Gasta ja! Qui hi ha darrere de l’inquietant estosololoarreglamosentretodos.org
Un inquietant anunci amb fons negre mostra únicament l'adreça web estosololoarreglamosentretodos.org, però, qui hi ha darrere d'això?
És una campanya publicitària iniciada per Jaime de Andrés, responsable de publicitat corporativa de Telefónica al costat de Javier Gómez Navarro (exministre de Comerç i actual president del Consell Superior de Cambres), l'economista Guillermo de la Dehesa i els advocats Antonio Garrigues Walker i Miquel Roca.
La campanya durarà dos mesos, amb spots en televisió, insercions en premsa i cartelleria exterior. En total, el cost de la campanya serà de quatre milions d'euros que han posat les Cambres de Comerç, la patronal de les grans empreses constructores (Seopan) i un bon nombre de grans empreses (Telefónica, Iberia, El Corte Inglés, BBVA, Santander, La Caixa, Caixa Madrid, Repsol, Cepsa, Endesa, Iberdrola, Mapfre, Abertis, Mercadona, Indra, Renfe i Red Eléctrica).
El projecte és tan ambiciós que s'ha creat una institució perquè gestioni tot això, la Fundación Confianza. El spot televisiu recull justament el manifest de la Fundació en la veu de ciutadans anònims i de personatges famosos, com els esportistes Fernando Romay, Carlos Sainz o els germans Gasol, els presentadors Àngels Barceló i Andreu Buenafuente, l'escriptor Juan José Millás, el cuiner Ferran Adrià o el cantant Melendi.
Potser tú siguis un dels 4.166.613 desocupats que registrava el Servei Públic d'Ocupació Estatal al març (si a això sumem els desocupats en cursos de formació, els Treballadors Eventuals Agraris (TEAAS) i els que busquen ocupacions de mitja jornada o només en la seva localitat, llavors tenim 4,5 milions d'aturats, gairebé el 20% de la població activa).
Si és així, potser no tinguis molt ànim per a arreglar l'economia d'aquest país. O potser et preguntis: I per quines empreses i organismes tan importants volen que jo sigui optimista? Bé, per a començar, l'alt executiu que ha iniciat aquesta iniciativa treballa per a Telefónica, una empresa que va augmentar el seu benefici net un 2,4% en l'exercici 2009. És a dir, que fins i tot en plena crisi tenen raons per a ser optimistes, no com els 4,5 milions de desocupats.
Però el problema sembla ser que la crisi ha fet molt de mal en les economies més baixes i en les expectatives de consum de la classe mitja: mentre que a França, ja en el segon trimestre de 2008 la despesa privada tornava a créixer després de la crisi, a Espanya no ha deixat de baixar des de 2007 i el repunt en últim trimestre és mínim: 21 mesos caient el consum i amb la confiança del consumidor gairebé pels sòls.
Així que es preguntaven en el diari econòmic Expansión: “ resulta cridaner que països del nostre entorn com França, Grècia, Portugal, Itàlia o grans potències com EEUU i Japó ja porten diversos trimestres veient com creix el seu consum privat. Per què en canvi els espanyols hem preferit tenir els diners parats en la butxaca?”(1). L'assumpte, evidentment, preocupa molt al món empresarial. En paraules del mateix diari: “En el consum està la clau de la recuperació econòmica, perquè la despesa de les llars representa, ni més ni menys, que 2/3 del PIB a Espanya.”
Els qui no tenen diners no gasten i, qui té alguna cosa, ho estalvia. Així sembla que funciona l'economia domèstica espanyola, ja que ja en la crisi de 1993 la taxa d'estalvi es va elevar fins al 16%, per a després caure al 10,2% en 2007. En el tercer trimestre de 2009 (última dada disponible), superava ja el 14%. “Aquesta peculiaritat ens distancia, per exemple, d'EEUU on tenen més tendència al consum i no tant a l'estalvi”, explica Sara Baliño, analista de AFI a Expansión. Funcas, la Fundacion de les Caixes d'Estalvis ja ha anunciat que l'augment de l'estalvi es mantindrà tot aquest any (arribant a una taxa d'estalvi del 18,2%), així que les perspectives no tranquil·litzen molt al món empresarial.
I en aquest context neix una campanya publicitària sufragada per bona part dels que ens han dut a aquesta crisi, com les empreses constructores o els bancs que han donat alegres préstecs a la bogeria del totxo. Ells ens demanen un esforç més. Ho deia el propi promotor d'aquesta iniciativa, Jaime de Andrés: “Per a mesurar l'èxit del projecte seguirem indicadors institucionals i el seguiment de la web. Però també seria un senyal veure canvis en determinades posicions en la societat” (Público, divendres 26 de febrer). Es referirà a que sortim d'una vegada al carrer a demanar que amb els nostres diners no es financi als bancs? O es refereix que demanem préstecs i hipoteques i ens posem a comprar i gastar?
En la pròpia pàgina web del projecte hi ha una secció de “bones notícies”, i hi ha dues que donen alguna pista: “Ja comprem més (en el quart trimestre del 2009 la despesa en consum final de les llars espanyoles passa del -5,0% al -3,5%) i “El nombre d'habitatges hipotecats creix per primera vegada en dos anys i mig”. Així doncs, neix una campanya que intenta que l'optimisme es tradueixi en targetes de crèdit àgils, butxaca lleugera i incotinencia a l'hora de demanar préstecs i hipoteques.
estoloarreglamosentretodos.org bé podria anomenar-se: “seoptimistaycompra.org”, “hipotecatecomosea.org”, o “gastadeunaputavez.org”.
Potser a tu se't passin pel cap millors formes de gastar-se els 4 milions d'euros destinats a augmentar l'optimisme rendible o fins i tot creus que les constructores, els bancs i les institucions públiques que els han permès fer el que han fet són els que haurien d'haver sofert (encara que fos una mica) la crisi. Això, amb tu i uns quants optimistes, ho arreglem.
(1).“Los españoles no se rascan el bolsillo para salir de la crisis”. Beatriz Amigot. Expansión 19-02-2010”
ConsumeHastaMorir
