CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El poliburka

Dilluns, 14 juny, 2010

Un article de Mikel Arizaleta

He passejat cap al tard i de matí per ciutats i nacions, per la meva ciutat i per pobles veïns, i molt rares vegades (potser mai) vaig ensopegar amb una dona amb burca afganès. Existeixen realment, ha vist algú el burka entre nosaltres, al nostre poble o ciutat? O són badomeries creades, passatemps de regidors que han perdut el nord i ociosos, ganyota de coacció i menyspreu? Potser lliçó nova de vella inquisició espanyola?

Sí que he vist monges amb uniformes tancades per tota la vida entre murs de convents; a bisbes i cures revestits amb "capisayos", "bonete" i bastó en esglésies i carrers, a capellans obligats a castedat per vot i llei, a jutges, reis, reines, macers vestits de carnaval i Edat Mitja presidir parades, dictar sentències, encapçalar esdeveniments públics importants..., i sobretot he vist i veig a molts pobles i ciutats del món, fora i a casa, defensant al poder i acorralant al crític, recolzant als pocs i atacant als molts a poliburques, uniformats sense costura, amb escafandres de mort, negres pistolers, bussejadors foscos d'una peça, gent tota ella opaca revestida d'autoritat, burques vigilants del poder, braç d'alcaldes, d'edils, de jutges, de banquers, de reis i reines... disparar contra la gent de la proximitat, contra reivindicants de l'ecologia, del repartiment de riquesa, d'humanitat sense fronteres, de món nou, els he vist colpejar des del blindatge, des del vidre fumat a destra i sinistra, trencar ossos, trencar esperances, deixar a gent inerta al terra... I em pregunto, per què ajuntaments i edils prohibeixen burques afganesos i aplaudeixen i asseuen a la seva taula a poliburques, que tant proliferen en els nostres dies?