De la Tercera Avinguda a Grècia, angiolillos i morrals

Bramen els economistes del règim, que són la immensa majoria -i tots els qui tenen tribuna pública als mitjans mentiders els segueixen el rastre-, que a Grècia els governants han enganyat el poble durant decennis amb els comptes públics de l'Estat. I per això ara passa el que passa...

Amb aquesta mentida sencera -que no mitja- volen justificar allò injustificable, la caiguda d'una estructura estatal no cap a l'anarquia sinó cap a l'ultraliberalisme. És a dir, cap al zero de serveis socials, cap a l'assistencialisme en la sanitat, cap a l'ensenyament que prepari treballadors obedients incapaços d'entendre el món on viuen, cap al no-res d'habitatge... Llegeixo i rellegeixo les opinions dels “nostres” pensadors socials i tots sembla que diguin que cal que els grecs, i la resta, entenguin que els pobres sempre han de ser on cal que siguin, sota la sola dels amos i com a tals s'han de comportar. A Grècia, però, els manats no accepten els manaires i els “esclats comprensibles de violència” poden derivar en una cosa diferent. Des de fa més d'una dècada, Grècia és l'indret d'Europa on l'anarquisme en totes les seves formes i manifestacions té més presència. Potser no passarà però el foc grec podria arribar a il·luminar la foscor on ens volen fer viure permanentment els amos i els seus encarregats. I n'haurem de prendre nota.

Jo, que no sóc economista però tampoc imbècil, em pregunto com pot ser que uns comptes falsificats com ara ens diuen que eren els grecs no van ser detectats per ningú. No només va passar xai per bèstia grossa sinó que la colla de fastigosos acumulafoteses -i no tan foteses- els van beneir. Busco més informacions sobre el tema arreu i trobo sempre notícies i anàlisis parcials que no em permeten fer-me'n una idea. El llenguatge dels amos és reconsagradament autoreferencial. La major part de les vegades, les anàlisis estan fetes per “economistes” dels que glorifiquen els amos i diuen que caldrà fer sacrificis... als de sempre. Perquè, tant si els culpables de la caiguda grega que ha portat a aquesta extorsió en forma de brutals “mesures anticrisi”són els exgovernants qui no van saber llegir les xifres aleshores, com si els culpables són els “especuladors”, és evident que aquests tenen noms i, per tant, caldria que alguna cosa paguessin i que no fossin només les classes populars les qui rebessin de valent. Tot el contrari. Si mai cauen, els donaran els nostres diners per tal que reprenguin el saqueig.

A “Público”, un article amb el títol “El negoci d'afonar un país” -en castellà- signat per Amparo Estrada, cap d'informació del diari, em dóna uns quants noms que no em vull estar de reproduir. Diu l'Amparo que el 8 de febrer d'aquest 2010, en el número 767 de la Tercera Avinguda a Nova York, a la seu de Monnes, Crespi i Hardt es va produir una reunió dels lladres dels 'hedge funds' (els fons especulatius d'alt risc). Allí, segons Estrada, es va planejar la destrucció ultraliberal de l'Estat grec. Al sopar hi havia Aaron Cowen, representant de SAC Capital Advisors, que belluga 16.000 milions de dòlars en 'hedge funds'; David Einhorn, de Greenlight Capital, que ja va participar en l'assalt a Lehman Brothers la tardor del 2008; Donald Morgan, de Brigade Capital; i, entre altres, un representant de Soros Fund Management, la societat d'inversions de George Soros, a qui els mitjans anomenen “filantrop” i estaria bé que anomenessin “delinqüent postmodern”, ja que tot i que no roba amb les seves mans sí que ho fa amb els seus tentacles econòmics. Ai, perdó, que robar només ho fan els gitanos romanesos..., no diu això el racista Albiol? Soros, per recordar algunes de les seves malifetes, va ser un dels responsables de l'atac a la Société Générale francesa el 1988 o de l'afonament planificat de la lliura esterlina el 1992 (d'on en va treure mil milions de dòlars).

Marcel·lí Antúnez va presentar, fa uns anys, un muntatge en què tot el seu cos es trobava connectat a diversos mecanismes que controlava un ordinador. Cada cop que una tecla era clicada per alguna persona del públic, el seu cos en rebia les conseqüències en forma de pessic, carícia, cop o punxada. Alguns que el van veure van dir que allò no tenia ni solta ni volta. La solta hi era i la volta ara és aquí. En el món del feixisme econòmic, on estem avui, al 2010, hi ha un grup reduït d'humans que s'atribueix la potestat de prémer les tecles. Els encarregats dels mecanismes, que anomenem polítics i hi ha qui diu que ens representen, els obeeixen cegament, per tant d'ells no en podem esperar res més que llepades cap a dalt i garrot cap a baix. Grècia té ara la paraula, pot escriure una nova gramàtica en la resposta i que aquesta faci llum. Perquè és l'hora de les llums, i dels angiolillos, i dels morrals... que parlin clar als taurons. Tan clar com els d'abans parlaven clar als qui ara només són encarregats. I sempre, tal com crec que cal que sigui, sense violència contra les persones si no ens ataquen... i ens estan atacant.

Jordi Martí Font és afiliat a la CGT de Tarragona i membre del col·lectiu La Tramuntana