«El rei, la pàtria i Déu, al Marroc continuen sent intocables»
Tot i que s'han fet avenços significatius des de l'arribada al poder de Mohamed VI i l'inici del procés de reconciliació, la situació dels drets humans al Marroc continua sent desastrosa.
08/05/10 - Miquel Torns - EL PUNT
- Sodepau és una organització catalana, laica, creada el 1994 amb voluntat de fomentar la solidaritat, el desenvolupament, la pau i la defensa dels drets humans. El seu àmbit de treball és el Mediterrani, Palestina, Algèria i, molt especialment, el Marroc, on desenvolupen un programa per a la promoció dels drets humans, un tema molt sensible al país d'on provenen una bona part dels immigrants que viuen a Catalunya. Quina valoració ens pot fer de la situació dels drets humans al Marroc?
- «És evident que hi ha hagut una evolució positiva en termes de disminució, tot i que no de finalització, en la pràctica de les desaparicions forçoses per part de les forces de seguretat. També hi ha hagut una lleugera disminució en la pràctica habitual de tortures en les comissaries i presons de l'estat. Hi ha una dada objectiva i és que, el dia d'avui, les organitzacions internacionals tenim menys limitacions per fer la nostra feina. Cal dir que també ha millorat la llibertat d'associació i d'acció de les organitzacions marroquines (tot i que continua l'assetjament policial) com l'AMDH, amb qui estem desenvolupant el projecte de promoció dels drets humans, un fet impensable uns anys enrere.»
- Tot i això la llibertat de premsa i d'expressió no hi viu precisament moments de glòria. O sí?
- «Hi ha hagut una millora. Avui dia hi ha diaris i revistes que en èpoques recents haurien estat clausurats. Tot i això les restriccions són evidents i el rei, la pàtria i Déu continuen sent intocables, i qui sobrepassa els límits va directe a la presó.»
- L'arribada de Mohamed VI al poder ha estat el punt d'inflexió?
- «Quan el fill de Hassan II va arribar al poder es va iniciar un procés de reconciliació nacional a través d'un organisme dirigit per D. Benzekri, un antic militant d'esquerres de reconeguda honestedat. Hi va haver moments estel·lars en què les víctimes van poder manifestar públicament els horrors patits i van rebre indemnitzacions a canvi de no realitzar acusacions amb noms i cares. Aquest procés, però, no va contribuir a la reconciliació nacional en el sentit d'una aposta per fer evident la veritat del que va succeir, ni tampoc ha servit per donar llum sobre els responsables de les desaparicions en l'època de Hassan. És veritat que en la majoria de casos s'ha arribat a saber més o menys què va passar, però en cap cas no s'han atribuït responsabilitats. Encara queden alguns casos per resoldre pels quals s'ha creat un comitè interministerial de seguiment.»
- Una oportunitat perduda?
- «Aquest procés de reconciliació podria haver servit per posar unes bases sòlides per a una nova societat, però ni tan sols ha servit per posar fi definitivament a les violacions dels drets humans al Marroc, com ho demostra la repressió contra la premsa independent, la il·legalització de partits contraris a la violència, les detencions preventives que la policia practica entre els islamistes, la continuació de detencions i tortures, la repressió contra els defensors de l'autodeterminació del Sàhara, els judicis polítics plens d'irregularitats, etcètera.»
- El Marroc ocupa el lloc 130 en l'Índex de Desenvolupament humà, darrere de països com Algèria o Egipte. Què vol dir això?
- «Els drets socials es troben en una situació lamentable, tot i alguns progressos. Per contra, ja els agradaria a molts països de l'entorn haver iniciat un procés de reconciliació com el marroquí. El Marroc és l'únic país del nord d'Àfrica que ha ratificat la convenció internacional contra les desaparicions forçoses.»
- Cap a on s'inclina la balança?
- «Si s'ha de fer un balanç expressat en poques paraules, jo diria que al Marroc, pel que fa als drets humans, es fa un pas endavant i un altre enrere, amb un passat i un context geogràfic absolutament catastròfic pel que fa a drets humans i llibertats.»
José Nieto Rico és membre fundador de Sodepau. Nascut a Barcelona el 14 de maig del 1961, fa un quart de segle que treballa en projectes de cooperació i solidaritat a l'Orient Mitjà i als països del Magrib.
>>> Article publicat al diari El Punt.