Anàlisi de la CGT de l’acord del govern del PP amb els sindicats CCOO, UGT i CSIF en matèria d’Ocupació Pública

Més enllà dels titulars i dels que creiem injustificats triomfalismes, us volem traslladar les conclusions que en traiem de la lectura que en matèria d’Ocupació Pública s’ha signat el proppassat 29 de març.

Aquest acord s’ha volgut presentar com l’alliberament esperat de les ofertes d’ocupació pública i la recuperació de les plantilles de les administracions, però llegit l’acord, veiem que no només no permet una recuperació de les plantilles de treballadors públics, sinó que insisteix en la política de forçar la reducció de l’ocupació pública i preveu “tapar el forat” que implica l’estratègia de nomenar interins que fan servir administracions com el nostre Ajuntament per a compensar la manca d’OPO (Oferta Pública d’Ocupació).

L’acord fa això fa de la següent manera:

- Continua aplicant el criteri de taxa de reposició (sempre respecte de les baixes no cobertes de l’exercici anterior que no s’hagin cobert amb personal interí), i que serà del 100% en el cas de serveis essencials i del 50% en la resta. Veiem que fan una relació que pretén ser més exhaustiva del que són serveis essencials, això ens temem molt que a la redacció de la llei de pressupostos de molt propera aprovació es farà servir per deixar clar que el que no es declari expressament com serveis essencials no es podrà considerar servei essencial.

- Com a novetat, introdueix el propòsit de reducció de la temporalitat i ho fa de la següent manera: els llocs ocupats per interins des de fa més de tres anys en el moment de la signatura de l’acord (només en aquest moment de la signatura, qui portés 2 anys i 364 dies ni compta ara ni comptarà després) es sumaran i es podran fer OPO de consolidació de l’ocupació amb l’objectiu de reduir com a màxim en un 90% i en tres anys aquests llocs. Els llocs que portin menys temps no es tindran en compte i ja es veu que com a mínim el 10% dels de més de tres anys continuaran sent interins. Reconeixem que individualment és positiu per als que guanyin aquestes convocatòries durant els pròxims tres anys, però això no comporta increment d’ocupació, només regularització excepcional i parcial del nivell d’interinitat.

- Una altra novetat és que faculta a cada administració a negociar OPO per formalitzar totes les places d’indefinits no fixos (per exemple les de personal municipalitzat per subrogació). Sempre ha estat una obvietat que aquests llocs de treball han d’acabar per passar per una oferta pública d’ocupació, però sorprèn que aquestes places es vulguin comptar a banda i s’obri la possibilitat de fer una convocatòria immediata. Naturalment no ens fan por en aquest sentit, però s’intueix l’ànim de dissuadir als treballadors de les empreses contractistes dient-los que es poden trobar de seguida amb una convocatòria d’OPO per ocupar els seus llocs i fer-los d’aquesta manera al carrer.

- S’anuncia que un cop passin els tres anys de consolidació parcial de la interinitat, el percentatge d’interins s’ha de mantenir en un 8%. Això vol dir que de retruc les limitacions de la taxa de reposició també afectarà als interins, i que per exemple el que està fent ara l’Ajuntament de convocar milers de places de borses de treball ja no ho podrà fer. De fet i encara que tingui borses constituïdes, els poden dir que no poden nomenar interins quan això suposi un augment la taxa de temporalitat per sobre del 8%. És a dir, ni un interí més fins que la taxa d’interinitat es trobi per sota del 8%. Haurien de passar dècades.

No més interins, no més treballadors públics en còmput global.

I que els treballadors i treballadores de les empreses contractistes que reivindiquen la municipalització vagin amb compte amb el que desitgen, que potser acabaran al carrer en poc més d’un any si és que efectivament els municipalitzen.

Aquesta és la feina que han fet CCOO, UGT i CSIF amb el govern de l’Estat. Assegurar-se de la continuïtat i revitalització de les polítiques de reducció de les plantilles directes de les administracions.

I per acabar, tenim l’increment d’un 1% de les nostres retribucions. Un augment ridícul que ni tant sols frena la pèrdua de poder adquisitiu que patim de forma crònica, atès el 3% d’increment de l’IPC que ara mateix estem patint.

Tot un èxit de les intenses activitats reivindicatives, per citar un dels signants.

NO ENS RESIGNEM, INSISTIM EN LA IL·LEGALITAT DE MESURES COM AQUESTA QUE PRETENEN DILUIR EL CONTINGUT DE LES DIRECTIVES I LES SENTÈNCIES EUROPEES QUE PERMETEN LA INTERNALITZACIÓ DE LA GESTIÓ I EXIGEIXEN ACABAR AMB LA TEMPORALITAT ABUSIVA

FERMESA I MOBILITZACIÓ CONTRA EL DESMANTELLAMENT DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Secció Sindical CGT Ajuntament de Barcelona
http://www.cgtbarcelona.org/ssab/acord_pp_ccoo_ugt_csif/