Sector Ferroviari: Per al 2010, cadascú en el seu lloc
Iniciem l'any 2010 amb molts reptes per davant i molta il·lusió, no solament amb una aposta clara des del SFF-CGT per defensar (protegir) els drets inherents dels treballadors sinó a més millorar la seva situació laboral.
Hem deixat enrere l'any 2009. Per a la majoria dels treballadors ha suposat una degradació de gairebé tots els drets laborals, com teló de fons una crisi mundial que en el nostre país s'agreuja per la punxada de la bombolla immobiliària o el que vulgarment es coneix com “la crisi del maó”, que ha suposat major benefici per als bancs i més precarietat per als treballadors. Un any que podríem qualificar com “annus horribilis” sobretot per als treballadors que sempre hem de pagar les xoriçades que cometen altres.
Per als treballadors del Sector Ferroviari, taquillers de contrates, també ha estat un any horrible, empreses com Klin Ingenieria o la seva compinche Renvias SL paguen tard i malament, algú es preguntarà què tenim a veure amb la bombolla immobiliària i la crisi del maó, i no li faltaria raó. A més, aquestes empreses vulneren sistemàticament el Conveni Col·lectiu en vigor, es riuen de l'Estatut dels Treballadors, i es riuen dels Sindicats Majoritaris d'aquest país, sense que aquests donin respostes a les demandes dels treballadors (solament els interessa vendre carnet d'afiliats).
Per altra banda, a mitjan abril rebíem l'ordre verbal (ja que mai hem aconseguit que se'ns donés per escrit) de sortir de les taquilles i romandre en els vestíbuls al costat de les màquines auto-venda, amb la perversa intenció d'acostumar als usuaris a utilitzar les maquinetes i amb això lliurar-se del personal tancant les taquilles, (ni que dir que aprofitant la conjuntura econòmica i la por dels treballadors a perdre el seu lloc de treball). En la mesura que passaven els dies les ordres es van convertir en amenaces, augmentant les pressions. Hem hagut de suportar en més d'una ocasió l'actitud dictatorial d'alguns jefecillos aliens a les nostres empreses (RENFE) i hem hagut d'escoltar tot un seguit de frases caciquils com: “pots tenir problemes si no surts de la taquilla”, “tu no pots demanar les ordres per escrit”, “en l'atur hi ha gent que li encantaria estar en el teu lloc”, “no els hem manat a picar”, “solament pots vendre 30€ en visir”, “els nostres ja estan fora”,…….
El denominador comú al llarg de l'any ha estat una mania persecutòria malaltissa vers els taquillers que no es passaven el dia en l'auto-venda. Dintre dels seus plans de gestió, l'empresa, vol canviar i desenvolupar el seu model en Proximitats. Des de fa uns anys ens trobem immersos en un procés de reculada en les nostres condicions de treball i ara, no contents amb això, pretenen modificar-nos substancialment les condicions de treball del nostre col·lectiu.
Des de CGT entenem que ha de negociar-se de bona fe, amb vista a la consecució d'acords, que en cap cas signifiquin la pèrdua de llocs de treball. Qualsevol mesura que suposi augmentar el risc de la salut i la seguretat dels treballadors de Taquilles, ha de ser analitzat detingudament i, per tant, s'haurien d'aplicar les valoracions de riscos corresponents previs a l'inici de l'activitat, la qual ara per ara encara és inexistent.
Per sí tot això fora poc, vam haver d'aguantar les crítiques d'algun “sindicalisto” que ens acusava de vendre fum. La seva actitud va deixar molt a desitjar, no solament van actuar de palmeros sinó que a més, van enviar als seus adlàters per les taquilles avisant al personal de les horribles conseqüències de no estar en l'auto-venda. A pesar de les amenaces empresarials i dels savis consells dels “sindicalistos”, han estat molts els companys que no s'han arrugat i continuen realitzant les seves funcions dintre de les taquilles.
CGT aposta per la participació, la consulta, la negociació i la pressió dels treballadors com model sindical i anem a continuar batallant braç a braç al costat dels companys de taquilles que han fet classe a més d'un de lliçons del que és lluitar amb honestedat: Aconseguir millorar els drets laborals del col·lectiu de treballadors de taquilles. La necessitat de l'existència de taquilles (que per la seva labor social com servei públic han de seguir obertes)
SFF-CGT