Xerrades i exposició a Reus pel 75è aniversari de la mort de Joan Montseny, pedagog i activista llibertari
Joan Montseny, educar per transformar la societat
Reus commemora enguany el 75 aniversari de la mort de Joan Montseny i Carret (1864-1942), més conegut com a Federico Urales. Mestre, escriptor, editor, publicista i propagador dels ideals llibertaris, el seu pensament va influir notablement en els moviments socials de l’estat espanyol i d’altres indrets del món.
Nascut a Reus, boter d'ofici, va entrar en contacte amb l'anarquisme al Centre d'Amics, una societat reusenca de lliurepensament. Va obrir amb la seva companya Teresa Mañé —Soledad Gustavo— la primera escola laica per a nens i nenes de la ciutat. La repressió contra l’anarquisme motivà el tancament de l’escola el 1896 i, després del procés de Montjuïc —moment en que va rebre un considerable suport del poble de Reus— s’exilià a Londres per tornar després a l’estat, a Madrid i més endavant a Barcelona.
Amb Teresa Mañé, veritable ànima del projecte editorial de la família, impulsà publicacions de gran abast com La Revista Blanca, que reuní un ampli ventall de col·laboradors, amb un ventall ideològic divers: lliurepensadors, republicans, anarquistes… Editaren també Tierra y libertad, entre 1904 i 1923, periòdic que esdevingué un a mena d’òrgan oficiós dels grups anarquistes de l’estat. I La novela ideal, un producte de gran difusió, adreçat a un públic popular, una col·lecció de relats que plantejaven problemàtiques socials, denunciaven la hipocresia dels poderosos o presentaven protagonistes que desafiaven la moral establerta. A més Joan Montseny va publicar centenars d’articles als diaris, llibres per infants com Sembrando flores, per a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, obres de teatre com El castillo maldito o autobiogràfiques com Mi vida.
Joan Montseny i Teresa Mañé no van perdre el contacte amb Reus. Sovint feien estada a casa de familiars o amics a Reus, o en pobles del Baix Camp, com Duesaigües. Durant bona part la Guerra Civil, Montseny va residir a l’Espluga de Francolí on es dedicà a visitar i a explicar contes a la canalla de les colònies que organitzava la CNT. Va mantenir una bona amistat amb Evarist Fàbregas —va escriure les seves memòries en un mas de la seva propietat— i va publicar diversos articles a la premsa reusenca, entre els que destaca una sèrie a Foment on reflectia la seva visió de la utopia llibertària. Com recordà la seva filla Frederica Montseny, històrica dirigent de la CNT, en una visita a la ciutat, el 1983: «quan era joveneta, no hi havia algun any que no vinguéssim a passar alguns dies aquí. [Joan Montseny] sempre es va sentir reusenc en el fons del seu cor i, fins i tot, el meu català és el català de Reus.»
El 1939 va marxar a Montpeller i després a París. Amb la invasió alemanya es va traslladar a Salon, al departament de la Dordonya, on va morir l'any 1942.
El record del personatge ens porta a apropar-nos al seu temps. La tasca educadora dels anarquistes en les escoles de les societats obreres, els ateneus i els sindicats i la renovació pedagògica que s’enceta a l’escola pública catalana culmina, el 1936, amb la creació del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), un projecte escolar aleshores innovador i revolucionari que, malauradament, només es va portar a terme en part i en un context de guerra.
Per aquest motiu, en un moment en que commemorem els vuitanta anys de la Guerra Civil, entitats —Carrutxa i el Centre de Lectura— i les institucions municipals reusenques dedicades al patrimoni —Arxiu, Museu i Biblioteca— han programat un seguit d’activitats per a recordar aquest reusenc i tota la vessant educadora dels moviments socials al primer terç del segle XX.
El franquisme anorreà aquella voluntat d’educar per transformar la societat que inspirà tantes persones compromeses amb l’ensenyament que van patir la repressió i l’escola catalana tardaria anys en recuperar fites ja assolides als anys trenta.
- Exposició
Mostra bibliogràfica sobre Joan Montseny i l'Escola Pública, fins l'1 d'abril a la Biblioteca Central Xavier Amorós (C/Escorxador 1)
- Xerrades
Dimecres 29 de març, xerrada de Joan Navais, historiador, "El castell maleït. Joan Montseny, el procés de Montjuïc i la repressió de l'obrerisme"
Dimecres 5 d'abril, xerrada d'Emili Cortavitarte, sindicalista del sector de l'ensenyament de la CGT, "El Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU)"
Dijous 20 d'abril, xerrada de Dolors Marín, historiadora, "La Revista Blanca: les visions de la utopia"
Les tres conferències tindran lloc a l'Arxiu de Reus, c/Sant Antoni M. Claret 3, a 2/4 de 8 del vespre.
https://lateiera.wordpress.com/2017/03/10/el-reusenc-joan-montseny/
