El Salari Mínim

La pujada a 950€ del SMI pactada pel Ministeri de Treball, els sindicats del règim i els empresaris, el situa en 13.300€ bruts a l'any, i no reflecteix una altra cosa que la continuïtat de les classes assalariades en una situació d'injustícia social, perquè si es complís la Carta Social Europea (signada per l'Estat Espanyol), com és obligatori, la qual estableix que l'SMI ha de ser almenys el 60% del salari mitjà d'aquest estat, suposaria que l'SMI hauria de ser almenys de 1.113€ al mes.

Aquesta renda salarial mínima de 1.113€ al mes, és reivindicada pel moviment de Pensionistes des de fa ja més de quatre anys: pensions mínimes per a tots i totes d'aquesta quantitat, alhora que exigeixen un salari mínim de 1.200€ demostrant que el moviment al carrer, és l'única garantia que certes reivindicacions (SMI i Pensions Mínimes…), puguin ser aconseguides i en conseqüència legislades.

El nostre SMI, segueix molt per sota, no sols del “establert” en la Carta Social Europea, sinó del SMI dels estats de l'O€, amb “economies” semblants a les nostres.

Per què succeeixen aquestes diferències, aquestes desigualtats i la injustícia social segueix el camí marcat pel neoliberalisme? Les raons són concretes i les explicacions senzilles: Des de la primera dècada del segle XXI, s'han produït unes polítiques anti obreres i anti drets públics (Reformes Laborals, Reformes de Pensions, Reformes Serveis Públics…), és a dir, s'ha legislat en contra de l'interès general i a favor del capital.

Aquestes reformes han suposat per al món laboral, unes pèrdues de rendes del treball de 64.500 milions d'euros, la qual cosa és molt seriós, perquè cada persona treballadora ha deixat d'ingressar 3.200 euros a l'any. I aquestes rendes “sostretes” han recalat directament al Benefici Brut d'Explotació, és a dir, als dividends empresarials. Aquesta pujada del SMI ve més provocada per les exigències del capital que per una aspiració real i efectiva de Justícia Social per a totes. Recordem que aquest atracament al poder adquisitiu de les persones és tan flagrant que ha provocat una disminució del consum i per tant està ofegant l'economia. Aquests termes que són els únics que entén el capitalisme, han alarmat tant a l'OCDE, que ella mateixa ha recomanat al Govern en funcions la pujada salarial al maig de l'any passat...

També la OIT en el seu últim informe mundial sobre el treball, els seus drets, les seves rendes, les seves millores o el seu empitjorament, ”ha posat aquest dilluns el focus en "l'enorme" caiguda de les rendes del treball a Espanya, en favor de les del capital, respecte al Producte Interior Brut: han passat de suposar
el 66,6% en 2009 al 61,2% en 2017.”

Les persones treballadores “empobrides o precaritzades”, que siguin actives, mig actives o simplement desocupades, suposen en l'Estat espanyol 5,4 milions de persones subempleades: 3,3 milions d'aturades, a les quals se sumen 1,2 milions de persones que tenen treball però volen treballar més hores i 900.000 més que no tenen una ocupació i volen un, malgrat que no compleixen les condicions per a ser considerades parades (OIT). I afegeix…"com a conseqüència, la mesura integral de subutilizació total de la força del treball va ser del 23%, substancialment més alta que la taxa de desocupació convencional" (14%). Igual que per a les dones, per a les persones joves les dades de desocupació són molt més alarmants: aconsegueixen la meitat, amb una taxa de subocupació del 48%. "Només una de cada dues persones de 15 a 24 anys que tenien interès a treballar tenien un treball o suficients hores de treball".

Des de CGT, creiem que és hora d'acabar amb els temps de l'empobriment, del buidament de Drets en el model de relacions laborals, de la sobre explotació i explotació de milions de persones assalariades que són tractades com a mercaderia d'usar i tirar; de les falses promeses de les polítiques socials que no resolen la Injustícia Social, i de les polítiques fiscals i econòmiques que sí que asseguren la taxa de guany i els beneficis del capital i estructuralizan que la riquesa cada vegada es concentri en menys mans i la Desigualtat sigui ja el primer problema en les societats actuals, havent fet fallida la cohesió social… Aquests temps han de ser liquidats i hem d'exigir-ho al carrer, per a restituir Drets Laborals i Socials i poder tenir una Vida Digna tots i totes.

Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal Estatal