Entrevista a Toni Edo, Secretari de Comunicació de la Secció Sindical de CGT Metro Barcelona: “TMB és un cementiri d’elefants polítics”

“Volem acabar amb la precarietat, les externalitzacions i la falta crònica de personal, i descongelar d’una vegada els salaris de la plantilla del Metro”

Som davant la segona fase de vagues al Metro de Barcelona. Després d’una treva d’uns mesos en que no es va avançar en res en la negociació del conveni col·lectiu, des del passat 24 d’abril s’estan succeint les aturades de forma indefinida cada dilluns laborable. Entrevistem a Toni Edo, secretari de comunicació de la CGT Metro.

- Porteu, en el moment d’aquesta entrevista, 19 vagues realitzades en any i mig. Per què creieu que l’Ajuntament està posant tantes dificultats a arribar a una entesa?

Bona pregunta. De fet aquesta és la clau de perquè aquest conflicte s’allarga tant i tant. És una pena que amb l’arribada a l’ajuntament del suposat “canvi” és quan es dona la pitjor situació de conflicte dels últims anys. Des del principi la paraula incompetència va sonar amb força, si fos tant senzill haurien tingut temps de solucionar-ho. Segurament hi ha una barreja d’això últim, d’orgull per reconèixer els errors i un excés de “Peronisme-Colauisme” a l’hora del da a dia.

- Vist amb perspectiva, la gestió de Barcelona en Comú ha estat força xocant especialment en els primers mesos. Ada Colau va arribar a dir que amb vaga no es negocia, la presidenta de TMB Mercedes Vidal us va criminalitzar publicant sous barrejats amb complements, van haver-hi pressions de l’ajuntament per incrementar serveis mínims i un llarg etcètera basat en deslegitimar el propi dret de vaga llençant-vos la població a sobre. Heu analitzat el perquè d’aquesta agressivitat amb discursos típics del neoliberalisme?

Bé nosaltres no som polítics, ni ho volem ser. Però sembla evident que hi ha un abisme entre el moment abans de governar i el de després en el discurs de Barcelona en Comú. Abans parlaven de màfia, de casta, d’arreglar els problemes de Metro, i després parlen de protegir els directius i endollar-ne algun i d’atacar els treballadors i les seves reivindicacions. El que està clar es que nosaltres com organització i com a ciutadans no ens esperàvem aquest canvi tant sobtat i tant ràpid.

- Quines són les vostres principals reivindicacions?

Ara mateix demanem quatre punts senzills i que a la vegada són els que afecten a d’altres sectors industrials, de serveis i treballadors en general. Acabar amb la precarietat en forma de contractes a temps parcial, acabar amb les externalitzacions, acabar amb la falta crònica de personal i descongelar d’una vegada els salaris de la plantilla.

- La resposta de la plantilla és exemplar, els seguiments són sempre massius, assemblees multitudinàries... òbviament la vostra capacitat mobilitzadora és temuda. Creieu que pot ser una de les explicacions per l’aplicació de l’externalització i no contractació interna?

Sense dubte. Hi ha una voluntat real de desactivar la força dels treballadors via diferents estratègies. La llargada del conflicte es una de les armes per intentar girar la opinió pública contra nosaltres i evidentment desmobilitzar els treballadors. Les externalitzacions en alguns departaments són molt elevades i busquen treure’s de sobre haver de complir amb les normes de seguretat, reduir la qualitat de la feina feta i per suposat desactivar la lluita sindical.

- Com es tradueix aquesta precarietat, la falta de personal o les externalitzacions per als usuaris del metro?

La falta de personal s’està convertint en un problema crònic als tallers, a les vies i a la majoria de departaments de Metro, però on es més visible per als usuaris és a les estacions. La majoria d’estacions es troben sense personal durant moltes hores i això fa que qualsevol incidència amb el passatge s’allargui en el temps, i que un bitllet que no funcioni, que normalment podria solucionar-se en 2 minuts, es pugui allargar fins a 10-15 minuts o en casos extrems a més de 40 minuts d’espera.

- En els vostres comunicats acostumen a aparèixer referències als ‘directius endollats de TMB’ Ens podeu explicar a què us referiu?

Que TMB és un cementiri d’elefants polítics és quelcom que ja assenyalava Ada Colau ens els seus discursos de campanya electoral. És un assumpte vox populi i molts dels partits polítics de l’ajuntament de Barcelona i àrea metropolitana ho han utilitzat d’aquesta manera. Ex-alcaldes de Gavà, de Sant Just i d’altres localitats properes formen o han format part de la cúpula directiva de TMB, tant a Busos com a Metro. Una vergonya que afecta a força empreses públiques i que a TMB es viu en forma de lacra. Les últimes incorporacions són de Barcelona en Comú, amb Enric Cañas o Pau Noy i del PSC, amb Joaquim Balsera.

- Moltes vegades hi ha conflictes laborals que marquen tendència més enllà del propi àmbit, aixecant la moral en altres empreses, sectors o territoris en cas d’acabar amb una bona sensació general o al contrari en cas de no tenir-ne. Creieu que la lluita de Metro és un d’aquests conflictes que pot ajudar a un increment de les lluites obreres?

Nosaltres no ho podem veure d’una altra manera. És important per la resta de treballadors tenir exemples de “fites assolides” i de poder visualitzar com a “possible” d’aconseguir. Si nosaltres fracassem en arribar als objectius contra la precarietat, externalitzacions o falta de personal, seria una meravellosa victòria per a la classe dirigent d’aquest país. A Metro per la nostra capacitat mobilitzadora, els seguiments i la pressió que podem desenvolupar, tenim la obligació de ser referent i exemple per la resta de companys que es troben en situacions més complicades.

- Per finalitzar, si voleu enviar algun missatge a la resta del sindicat o societat en general, endavant.

Simplement demanar el recolzament de la resta de la societat i la seva comprensió en aquests moments que per als treballadors són de molta tensió. S’han produït algunes agressions i els insults són quasi quotidians. Ens agradaria molt poder obrir les portes i donar accés lliure als ciutadans, però per desgràcia és un delicte i podria ser motiu d’acomiadament. En la mesura del possible els demanaríem que no fessin servir el Metro i facin difusió de la nostra lluita per les xarxes i entre amics i familiars.

* Entrevista publicada al núm. 192 de la revista Catalunya