La lluita exemplar de la plantilla de Seat
Les mobilitzacions a SEAT històricament han estat sempre encapçalades pels treballadors de producció, possiblement perquè sofreixen el treball físic i cobren menys salari. El costum ha estat que la majoria dels tècnics han evadit mobilitzar-se davant els conflictes, pensat que a l'estar “prop de l'empresa” tenien més seguretat. Així ha semblat gairebé sempre, ja que l'empresa ha potenciat la diferència amb millors condicions al col·lectiu cridat de “coll dur”.
Hem de felicitar-nos tots els treballadors i treballadores de SEAT i GEARBOX per l'exemplar lluita unitària d'aquests dies. Aquest exemple ens reforça encara més a la CGT en la seva tasca i compromís sindical.
La CGT sempre hem cridat a la unió de tots els treballadors/es tant de producció com d'oficines perquè l'empresa busca el benefici a costa de tots/es nosaltres:
• En el col·lectiu de producció, amb uns augments de ritmes de treball, pel sistema de Producció SEAT (SPS) que afecten cada vegada més directament a la salut.
• En indirectes i tècnics, amb el Treball en Equip i assumint més càrrega de treball cada dia, sense una descripció clara de tasques del seu lloc de treball.
La CGT sempre hem avisat que els objectius insaciables de beneficis de les empreses no distingirien entre col·lectius. Possiblement la crisi ha fet que la Direcció de SEAT hagi pensat que aquest moment havia arribat i ha aplicat una agressió en tota regla. Una acció coordinada amb les pretensions de la patronal espanyola, que porta anys demanant eliminar els condicionaments de la legislació per a poder acomiadar lliurement, de manera salvatge si fa falta.
A la fi de desembre el nou President va anunciar a tots els sindicats la seva pretensió de “donar una puntada als mals remers”. Des d'aquest mateix moment la CGT avisem a l'empresa que provocaria un conflicte, i la nostra resposta seria contundent. Al ser coneixedors de les propostes del President realitzem continuats esforços amb els sindicats majoritaris per a donar una resposta contundent de tots els sindicats, i intentar detenir aquesta barbaritat, abans que es comencés a aplicar.
Sense poder arribar a un acord de mobilització arribem al 11 de gener, quan l'empresa aplica unilateralment l'acomiadament de 115 companys/es amb les condicions de pre-jubilació de l'acord de 2007. Vam tornar a insistir als sindicats majoritaris de la necessitat de respondre i sol·licitem Ple del Comitè. A l'empresa li comuniquem, que de seguir amb els acomiadaments, la plantilla entendria això com una agressió.
El 18 de gener es comença a acomiadar a desenes de companys/es, amb la inacceptable i injustificable causa del baix “rendiment”, fins a arribar als 291 . Però la realitat desmenteix la campanya pública de SEAT que això era només per a “quatre directius” i els afectats es veuen en oficines i en tallers, entre la mà d'obra.
El procés de mobilitzacions que s'inicia en Zona Franca i s'estén a tots els centres de SEAT, és sobradament conegut per la plantilla que ho heu viscut en primera persona. Després de cinc dies de mobilització, a última hora del passat divendres arribàvem a un preacord per al reingrés immediat de 24 companys/es i la possibilitat de reingrés per a tots aquells que triïn, aquesta vegada lliurement, si accepten l'acomiadament amb els 60 dies ja signats o entren en un pla de reingrés, amb formació, fins a juliol de 2011. D'aquest acord ha quedat exclòs el Personal Extra Conveni (PEC) i la plantilla de SEAT-Sport.
El dilluns, en una assemblea de més de tres hores, totalment democràtica i participativa, els afectats van acceptar l'acord per majoria. Això sí, van deixar bé clar en les seves intervencions perquè els sindicats ho expressem a l'opinió pública i als mitjans de comunicació: QUE EN LA PLANTILLA DE SEAT NO HI HA NI DROPOS NI INCAPAÇOS, i que això ha estat una escabetxina inhumana sense cap justificació.
Aquella mateixa tarda la CGT del Grup SEAT vam aprovar la signatura definitiva d'aquest acord en Assemblea extraordinària.
VALORACIÓ
La CGT hem signat aquest acord per les següents raons:
• La negociació ha estat unitària i democràtica, recollint-se les propostes de la CGT.
• La decisió final ha estat presa pels propis afectats/des. Sempre estem per negociacions on decideixin els afectats.
• A diferència del Pla Social del ERO del 2005 on es van pactar acomiadaments, aquest acord el que pacta és de la retirada d'acomiadaments.
• Els treballadors, tant indirectes com directes, s'ha mobilitzat amb un objectiu clar: que els afectats poguessin triar lliurement i que el reingrés estigués assegurat. L'acord recull aquestes reivindicacions gairebé al complet.
• L'empresa ha hagut de rectificar i retirar acomiadaments pel que no és veritat el que ha publicat en la premsa que ha aconseguit tots els seus objectius.
• Les condicions de reingrés signifiquen una millora clara respecte a l'ocorregut en 2005, fruit del treball unitari de la plantilla i de tots els sindicats. S'assegura el reingrés en menys temps, qui vulgui podrà mantenir la seva antiguitat en l'empresa i tot el procés des de ja mateix, serà tutelat directament pels sindicats.
• A més de l'escrit en l'acord, hi ha un gir important en les negociacions: per primera vegada un President signa un acord i es compromet directament amb el seu compliment.
• El signat és conseqüència d'una mobilització exemplar que genera la convicció que tots/es formem una sola plantilla i tornarem a respondre igual d'units/as davant qualsevol agressió que se li pugui ocórrer a l'empresa en el futur.
CONCLUSIÓ: EL CAMÍ ÉS LA DIGNITAT I LA LLUITA
El procés ha significat un canvi en l'actitud de la plantilla. Ha estat històrica la mobilització del col·lectiu indirecte que, per primera vegada, ha aconseguit parar la producció. La Mà d'Obra Directa, al principi sorpresos, han respost amb solidaritat a la plantilla indirecta a ZF i Gearbox, i de forma creixent a Martorell, iniciant el camí cap a la unitat de tots els treballadors.
La confiança en aquesta empresa que compleixi els seus acords no és molta. Per això, perquè aquest acord es porti a terme en els termes que hem pactat amb la Direcció, és imprescindible mantenir la unitat d'acció tant dels sindicats, com dels treballadors. La Comissió de Seguiment ha de fer complir els acords i aconseguir que tot aquell company que lliurement trii el camí del reingrés amb formació, entri com més aviat millor. Perquè per davant ens queda molt treball, per als sindicats i per a tota la plantilla:
• La negociació d'un Pla de Prejubilacions voluntari i el seguiment de les vacants que es produeixin per a reingressar a la totalitat de companys acomiadats com més aviat millor.
• El Conveni Col·lectiu, que haurà de forçosament contemplar una renegociació de la congelació salarial, davant l'incompliment de SEAT del manteniment de l'ocupació.
• Aconseguir en aquest conveni una reducció del temps de treball, sense reducció de salari, per a recuperar més companys/es, i fins i tot realitzar noves contractacions.
• Un acord de qualificació professional del col·lectiu indirecte i TAS que contempli la descripció de tasques per a tots/as com únic mig objectiu de valoració.
• Parar els augments de productivitat en els tallers (RDEs, KVP, o com vulguin anomenar-los) fruit d'un Treball en Equip que, a més, l'empresa aplica al seu antull.
És evident que la Direcció de l'empresa ha aconseguit un dels seus objectius: que la plantilla “hagi vist les orelles al rem”. Però també s'ha dut la sorpresa de veure a una plantilla unida, digna i lluitadora. Que ha demostrat que sabem i volem treballar, però des de la professionalitat, no des de l'assetjament ni l'agressió. Per això possiblement la Direcció s'ha compromès, després d'aquest conflicte, a no repetir actuacions com la de la passada setmana. Des de la CGT esperem que compleixin amb aquest compromís.
www.cgtbarcelona.org/cgtseatmartorell