Manifest en defensa del que és nostre i contra la repressió. Manifestació 1 d’abril de 2017 a Manresa
Any rera any veiem com els diferents governs legislen i aproven lleis que ens retallen drets. Que permeten als empresaris disposar encara més de les nostres vides, dictant-nos en funció dels seus interessos com han de ser les nostres condicions laborals i, quan no els servim, llençar-nos a la cuneta.
Any rera any veiem com la patronal, esperonada pel servilisme de governs, imposa de manera més crua i descarnada la llei del seu benefici privat al conjunt de la població. No tenen cap mania per tancar una fàbrica i deslocalitzar-la allà on els salaris són més baixos, sovint en països víctimes de l’empobriment imperialista i de dictadures salvatges. I han agafat per norma xuclar milers de milions de diners públics pels seus negocis, per tapar els forats de bancs que prèviament han descapitalitzat, etc. Uns diners aportats per totes i tots amb el nostre treball i els nostres impostos.
Any rera any, com a treballadores i treballadors patim la precarietat imposada, en forma de treball sense contracte o amb contractes interins o de durada breu i a temps parcial, de subrogacions i ETT’s i del pànic per un atur astronòmic que ja és una part estructural del sistema productiu de l’Estat espanyol. I també patim l’ofensiva quotidiana d’aquests patrons contra les nostres condicions laborals, unes condicions que hem aconseguit amb anys d’esforços, lluites i sacrificis.
Ho hem viscut i ho hem patit. Però malgrat tot, no ens resignem. També nosaltres fa anys que ens organitzem per fer front a l’ofensiva dels poderosos contra la gran majoria de la població. Ho fem als centres de treball quan reconeixem els nostres interessos comuns com a treballadors i treballadores. I ens unim, formem el sindicat i construïm una eina de lluita per colpejar, amb totes les nostres forces, la barbàrie del Capital. La CGT som part d’una tradició de lluita de milions de treballadors/es que el darrer segle van perdre la por, es van unir i van prendre la humil decisió de no retrocedir. De voler ser part de la construcció d’un futur més just. I avui ho continuem fent, en multitud de lluites que sovint no apareixen als mitjans de comunicació, però que existeixen i que, també sovint, guanyem.
Però també ens organitzem fora de la feina i dels centres de treball, als carrers de pobles i ciutats, en ateneus i centres socials, associacions de veïns/es, de joves, migrants o pensionistes, etc. Ho fem denunciant que coses indispensables per a la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua o simplement l’espai públic estiguin sotmesos a les lleis del mercat capitalista, s’especuli amb ells simplement amb l’objectiu de garantir beneficis a bancs i grans companyies. Tampoc aquí ens resignem i tenim molt clar que la nostra lluita és per defensar les nostres vides front els exorbitants beneficis d’una petita minoria.
Com a treballadors/es, des de la CGT, i com a població, organitzats en infinitat de moviments socials i associacions, lluitem contra l'espoli dels serveis públics que, en comptes de garantir les condicions de vida a la majoria. Volem frenar la seva privatització i buscar fòrmules per a recuperar-los i autogestionar-los. De la mateixa manera, no ens deixem enganyar amb les pensions públiques. No ens rendim al fatalisme imposat per mitjans de comunicació. Sabem que són sostenibles, són necessàries i lluitarem, no només contra la seva retallada i privatizació, sinó per a millorar-les.
Hem patit la repressió i la seguim patint. A la feina, però també fora. Tenim molt clar que aquesta repressió la patim, precisament, perquè som com som. Perquè hem decidit prendre’ns seriosament la vida i defensar-la. No només la nostra, sinó la del conjunt de la població i, també, el conjunt del planeta. No creiem, sabem que un altre món és possible i l’anhelem. Un món on l’increment de la productivitat del treball signifiqui 4 benefici pel conjunt de la societat i no un problema pels treballadors/es, una part dels quals se’ns expulsa cap a l’atur amb cada nou invent. Un món on l’augment de l’esperança de vida sigui un element positiu i no un argument per a posar les nostres pensions públiques en venda, en una venda on hi guanyaran bancs i asseguradores.
Som dignes, estem carregats de raons, mantenim i obrim infinitat de lluites. Estem plenament convençuts de la imperiosa necessitat d’enderrocar el capitalisme i construir, de manera horitzontal i autogestionària una manera diferent d’organitzar-nos com a societat. I sabem que, si som conscients de la nostra força, ho podem aconseguir. Per tot això, aquest dissabte 1 d’abril sortim al carrer a Manresa. I fem una passa més en aquest camí de lluita que és el nostre.
MANIFESTACIÓ DISSABTE 1 D'ABRIL, 11.30h Plaça Bonavista (Ben Plantada), MANRESA
CGT de Catalunya
CGT de Manresa
