Més enllà dels centres de treball
La base de la nostra actuació és el món laboral i la lluita sindical, però també ens organitzem fora de la feina i dels centres de treball, als carrers de pobles i ciutats, en ateneus i centres socials, associacions de veïns/es, de joves, migrants o pensionistes, etc. Ho fem denunciant que coses indispensables per a la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua o simplement l’espai públic estiguin sotmesos a les lleis del mercat capitalista, s’especuli amb ells simplement amb l’objectiu de garantir beneficis a bancs i grans companyies. Tampoc aquí ens resignem i tenim molt clar que la nostra lluita és per defensar les nostres vides front els exorbitants beneficis d’una petita minoria.
Com a treballadors/es, des de la CGT, i com a població, organitzats en infinitat de moviments socials i associacions, lluitem contra l’espoli dels serveis públics que, en comptes de garantir les condicions de vida a la majoria. Volem frenar la seva privatització i buscar fòrmules per a recuperar-los i autogestionar-los. De la mateixa manera, no ens deixem enganyar amb les pensions públiques. No ens rendim al fatalisme imposat per mitjans de comunicació. Sabem que són sostenibles, són necessàries i lluitarem, no només contra la seva retallada i privatizació, sinó per a millorar-les.
Pel fet de lluitar, hem patit la repressió i la seguim patint. A la feina, però també fora. Tenim molt clar que aquesta repressió la patim, precisament, perquè som com som. Perquè hem decidit prendre’ns seriosament la vida i defensar-la. No només la nostra, sinó la del conjunt de la població i, també, el conjunt del planeta. No creiem, sabem que un altre món és possible i l’anhelem. Un món on l’increment de la productivitat del treball signifiqui un benefici pel conjunt de la societat i no un problema pels treballadors/es, una part dels quals se’ns expulsa cap a l’atur amb cada nou invent. Un món on l’augment de l’esperança de vida sigui un element positiu i no un argument per a posar les nostres pensions públiques en venda, en una venda on hi guanyaran bancs i asseguradores.
Som dignes, estem carregats de raons, mantenim i obrim infinitat de lluites. Estem plenament convençudes de la imperiosa necessitat d’enderrocar el capitalisme i construir, de manera horitzontal i autogestionària una manera diferent d’organitzar-nos com a societat. I sabem que, si som conscients de la nostra força i seguim fent passes en aquest camí de lluita que és el nostre, ho podem aconseguir.
* Editorial del núm. 193 de la revista Catalunya