‘Els regals de Nadal’ de l’estat espanyol en matèria de drets socials
“Els regals de Nadal” de l'estat espanyol en matèria de drets socials:
Negació del Dret Humà essencial a la protecció de la Salut.
Negació del Dret Humà a un salari mínim suficient.
Negació del Dret Fonamental a la Vaga.
Tres decisions molt greus, que han estat adoptades per l'estat espanyol a través dels seus diferents poders:
La primera, la negació de l'assistència sanitària universal a les persones migrants “sense papers” adoptada pel Tribunal Constitucional, que tira per terra el decret de la Generalitat del País Valencià.
La segona, la negació d'un Salari Mínim digne i suficient, en tancar un “pacte social” entre el Govern, Patronal i Sindicats del règim (CCOO i UGT), fixant el mateix molt per sota de les necessitats vitals de les persones i incomplint clarament la Carta Social Europea.
La tercera, la negació del Dret a la Vaga dels i les treballadores encarregades del control de passatgers a l'aeroport de Madrid (Barajas), adoptada per un Jutjat de Madrid, davant demanda de la patronal que sol·licitava que la vaga fos declarada “il·legal”, abans de fer-la.
Des de CGT denunciem aquestes polítiques caníbals contra els Drets Humans que violen de manera sistemàtica “les pròpies regles de joc” que les “anomenades” democràcies diuen tenir per a la convivència social i la defensa de l'interès general.
El Dret a l'Assistència Sanitària Universal per a qualsevol persona, resideixi on resideixi i amb independència del seu “status de ciutadania”, és un Dret Humà Fonamental, alhora que la Carta Social Europea, obliga a tots els estats signataris a complir amb aquest Dret Fonamental: “Les Parts, en subscriure la Carta Social Europea (…) han acceptat perseguir per tots els mitjans útils la realització de condicions aptes per assegurar l'exercici efectiu d'un cert nombre de drets, especialment el dret a la salut, el dret a la seguretat social, el dret a l'assistència social i mèdica i el dret als serveis socials” (…)
Diferents Estats signataris de la CSE han estat condemnats per violació del dret a assistència sanitària, alimentació, vestit i allotjament (arts. 11,1, 13,1 i 4, 19.4, 30 i 31,2) que tot Estat que ratifiqui la CSE ha d'observar.
La necessitat d'un SMI digne i adequat a les necessitats vitals, almenys que se sustentés en l'establert en la CSE, és a dir el 60% del salari mitjà, hauria d'haver-se establert en 1.126,86 € a l'estat espanyol.
Els diferents aparells del règim (govern, patronal, CC.OO i UGT), han realitzat un “pacte de país”, perquè el salari mínim, ni tan sols en el 2020, arribi als 900€.
Govern i oligarquia econòmica, és a dir, les grans empreses, especialment les de l'Ibex 35, que acumulen beneficis escandalosos per repartir-li-ho entre els seus accionistes i directius, a costa d'una devaluació massiva dels salaris des de la Reforma Laboral del 2012, i la sobreexplotació dels milions de persones que accedeixen al treball des d'aquesta data, han d'estar “molt satisfets, ja que aquest pacte de país, apalanca, encara més, un mercat laboral precari, empobrit i molt desigual”. La vergonya resideix en tots els signants i especialment en els qui es denominen “sindicats” que avalen els interessos del capital.
El Dret Fonamental a la Vaga, una vegada més, ha estat retallat i violat, a costa de Sentències i/o Actuacions de Jutges que dicten les mateixes, al dictat dels interessos del capital i els seus representants, els empresaris.
Tancar l'any d'aquesta manera, significa col·locar els Drets Humans i els Drets Socials, no en l'arbre de Nadal, sinó en la galleda dels desaprofitaments, que aquest estat (igual que l'U€), amb els seus diferents governs, van col·locar al centre de la vida de milions i milions de persones, des de la seva “crisis-estafa”, fa ja 10 anys.
Les classes assalariades, els milions de pensionistes, les persones excloses i pobres, la immensa majoria social, hem de dir PROU novament i amb molta major presència al carrer.
Ens trobem en una “guerra” sense canons, on les seves lleis i les seves sentències, han destruït la convivència social, la dignitat humana i ens han empobrit material i psicològicament, reduint-nos a un “factor econòmic” o a simples mercaderies d'usar i llençar.
El 2018 ha de ser un any d'esperança per als milions i milions de persones ignorades, robades i espoliades. Està a les nostres mans canviar aquesta realitat de misèria col·lectiva. La resposta al carrer i el conflicte són l'única garantia que ens deixen per aconseguir una vida digna per tots i totes.
LA MOBILITZACIÓ ÉS L'ÚNICA SOLUCIÓ
SP del Comitè Confederal de la CGT