dies va cometre l'arquebisbe de Granada Francisco Javier Martinez, com dona em nego a sentir-me culpable per exercir el dret a decidir no tenir fills, em nego a sentir-me culpable per avortar, les dones som ciutadanes amb drets i com a tals els exercim, NO ACCEPTO que ningú em negui el poder que tinc com dona sobre EL MEU cos.

Les paraules de l'arquebisbe de Granada: “Matar a un nen indefens, i que ho faci la seva pròpia mare, dóna als homes la llicència absoluta, sense límits, d'abusar del cos de la dona, perquè la tragèdia se l'empassa ella” és fer apologia per a INCITAR A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Fins al moment no he vist cap moviment polític a nivell judicial perquè no n'hi ha prou que ciutadanes i ciutadans, organitzacions de dones, partits polítics..... mostrem la nostra repulsa per les paraules de Martinez, és necessari anar més enllà i demanar responsabilitats.

Estic FARTA D'ESTAR FARTA, que l'església sigui intocable i se li permeti llançar opinions que si s'haguessin realitzat des d'un altre espai ja serien objecte d'anàlisi per a veure si incorren en algun tipus de delicte.

Preocupant em sembla que l'arquebisbe parli d'involució humana, quan és l'església de Ratzinguer, de Rouco Varela, la que està en plena involució fent proselitismes rancis lligats a posicions de l'extrema dreta mes absolutista intentant en ocasions sigilosament i en unes altres com en aquest cas obertament, reforçar la seva presència en el teixit social i en les institucions publiques amb un dircurs feixista.

Parla de pèrdua de llibertat social, davant lleis progressistes àmpliament demandades per la societat, quan des de l'església es persegueix tot allò que se surti “de la seva norma”, quan des de l'església s'incita a la intolerància no solament davant l'avortament, el matrimoni entre iguals o la nova idea de família, a la utilització de protecció en les relacions sexuals en els països del sud, fent ús de la doble moral, perquè tant la dreta com la ultradreta també avorta, i també té persones amb opcions sexuals diferents; LA LLIBERTAT SOCIAL ES PERD CRIMINALITZANT qualsevol posicionament polític d'esquerres que no vagi amb la seva idea de societat.

Em pregunto, és ètica aquesta bel·ligerància de l'església catòlica davant la regulació legislativa que des de fa tant temps venim demanant les dones?, és ètica la postura en ocasions timorata del govern socialista davant la andanada reaccionaria de l'església, que legisla des de l'òptica de no “escalfar massa els ànims” de la dreta catòlica? Perquè no ens enganyem, la Llei sobre l'avortament podria haver estat molt mes oberta cap al que les dones necessitem.

Lamentablement sembla necessari SEGUIR REIVINDICANT que l'avortament ÉS UN DRET, caldrà seguir dient que la llibertat de les dones per a decidir sobre el seu propi cos ha de ser respectada i els Governs han de garantir que la interrupció voluntària de l'embaràs sigui una pràctica accessible i segura i sobretot seguir lluitant perquè SIGUEM NOSALTRES LES DONES LES ACTORES DE LES NOSTRES PRÒPIES DECISIONS.

Helena Herrera, Secretària General CGT-Balears